Fa un any, el 2013, vaig adquirir el meu primer SmartTV, sense tenir gaire clar què em podia oferir, però sabia que connectar la tele a internet era el següent pas natural a la meva llar.
Tenir un SmartTV, d’entrada, et permet fer neteja de tot tipus de trastos que tinguis al voltant, ja que ho tens tot integrat al televisor, excepte un disc dur extern, però que pots amagar fàcilment darrere de la mateixa tele.
Passat aquest primer any d’utilitzar-lo, puc dir que no concebo la televisió sense les opcions que et dóna un SmartTV, però alhora encara el veig com un dispositiu una mica rudimentari, em recorda els primers telèfons intel·ligents (smartphones), que estaven bé, però no tenien la senzillesa i la potència dels d’ara. Però anem per parts.
Diverses coses en destaquen com a elements positius.
El primer és poder reproduir qualsevol pel·lícula, fotos o música des d’un disc dur. Oblida’t de dispositius multimèdia, centres reproductors, DVD, vídeos… el millor és tenir un disc dur de bona capacitat i no tindràs més preocupacions. A més, el disc el pots desconnectar fàcilment, connectar a l’ordinador, endur-te’l a casa d’un amic, etc. Avui dia ocupen poc i no són excessivament cars.
El segon punt a favor ja surt directament de tenir la tele connectada a internet, és a dir, la televisió a la carta. La majoria de les cadenes tenen implementada la seva aplicació i és molt còmode (en molts casos sense anuncis!) veure l’últim programa de tal personatge o la teva sèrie favorita. Ni cal dir que és ideal quan vénen els nebots a casa. Si es posen a veure la tele no sempre tindran els seus dibuixos favorits, és més, moltes vegades no voldràs que vegin els dibuixos que estan fent, així que solament s’ha d’anar a l’aplicació de la teva cadena favorita i allà hi tens els últims capítols. Tot un luxe, al meu entendre.
Ara també comencem a veure cadenes de pagament que treuen la seva aplicació i permeten veure pel·lícules d’estrena o esports sense haver d’instal·lar-te cap antena. Un gran avanç. Encara a favor considero un grup d’elements que apropen la televisió al que seria el més semblant a un ordinador: tenir un navegador, YouTube, Facebook, Skype, jocs, notícies, etc. Penso que en aquest aspecte un SmartTV té certs punts positius, però li costa competir amb una tauleta en molts aspectes. De qualsevol manera, són eines que tens a l’abast i en algun moment poden ser-nos útils.
Però no tot és bo i bonic… Hi ha moltes coses per millorar. La usabilitat continua essent el punt pendent, ja que qualsevol acció no és gaire intuïtiva: en buscar una aplicació, no es poden ordenar els resultats, cal actualitzar una a una, no es poden configurar diferents connexions, lentitud, etc. Crec que en aquest aspecte queda molt per fer. S’han centrat en el contingut (bé), però s’han oblidat de l’usuari (malament).
Un altre aspecte que s’ha de millorar és la poca integració d’internet amb la tele. Una altra vegada em recorda els ordinadors d’abans, en els quals connectar-se a internet era un món a banda. El mateix succeeix a la tele: prems el botó i vas a internet, però la resta és una tele normal. Per quan podrem veure un programa i tenir els comentaris de Twitter integrats? O compartir que estàs veient algun programa a Facebook? És aquí on hi és la potència de la televisió intel·ligent.
En resum, comprar-se avui un SmartTV és una molt bon opció, a la qual es treu partit des del primer moment i val molt la pena…, però no cal oblidar que som a les portes d’una veritable televisió intel·ligent, integrada totalment a internet i amb una experiència d’usuari fantàstica. Seguirem esperant.
Enllaços de referència:
http://es.wikipedia.org/wiki/Televisión_inteligente
http://www.xataka.com/tag/smart-tv
Font de la imatge: http://www.samsung.com/us/2012-smart-tv/