A part de la recomanació d’evitar col·locar l’horitzó en la línia central, n’hi ha una altra que és molt útil de recordar quan es viatja amb la càmera i s’intenta captar imatges que, a més de mostrar un conjunt urbà, cridin l’atenció per algun detall inesperat.
És la recomanació de buscar profunditat, de col·locar algun element en primer terme que emmarqui un conjunt d’edificis o que simplement creï un contrast entre el primer terme i el fons. De fet, un mateix motiu pot rebre tractaments diversos.
Observem-ho en aquests tres exemples.
Mar Bella (silueta urbana o skyline)
Els edificis són els mateixos, però en un cas se’n destaca la línia respecte del cel i en l’altre es mostren en relació amb l’ambient de platja en què es troben. El fragment de moll que apareix en primer terme genera la sensació de profunditat que es comentava abans.
Els carrers de Palerm (Sicília)
En aquests tres exemples es mostren tres tractaments diferents de la profunditat als carrers de Palerm.El primer terme del fanal es conjuga amb la boira per incrementar la sensació de profunditat. La paret, amb la seva textura de pedra, crea un primer terme, mentre que el carrer s’allunya a través de l’arc.La pintura a la paret crea un primer nivell, mentre que les parets s’allunyen sobre la marcada diagonal del terra.
Lucca (Itàlia)
Les branques en primer terme emmarcant el paisatge toscà de la ciutat de Lucca són un recurs clàssic per a donar profunditat a la imatge.
Piazza Michelangelo (Florència)
També ho és el focus selectiu que s’aplica a la fotografia del David, a Florència. Aquí, la profunditat limitada de camp deixa desenfocades l’estàtua en primer terme i la cúpula del Duomo.