Els viatges i la fotografia. No es tracta de dues realitats que es juxtaposin per complet però sí de dos conjunts que, si es representessin gràficament, mostrarien una important intersecció. La fotografia va néixer fa més de cent cinquanta anys i ben aviat es va convertir en una forma de representació del món. Els paisatges, els llocs on vivia el fotògraf, es convertien ràpidament i de manera bastant universal en un motiu per a enfocar la càmera i intentar conservar-los per a la posteritat. La fotografia sempre ha tingut un paper important com a mitjà de suport a la memòria; un ús, d’altra banda, que no va descartar-ne altres utilitats, com les del retrat, la fotografia d’estudi o l’expressió artística.
D’altra banda, l’home ja disposava d’un important volum d’interessos i coneixements previs en el moment en què va néixer la fotografia. Enumerar-los resulta innecessari, però sí que val la pena fer-ho en relació amb tot allò relacionat amb la història, l’art, l’antropologia o la naturalesa com a temes clàssics del coneixement humà, temes cap als quals podia haver-hi una aproximació científica, però també d’altres de menys contingut conceptual, com els viatges. Quan va néixer la fotografia, l’home ja sentia des de feia temps la passió per viatjar. Probablement fins a aquell moment havia col·locat com a estris per a un viatge els quaderns, la ploma o el pinzell per reflectir en llibres, dibuixos o quadres l’experiència del viatge. A partir d’aquell moment va afegir a la maleta la càmera fotogràfica.
Temple de Segesta Agrigent (Grècia)
La fotografia es va fer en sistema digital, en un arxiu RAW, i posteriorment es va convertir en escala de grisos i es va ajustar per a blanc i negre. Amb la fotografia digital, s’ha reduït l’ús del blanc i negre, però poder treballar tant en color com en blanc i negre a partir d’un únic equip és un avantatge indubtable.
En l’actualitat, la relació entre fotografia i viatge constitueix una relació en creixement continu que s’incrementa tant per les possibilitats per viatjar com per les facilitats que permet la digitalització de la imatge. El fotògraf, que continua tenint algunes de les motivacions i ànsies del fotògraf d’antany, disposa avui en dia d’eines difícils d’imaginar no fa gaire. I és que no solament s’han incrementat les possibilitats de la captura i la construcció de la imatge, sinó que també ho han fet, i de manera exponencial, les potencialitats de la publicació i la difusió de les fotografies. A part de l’edició en revistes i llibres, la projecció de diapositives o la impressió en paper, que eren les sortides clàssiques de la fotografia, actualment les vies del producte acabat s’han multiplicat. Així, la publicació a Internet, l’arxivament en discs durs o suports òptics, l’elaboració d’àlbums fotogràfics o la visualització de les imatges en televisors, pantalles d’ordinador o dispositius mòbils, són exemples de l’ampli ventall de possibilitats d’avui en dia.
Des de la cerca d’informació per a preparar un viatge, fins a la facilitació de la publicació i l’intercanvi de fotografies entre els membres d’un grup, la xarxa constitueix un recurs imprescindible de qualsevol viatger. I no únicament pel que fa a informació relacionada amb el viatge; també en tot allò que fa referència al coneixement fotogràfic, la informació que es troba disponible a Internet és d’una importància cabdal.
Sortida de sol des del Vallès sobre el cel de Barcelona
A la xarxa es poden trobar vistes panoràmiques diàries de l’alba sobre la ciutat. Hi ha multitud de projectes i activitats que serien impensables sense Internet.