El terme realitat augmentada (RA) com a tal neix fa uns vint anys, però molts anys enrere podem trobar prototips o referències en pel·lícules de ciència-ficció. La seva popularització es dispara amb l’auge dels telèfons intel·ligents (smartphones); cap a l’any 2008, una empresa anomenada Wikitude treu una aplicació amb el mateix nom, en la qual es pot comprovar que en enfocar certs edificis històrics amb el telèfon intel·ligent, l’aplicació mostrava un text explicatiu, superposat en la visió de la realitat a través de la càmera del dispositiu.
Recordo que aquestes imatges van fer la volta al món. Semblava que s’obria davant de nosaltres un nou univers de possibilitats, però sis anys després aquest negoci que preveia grans expectatives no ha acabat d’arrencar. Amb això no vull dir que les coses hagin anat malament, simplement han anat menys bé del que s’esperava. Les previsions de negoci per a la realitat augmentada el 2015 assoleixen els 1.200 milions de dòlars, enfront dels 180 milions del 2014. Aquest increment de xifres té un clar producte estrella en el món de la realitat augmentada, que es diu Google Glass.
Suposo que és una mica geek (fins i tot pesat), quan un va de vacances, anar enfocant els edificis i monuments, però el camp de la realitat augmentada aplicat al turisme, al final, no deixa de ser una cosa anecdòtica i relativament poc útil. La realitat augmentada com a tal es torna fascinant quan el dispositiu et dóna una informació realment útil, alguna cosa que et farà decidir entre diverses opcions o et superposarà en la teva visió una informació que és impossible tenir a simple vista. Vegem-ne uns exemples.
Realitat augmentada en la medicina: Encara estan en fase embrionària, però ja tenim les primeres aplicacions que et guien en una operació, superposant les accions que has de realitzar en el pacient. O simplement metges que en guien d’altres en les operacions perquè tenen la mateixa visió que ells.
Videojocs i entreteniment: Un mercat que mou 30.000 milions de dòlars l’any solament aIs Estats Units és normal que també aposti per experiències d’usuari més a prop de la realitat. Avui dia ens trobem amb diversos jocs, la majoria centrats en l’ús del mòbil. Crec que és un mercat que no ha acabat d’arrencar, en gran manera perquè moltes vegades, quan jugues, busques evadir-te de la teva realitat.
Reconeixement facial: Encara que en un primer moment Google va prohibir el reconeixement facial a les Google Glass, no deixa de ser una de les aplicacions més rellevants. Poder mirar algú i saber-ne totes les dades, els últims posts al seu Facebook o comentaris al Twitter, fa que et sigui fàcil apropar-te a aquesta persona. No diguem ja si la relació és entre client i venedor… Pots perfectament tenir una ajuda immensa per tractar aquest client, recomanar-li el millor producte o fer-li una nova oferta sobre aquell viatge que li va interessar l’última vegada. Res no serà igual.
El futur segueix essent prometedor, sobretot si es porta la realitat augmentada a altres àmbits, com la conducció, el periodisme, la simulació industrial o el màrqueting, però indiscutiblement passa per una cosa més integrada amb la nostra vida diària, com els wearables o al mateix cotxe.
Es consolidarà la realitat augmentada com l’equivalent a una nova dimensió?
Enllaços de referència:
http://www.google.com/glass/start/
https://www.youtube.com/watch?v=dwt-mgxq_ao
Font de la imatge: http://mobilizycom.easycgi.com/wikitude.php