Finestres a l’espai buit ha estat el segon projecte que hem dut a terme en forma de grup de treball virtual amb la idea de participar de nou al Visa Off de Perpinyà. Val a dir que ens va anar prou bé i que fins i tot vam obtenir una Menció en el palmarés final de premis.
Com a procés vam seguir una metodologia anàloga a Mirades, simplement que aquí ens vam estalviar el procés de pluja d’idees i vam triar com a tema un dels que havien quedat pendents l’any anterior. En aquesta ocasió vam triar explorar l’espai buit. Vam crear un blog (1) com espai de discussió entre els membres del grup.
Un primer punt de reflexió està en el perquè del tema. Fàcilment es veu com es tracta d’un plantejament molt ampli que pot donar peu a múltiples interpretacions. Fins i tot pot constituir una contradicció si pensem que es planteja explicar l’espai buit a través d’imatges. Aquesta indefinició conceptual va ser especiament buscada. I en part va estar condicionada per les característiques del grup. Cadascú treballaria el seu projecte i aportaria la seva proposta al grup plantejant una forma de veure el tema però també una forma de treballar determinada. Poder aportar al projecte global una contribució personal adaptada als propis interessos tant a nivell temàtic com a nivell procedimental, vam creure que era condició necessària per a dur l’experiència a bon terme.
Un segon punt a assenyalar és la necessitat de no repetir l’experiència anterior en el sentit de trobar-nos amb un nombre de fotografies inconnexes entre elles i haver de buscar un fil narratiu que les unifiqués. A Mirades ens en vam sortir amb el text narratiu que acompanya les fotografies. A Finestres a l’espai buit vam intentar que text i imatge formèssin part de la idea incial de cada autor. Cadascú havia d’aportar les seves fotografies, realitzades amb la tècnica que preferís, i explicar en un text breu el perquè de la seva interpretació de l’espai buit.
Finalment un tercer punt de reflexió. En aquests moments una anècdota però que penso que és simptomàtic de com l’atzar forma part dels processos. La idea inicial era presentar una col.lecció de fotografies individuals cadascuna de les quals s’acompanyava d’un text. Un format per tant similar al de les exposicions fotogràfiques habituals. Però en algun cas era impossible ampliar les fotografies enviades per algun membre a 40×50 i que la imatge mantingués encara un nivell suficient de qualitat. La resolució d’alguna imatge era molt baixa i ja no hi havia possibilitat de repetir la presa. La solució va passar per mostrar en una única fotografia diverses imatges, d’aquesta manera no calia ampliar-les tant i els problemes de resolució no eren tant evidents. Però el detall significatiu del cas va ser que aquesta solució va comportar un canvi en la conceptualització de l’exposició que va passar de dir-se L’espai buit a Finestres a l’espai buit. De manera que es va convertir en la col.lecció una mica calidoscòpica que finalment es va presentar a Perpinyà.
Menció obtinguda al Visa Off 2012
(1) http://multimedia.uoc.edu/visa-off/