El núvol, o cloud en anglès, és una de les maneres com s’ha anomenat la mateixa internet en els últims anys.
Expressions com “Tinc les meves fotos en el núvol” o “computació en el núvol” (cloud computing) s’han tornat més que habituals en l’argot dels usuaris actius d’internet, però desglossarem una mica d’on ve el terme i quina revolució comporta.
Fent una mica d’història, no queda gaire clar quan es va començar a utilitzar el terme, però molts el daten l’any 2006, quan empreses com Google i Amazon van començar a usar el terme de computació en el núvol per a descriure el nou paradigma d’utilitzar la potència dels servidors d’internet en comptes de la dels mateixos ordinadors de la gent. D’altres daten el terme una dècada abans, cap al 1996: quan internet estava monopolitzat pel navegador Netscape, un grup d’executius va començar a utilitzar el terme per a referir-se a l’imminent negoci que s’obria a través d’internet. El New York Times va escriure el seu primer article de computació en el núvol el novembre del 2007, quan IBM va decidir vendre “computació en núvol” usant dades en servidors llunyans.
Sigui com sigui, la computació en el núvol o el mateix núvol són termes que s’usen àmpliament avui dia i va tenir el seu boom fa alguns anys. El nou paradigma se centralitza en dos aspectes:
El núvol com a tal. El núvol, com hem dit, representa internet, però abans la informació era a internet, en un servidor, en un país i sota la protecció d’un proveïdor de serveis. Això ja no és així. Les teves fotos ara poden estar repartides per tot el món: unes quantes a la Xina, d’altres al Brasil i la resta al Japó. Ningú no pot assegurar-te on són, però aquest és el punt fort d’aquesta tecnologia: són on hi hagi lloc perquè hi siguin. Per a tu el servei és el mateix, tu faràs clic i les teves fotos apareixeran, simple però efectiu. Per a Google, Facebook o Twitter, les fotos són on millor convingui a cada moment.
Això que a priori és transparent per a l’usuari, pot tenir certs problemes legals, ja que cada país té diferents lleis i per tant allotjar una web o fotos en un país o en un altre pot ser tan diferent com cometre delicte o no. Si tens un negoci, acosta’t a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que ja té una guia per a clients de cloud.
La computació en el núvol o el cloud computing. Es pot entendre com a computació a internet, la qual cosa significa que aprofitem la immensa potència dels servidors perquè facin la feina per nosaltres i com a usuaris no hàgim de “computar” res. Històricament això era molt normal per un tema de costos. Fa vint anys universitats i empreses compraven grans ordinadors centrals i connectaven els terminals en xarxa, que simplement eren una pantalla i un teclat. En entrar en el terminal, el que feies era obrir una sessió amb l’ordinador central. Era una manera senzilla de reduir costos.
Avui dia, els ordinadors personals no són excessivament cars, però sí moltes vegades els programes. Podem entendre cloud computing com la possibilitat de tenir-ho tot en el núvol, inclòs el programari del meu dia a dia: ja no haig de tenir instal·lat l’Office o el Word a l’ordinador per a poder escriure un document (exactament ho estic fent amb Google Docs) o tenir el teu propi escriptori, amb solucions com EyeOS. Es pot dir que treballo en el núvol quan sense núvol no puc accedir a les meves eines de treball. Fa pocs anys, la feina era offline i t’hi connectaves solament per enviar documents o missatges (correu electrònic) o consultar alguna cosa.
Per descomptat el cloud computing com a tal inclou serveis molt més complexos, com els d’Amazon, on jo puc tenir un servidor web i una base de dades durant el dia i l’apago a la nit, de manera que solament pago per les hores d’ús. Tranquil, en una altra part del món segur que hi ha algú que utilitzarà la capacitat de càlcul durant les meves hores de son. Rendibilitat en estat pur. Per a què vull un servidor 24 hores si en treballo 8?
Resumint, el fet de treballar o tenir els teus fitxers en el núvol aporta multitud d’avantatges, però crea una forta dependència, així que el millor és tenir un equilibri entre serveis locals (ordinador o xarxa privada) i remots.
Enllaços de referència:
http://www.google.com/intl/es/drive/
Font de la imatge: