{"id":56,"date":"2014-09-28T20:43:59","date_gmt":"2014-09-28T20:43:59","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/?p=56"},"modified":"2014-10-07T08:48:28","modified_gmt":"2014-10-07T08:48:28","slug":"la-nube","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/2014\/09\/28\/la-nube\/","title":{"rendered":"El n\u00favol"},"content":{"rendered":"

El n\u00favol, o cloud<\/em> en angl\u00e8s, \u00e9s una de les maneres com s\u2019ha anomenat la mateixa internet en els \u00faltims anys.<\/p>\n

Expressions com \u201cTinc les meves fotos en el n\u00favol<\/a>\u201d o \u201ccomputaci\u00f3 en el n\u00favol\u201d (cloud computing<\/em>) s\u2019han tornat m\u00e9s que habituals en l\u2019argot dels usuaris actius d\u2019internet, per\u00f2 desglossarem una mica d\u2019on ve el terme i quina revoluci\u00f3 comporta.<\/p>\n

\"la<\/a><\/p>\n

Fent una mica d\u2019hist\u00f2ria, no queda gaire clar quan es va comen\u00e7ar a utilitzar el terme, per\u00f2 molts el daten l\u2019any 2006, quan empreses com Google i Amazon van comen\u00e7ar a usar el terme de computaci\u00f3 en el n\u00favol<\/em> per a descriure el nou paradigma d\u2019utilitzar la pot\u00e8ncia dels servidors d\u2019internet en comptes de la dels mateixos ordinadors de la gent. D\u2019altres daten el terme una d\u00e8cada abans, cap al 1996: quan internet estava monopolitzat pel navegador Netscape, un grup d\u2019executius va comen\u00e7ar a utilitzar el terme per a referir-se a l\u2019imminent negoci que s\u2019obria a trav\u00e9s d\u2019internet. El New York Times<\/em> va escriure el seu primer article de computaci\u00f3 en el n\u00favol<\/a> el novembre del 2007, quan IBM va decidir vendre \u201ccomputaci\u00f3 en n\u00favol\u201d usant dades en servidors llunyans.<\/p>\n

Sigui com sigui, la computaci\u00f3 en el n\u00favol<\/em> o el mateix n\u00favol<\/em> s\u00f3n termes que s\u2019usen \u00e0mpliament avui dia i va tenir el seu boom fa alguns anys. El nou paradigma se centralitza en dos aspectes:<\/p>\n

El n\u00favol com a tal. El n\u00favol, com hem dit, representa internet, per\u00f2 abans la informaci\u00f3 era a internet, en un servidor, en un pa\u00eds i sota la protecci\u00f3 d\u2019un prove\u00efdor de serveis. Aix\u00f2 ja no \u00e9s aix\u00ed. Les teves fotos ara poden estar repartides per tot el m\u00f3n: unes quantes a la Xina, d\u2019altres al Brasil i la resta al Jap\u00f3. Ning\u00fa no pot assegurar-te on s\u00f3n, per\u00f2 aquest \u00e9s el punt fort d\u2019aquesta tecnologia: s\u00f3n on hi hagi lloc perqu\u00e8 hi siguin. Per a tu el servei \u00e9s el mateix, tu far\u00e0s clic i les teves fotos apareixeran, simple per\u00f2 efectiu. Per a Google, Facebook o Twitter, les fotos s\u00f3n on millor convingui a cada moment.<\/p>\n

Aix\u00f2 que a priori<\/em> \u00e9s transparent per a l\u2019usuari, pot tenir certs problemes legals, ja que cada pa\u00eds t\u00e9 diferents lleis i per tant allotjar una web o fotos en un pa\u00eds o en un altre pot ser tan diferent com cometre delicte o no. Si tens un negoci, acosta\u2019t a l\u2019Ag\u00e8ncia Espanyola de Protecci\u00f3 de Dades, que ja t\u00e9 una guia per a clients de cloud<\/em><\/a>.<\/p>\n

La computaci\u00f3 en el n\u00favol o el cloud computing<\/em>. Es pot entendre com a computaci\u00f3 a internet, la qual cosa significa que aprofitem la immensa pot\u00e8ncia dels servidors perqu\u00e8 facin la feina per nosaltres i com a usuaris no h\u00e0gim de \u201ccomputar\u201d res. Hist\u00f2ricament aix\u00f2 era molt normal per un tema de costos. Fa vint anys universitats i empreses compraven grans ordinadors centrals i connectaven els terminals en xarxa, que simplement eren una pantalla i un teclat. En entrar en el terminal, el que feies era obrir una sessi\u00f3 amb l\u2019ordinador central. Era una manera senzilla de reduir costos.<\/p>\n

Avui dia, els ordinadors personals no s\u00f3n excessivament cars, per\u00f2 s\u00ed moltes vegades els programes. Podem entendre cloud computing<\/em> com la possibilitat de tenir-ho tot en el n\u00favol, incl\u00f2s el programari del meu dia a dia: ja no haig de tenir instal\u00b7lat l\u2019Office o el Word a l\u2019ordinador per a poder escriure un document (exactament ho estic fent amb Google Docs) o tenir el teu propi escriptori, amb solucions com EyeOS<\/a>. Es pot dir que treballo en el n\u00favol quan sense n\u00favol no puc accedir a les meves eines de treball. Fa pocs anys, la feina era offline<\/em> i t\u2019hi connectaves solament per enviar documents o missatges (correu electr\u00f2nic) o consultar alguna cosa.<\/p>\n

Per descomptat el cloud computing<\/em> com a tal inclou serveis molt m\u00e9s complexos, com els d\u2019Amazon<\/a>, on jo puc tenir un servidor web i una base de dades durant el dia i l\u2019apago a la nit, de manera que solament pago per les hores d\u2019\u00fas. Tranquil, en una altra part del m\u00f3n segur que hi ha alg\u00fa que utilitzar\u00e0 la capacitat de c\u00e0lcul durant les meves hores de son. Rendibilitat en estat pur. Per a qu\u00e8 vull un servidor 24 hores si en treballo 8?<\/strong><\/p>\n

Resumint, el fet de treballar o tenir els teus fitxers en el n\u00favol aporta multitud d\u2019avantatges, per\u00f2 crea una forta depend\u00e8ncia, aix\u00ed que el millor \u00e9s tenir un equilibri entre serveis locals (ordinador o xarxa privada) i remots.<\/p>\n

Enlla\u00e7os de refer\u00e8ncia:<\/strong><\/p>\n

http:\/\/aws.amazon.com\/es\/<\/a><\/p>\n

http:\/\/www.google.com\/intl\/es\/drive\/<\/a><\/p>\n

http:\/\/www.eyeos.com\/es\/<\/a><\/p>\n

Font de la imatge<\/strong>:<\/p>\n

http:\/\/blog.mysms.com\/why-use-cloud-services.html<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El n\u00favol, o cloud en angl\u00e8s, \u00e9s una de les maneres com s\u2019ha anomenat la mateixa internet en els \u00faltims anys. Expressions com \u201cTinc les meves fotos en el n\u00favol\u201d o \u201ccomputaci\u00f3 en el n\u00favol\u201d (cloud computing) s\u2019han tornat m\u00e9s que habituals en l\u2019argot dels usuaris actius d\u2019internet, per\u00f2 desglossarem una mica d\u2019on ve el … <\/p>\n

Continue reading “El n\u00favol”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":73,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-56","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-desarrollo-de-apps","entry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/73"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":159,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56\/revisions\/159"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/tamm\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}