Cinema, fotografia i viatges
Més enllà del binomi de fotografia i viatges que és un dels eixos d’aquestes entrades sobre Fotografia de viatges, hi ha una altra línia argumental que servirà també de columna vertebral. Es tracta del cinema.
El cinema és una finestra oberta a múltiples realitats; a móns potser imaginatius, potser llunyans, potser d’altres cultures. Amb freqüència un film és un estímul que porta al desig de viatjar per conèixer en viu el que ha estat una realitat per a l’espectador durant el temps del film. Tampoc no és infreqüent que l’espectador s’interessi per una pel·lícula filmada en un lloc en què ell ha estat. El cinema i els viatges comparteixen punts d’interès. Però també el cinema s’ha ocupat o ha reflectit innombrables vegades la fotografia a les seves obres. Rememorar aquí algunes seqüències serà un mitjà per a introduir temes més o menys vitals per al fotògraf que viatja.
Clint Eastwood i Els ponts de Madison
Hi ha una primera seqüència memorable que passa en un moment inicial del film Els ponts de Madison. Quan els dos protagonistes es comencen a conèixer i Meryl Streep comenta la seva procedència d’un poble de la costa italiana, Clint Eastwood li explica que una vegada viatjava per la zona amb tren i que va decidir quedar-s’hi alguns dies perquè li va encantar la llum de la zona. La cara de l’actriu és d’antologia quan pregunta si realment havia baixat del tren per la llum. I és que el fotògraf és normalment un incomprès, ja que moltes vegades més que els objectes és la llum el que atreu la seva atenció. Un mateix motiu pot resultar excel·lent o no valer la pena per a una fotografia segons com sigui la llum que l’il·lumina. El fotògraf sempre treballa amb la llum.
Clint Eastwood interpretant el paper d’un fotògraf de la National Geographica Els ponts de Madison.
El film deu presentar importants aparences de versemblança, perquè uns mesos després de la seva estrena la revista va publicar un article en què es desmentia que el protagonista hagués existit en la realitat com a professional de la publicació. Però més enllà de l’anècdota, hi ha algunes seqüències que indueixen a comentaris
La importància de la llum
Durant el viatge les condicions de la llum varien notablement i no sempre és possible esperar el moment adequat. Una mateixa escena pot resultar excel·lent a trenc d’alba, quan la llum rasant destaca formes, textures i volums, i resultar intranscendent quan està il·luminada per la llum plana i intensa del migdia.
Els viatges organitzats i en grup, especialment quan el volum del grup implica un horari estricte, no són els millors aliats del fotògraf a la recerca de la il·luminació ideal per a un motiu. En aquest sentit, poder viatjar de manera personalitzada o individual resulta ideal, de vegades tan ideal que és impossible.
Dues imatges de Tinerhir, al Marroc, preses en dos dies consecutius
La imatge de la dreta correspon a un dia ennuvolat: la llum és plana, els colors apagats, fins i tot després que hagin estat ajustats de nivell durant l’edició. La imatge de l’esquerra correspon a un dia de núvols que passaven ràpids pel cel, provocant una llum canviant en constant joc de projeccions de llums i ombres.
No obstant això, no és sobrer atendre als canvis de la llum. Especialment els dies de núvols canviants, la llum varia ràpidament i és convenient esperar alguns minuts si se suposa que un motiu pot millorar, per exemple, si és il·luminat pel sol. No es tracta de fer esperar tot un grup, però de vegades, mentre un guia comenta la història d’un lloc o les vicissituds d’un monument, és possible captar imatges interessants sense que el fotògraf acabi essent considerat l’impresentable que sempre fa esperar tothom. Simplement es tracta de tenir els sentits atents a detalls com els canvis de la llum i esperar a tenir una mica de sort.
La llum al desert
El desert, per exemple, és un motiu clar que guanya amb les primeres o les darreres hores del dia, quan la llum rasant i càlida crea formes canviants en el paisatge.
Dues imatges de dunes al desert
La foto de l’esquerra correspon a un dia ennuvolat al desert del Tamataclan. Pràcticament no hi ha ombres i el contrast és mínim. La imatge resulta aplanada. La foto de la dreta correspon a les dunes de Merzouga, al Marroc, amb el sol ja alt a l’horitzó. Les millors hores per a fotografiar les dunes al desert són les primeres o les darreres del dia, quan el sol rasant crea volums i textures.
Merzouga
Aquestes altres dues imatges corresponen a Merzouga. Són un detall de les dunes a primera hora del matí i les empremtes d’un insecte sobre la sorra.
Parlant de la llum, val la pena comentar una de les grans aportacions del sistema digital a la fotografia. Encara que sembli un detall banal, el simple fet de poder veure immediatament la imatge que s’ha fotografiat permet comprovar si s’ha aconseguit captar allò que es pretenia de la imatge o no. Aquesta és una possibilitat que no té el fotògraf que treballa amb negatius o diapositives, i implica un saber fer amb prou coneixement de causa si es pretén continuar el viatge amb la certesa d’haver captat allò que es volia.
Ragusa, Sicília
Una imatge en blanc i negre de Ragusa, a Sicília. El guia comentava la visita a la ciutat mentre la llum variava ràpidament. La fotografia es va captar durant la parada. Poder visualitzar com queda la fotografia al moment de captar-la ens assegura que després la podrem editar sense problemes. Posteriorment es va convertir la fotografia a blanc i negre a partir de l’arxiu RAW digital.
La comprovació que es permet en els dispositius digitals de vegades pot resultar enganyosa. La pantalla electrònica de la càmera pot no mostrar de manera fiable la qualitat de la captura, fet que passa pràcticament sempre que es treballa a ple sol.
Però a part de la pantalla, a les càmeres hi ha una eina la utilitat de la qual supera les condicions de visionat adverses si se sap interpretar correctament. Es tracta de l’histograma, que se superposa a la imatge captada i que mostra en forma de gràfica les concentracions de píxels des de les zones de les ombres fins a les altes llums. Fins i tot a ple sol aquesta gràfica és prou visible i pot ser de gran utilitat per al fotògraf a l’hora de comprovar si ha dut a terme una exposició correcta.
Camp a Sicília
Les dues imatges són molt semblants, però la segona té una exposició lleugerament menor. Observeu que les corbes de l’histograma són similars, però la segona es troba més centrada mentre que la primera està desplaçada cap a la dreta de l’histograma, la zona corresponent les altes llums. En el sistema digital és convenient exposar per a les llums, calcular l’exposició de manera que la corba de l’histograma acabi tan a prop com sigui possible de l’angle dret sense arribar a ultrapassar-lo.