En el paisatge urbà se segueix habitualment el mateix procediment que per als ambients naturals. Vegem-ho en unes fotos de Praga.
Praga
Les dues torres de la catedral són un motiu que es repeteix, però en les tres imatges reben un tractament diferent. Aquí interessa destacar que no ocupen una posició central en les imatges. Només en la tercera estan col·locades simètricament, però ocupant una posició lateral cadascuna. Si bé la tendència inicial de la major part de principiants en la fotografia és col·locar el motiu principal al centre, en general s’aconsegueixen imatges amb més interès compositiu si els subjectes fotogràfics es distribueixen per tota l’àrea de la fotografia.
Catedral de Praga
La composició fotogràfica es basa principalment en la regla dels terços. Mentalment es divideix l’àrea de la imatge en tres zones iguals, tant en sentit vertical com en sentit horitzontal.
Catedral de Praga (al fons)
Catedral de Praga (torres)
Les línies que delimiten aquestes àrees constitueixen els eixos en què se situen els elements als quals es vol donar un pes visual significatiu en la fotografia. En els punts d’intersecció es troben els centres d’interès de la imatge.
En aquestes altres tres imatges es mostren exemples de les línies imaginàries amb què el fotògraf divideix l’àrea de la fotografia.
La llei dels terços és una cosa que el fotògraf té en ment de manera constant, i ell decideix en cada ocasió si desitja aplicar-la o no o en quin grau la vol utilitzar. És com una retícula invisible sobre la qual distribueix els motius i aplica diverses configuracions.
Arc de la Défense, París (I)
En aquesta imatge de l’Arc de la Défense, a París, es podria haver centrat el monument, però s’ha optat per desplaçar-lo a la dreta i compensar-ne el pes visual amb l’edifici parcial de l’esquerra. Aquí la regla s’ha fet servir per distribuir els motius. Dos terços de la imatge estan ocupats per l’arc i l’altre terç, per l’altre edifici.
Arc de la Défense, París (II)
En aquesta imatge s’ha optat per contraposar línies verticals i horitzontals i jugar amb una certa simetria de l’arc i el seu reflex en l’aigua. El monument tampoc no s’ha centrat en l’eix horitzontal, sinó que s’ha decantat cap a l’esquerra.
Arc de la Défense, París (III)
Aquí, en canvi, es va escollir de manera deliberada un motiu absolutament centrat. En motius amb una forta simetria o en què les línies convergeixen cap a un punt situat al centre, una composició d’aquest tipus pot funcionar. Però en general és preferible descentrar els motius i reservar les composicions centrals per a casos especials.
Una tendència inicial de la major part de fotògrafs és la de captar una escena situant els elements de manera centrada. Tant si es tracta d’un edifici, com de la línia de l’horitzó o d’un monument, l’hàbit d’enfocar el centre de la càmera cap al motiu i disparar és habitual. Normalment, un procediment que ajuda a millorar la composició és buscar on col·locar la línia de l’horitzó, si en la línia del terç superior o en la línia del terç inferior.
Fòrum
Els edificis urbans moderns ofereixen al fotògraf oportunitats interessants de jugar amb la força dinàmica que generen les línies. Per exemple, les diagonals que passen pels centres d’atenció que es generen per la llei dels terços i que arriben fins a les cantonades de la imatge són línies que creen dinamisme compositiu.
Nucli antic de Girona, sobre el riu Onyar
Un altre exemple d’ús compositiu de les línies diagonals, en aquest cas amb els edificis del barri antic de Girona reflectits sobre l’Onyar.
Pont de Calatrava, Bilbao
En aquests exemples del pont de Calatrava sobre la ria de Bilbao, les mateixes línies de la construcció generen un dinamisme que s’intenta utilitzar compositivament en fer coincidir les diagonals amb els angles de la imatge o creant una paràbola entre el pont i el seu reflex en l’aigua.
Ajuntament d’Estocolm
Les dues imatges de l’Ajuntament d’Estocolm són similars. Però en la segona, el fet de desplaçar la línia de l’horitzó cap al terç inferior ajuda a destacar el cel amb núvols. En la primera, el fotògraf no acaba de decidir si vol mostrar els núvols, l’aigua, els edificis o tot, mentre que en la segona aposta clarament per destacar la importància del cel amb núvols sobre la línia dels edificis.