La meva primera experiència amb l’ús de les botigues per als telèfons intel·ligents (smartphones) es remunten a l’any 2010, quan vaig adquirir un mòbil Nokia N90 amb sistema operatiu symbian, que disposava de les apps de la botiga OVI Store. Malgrat que Nokia tenia un important segment del mercat, no va saber reaccionar davant l’aparició de nous competidors, com iOS o Android, i va acabar desapareixent després de ser adquirida per Microsoft. La meva opinió és que Nokia es va adonar massa tard del potencial que suposava tenir un mercat d’aplicacions, i sincerament va ser un greu error no permetre des del primer moment que la comunitat de desenvolupadors implementessin les seves pròpies aplicacions i que es poguessin publicar en OVI.
En qualsevol cas, per als desenvolupadors, l’existència d’aquestes botigues d’aplicacions per a dispositius mòbils és una gran benedicció, ja que ens permet gestionar fàcilment les descàrregues, difusió, puntuació, feedback d’usuaris, així com –en cas de ser de pagament– tota la gestió de cobraments.
Si ens parem a pensar en què costaria gestionar el cobrament de les aplicacions, facturació i fer-ne una distribució a través de les operadores de telefonia mòbil de cada país, a part del cost en temps, no seria una tasca senzilla.
Cal destacar que en la gestió del cobrament de les aplicacions de pagament, cada botiga cobra un percentatge, que sol ser entre un 25% i un 30% de la facturació, però insisteixo que és una quantitat raonable a causa de l’estalvi de temps que els desenvolupadors aconseguim, de manera que ens podem centrar en el desenvolupament i no en la gestió.
Com a curiositat, comentaré que l’any 2008 es va publicar a la botiga d’Apple Store l’app I am rich, una simple aplicació que permetia instal·lar-te un fons d’escriptori per l’import de 799,99 euros. A causa de les crítiques rebudes, després d’alguns mesos finalment va ser suprimida de la botiga, però van ser nombroses les descàrregues, per la qual cosa encara que Apple es quedés amb el 30% dels ingressos l’enginyós inventor va saber rendibilitzar tan aguda picaresca.
Analitzarem els diferents mercats d’aplicacions que hi ha, començant pel que té més aplicacions, que no pot ser un altre que Google Play, la botiga d’apps d’Android.
Per a aquells usuaris que disposin d’un dispositiu iPhone o iPad, s’han de dirigir a l’Apple Store, és a dir, la botiga d’aplicacions oficial d’Apple.
L’empresa Microsoft va llançar fa alguns anys la botiga Windows Mobile per als usuaris de dispositius amb el sistema Windows Mobile.
Encara que cada vegada més en desús, existeix també la botiga de Blackberry. I també hi ha altres mercats oficials de sistemes operatius de menys presència, com el d’Ubuntu o el de Firefox OS.
També existeix la Store d’Amazon, que permet comercialitzar les aplicacions per a dispositius mòbils com si fossin llibres, o l’App Store de Samsung, que permet descarregar les apps i comproven que funcionin correctament per a dispositius Samsung
Finalment, cal destacar que han sorgit diferents portals temàtics d’apps que permeten gestionar més bé aplicacions associades sota un mateix concepte. Únicament gestionen les apps, ja que la descàrrega es produeix a la botiga oficial.
Un clar exemple d’aquests portals seria appsforbcn, un portal que agrupa les diferents apps per a fer turisme per la ciutat de Barcelona.
Enllaços de referència:
https://www.youtube.com/watch?v=ni6xhl7LwxY
http://www.puromarketing.com/96/16572/mercado-aplicaciones-moviles-dispara.html
Font de la imatge:font pròpia.