Quan algú pensa en sensors, el primer que li ve al cap són els sensors de moviment o les cèl•lules fotoelèctriques, que fa molts anys que són amb nosaltres. Fins fa poc, en l’àmbit personal aquest tipus de sensors solament servia per a controlar un petit mecanisme, de manera que ens estalviava a nosaltres fer-ho manualment: obrir la porta del pàrquing, encendre el llum, etc.
Des de fa pocs anys la tecnologia s’ha adonat que els sensors són el mecanisme de contacte amb la realitat, són els que fan de porta d’accés al món digital i a partir d’aquí qualsevol cosa és possible. Ara són els que permeten saber una temperatura, però també monitorar la qualitat de l’aire, el trànsit, l’aigua, els moviments sísmics o simplement la humitat. Últimament, estem veient els sensors des d’un altre punt de vista, com a disparadors d’un canvi de situació, que fan la nostra vida, en una paraula, òptima (entre altres coses).
Monitorar coses a gran escala té innumerables avantatges, ja que permet prevenir abans que curar, que habitualment és molt més costós. A manera d’exemple, ara s’instal•len sensors a la majoria de les preses per a monitorar els cicles de l’aigua i el moviment; d’aquesta manera és possible dur a terme les tasques de manteniment abans que es produeixi el problema.
Els sensors a gran escala també ens serveixen per a tot el que està relacionat amb les ciutats intel•ligents o smart citys: monitorar el transport públic, la qualitat de l’aire, el trànsit, etc. Qualsevol cosa és possible.
Tot això està molt bé, però ens agafa una mica lluny, sembla que no ens afecta gaire en el dia a dia. La gràcia dels sensors és que podem fer que ens canviïn la manera de relacionar-nos amb el nostre entorn i no estem parlant de ciència-ficció. Vegem-ne alguns exemples:
Monitorar el nostre son: hi trobem polseres, tires o telèfons que monitoren el nostre son i per tant són capaços de despertar-nos quan som en una fase no profunda i així tenir un despertar millor.
Detectar la humitat de la terra de les plantes: per què mirar cada dia si cal regar les plantes? No serà millor que les mateixes plantes les que ens avisin que cal regar-les. Posant-hi un sensor d’humitat i una placa Arduino, és barat i senzill.
Sensor d’aparcament: una realitat ja en multitud de cotxes; quan t’hi acostumes, simplement et fa l’aparcament més senzill. Una aplicació molt útil dels sensors que aviat deixarà de ser un extra i vindrà de sèrie.
Finalment, crec que el futur molt molt proper ens porta els sensors al món de la medicina, a la cura d’un mateix i, potser més important, a l’atenció de les persones properes que ens envolten, és a dir, la gent gran. Saber si els pares s’han pres la medecina, controlar en temps real els resultats de l’anàlisi de sucre o la possibilitat de detectar de manera precoç pneumònia en nens és ara possible gràcies als sensors.
Estàs preparat per a viure en un món ple de sensors?
Enllaços de referència:
http://recode.net/2014/01/28/smartthings-automates-your-house-via-sensors-app/http://www.monografias.com/trabajos10/humed/humed.shtml
Font de la imatge:
http://www.cccblog.org/2011/12/18/the-internet-gets-physical/