Mirades va ser la primera exposició que vam crear a partir del treball en un grup virtual, més enllà de la dinàmica habitual de les assignatures. Vaig pensar que seria interessant desenvolupar un projecte que acabés amb una exposició per a participar al Visa Off de Perpinyà. (1) Vaig fer un missatge a les aules de Fotografia, Composició i Animació, i es va divulgar també la iniciativa a través de diversos fòrums. D’una trentena d’interessats inicialment vam acabar col·laborant en el projecte al final del procés més o menys la meitat. Per al desenvolupament del projecte vam aprofitar la dinàmica de treball virtual habitual a les aules.
Partíem d’unes premisses que podien resultar complicades. Molts dels participants no havien participat mai en cap exposició, desconeixien per tant els pros i contres amb els que ens podríem trobar. Molt probablement ens trobaríem amb nivells diferents. Caldria generar una exposició que fos el resultat d’un projecte col·lectiu, que tingués per tant una coherència en el seu conjunt. Caldria evitar que fos una simple suma d’aportacions individuals. Personalment tenia molts dubtes del que podríem aconseguir, però era qüestió d’intentar-ho.
El primer punt va ser decidir un tema. Es va fer una pluja d’idees i es va acabar decidint que s’exploraria la mirada. El fet de mirar com a premissa oberta a la interpretació i conceptualització de cadascú. La tècnica a utilitzar també era quelcom obert. No era viable plantejar uns procediments tècnics complexes per a tot el grup per les diferències que hi podia haver. I tenia clar que faríem una exposició amb almenys una fotografia de cada un dels participants.
Una vegada decidit el tema els participants van anar aportant les seves propostes en un espai comú que vam crear per a compartir les fotografies. Finalment es van seleccionar les que van acabar formant part de l’exposició. Va ser un moment caòtic perquè malgrat els intents inicials d’evitar-ho la col·lecció en el fons era una suma de propostes individuals. Mancava una cohesió, malgrat que totes exploraven la mirada hi havia masses diferències per a generar quelcom amb una certa unitat. Habitualment en una exposició fotogràfica aquesta unitat la dóna un determinat estil, una forma de treball fotogràfic. Aquí teníem una diversitat excessiva.
Però aquest punt va ser el que va generar un punt de divergència entre aquesta exposició i una col·lecció fotogràfica habitual. Les imatges van deixar els elements amb importància per elles mateixes per a passar a formar part d’un conjunt comunicatiu més ampli. La idea de Mirades es va generar en base a integrar les imatges dins d’un fil narratiu. Un text mínimament argumental que actuava com a lligam i que pretenia convertir la visita a l’exposició en una mini lectura en la que s’imbricaven text i fotografies. Sense ser-ne conscients, ens situàvem més dins dels paràmetres de la postfotografia que no pas de la fotografia tradicional. Vegem alguns punts en els que baso aquesta afirmació:
- Priorització dels factors comunicatius per sobre dels cànons clàssics de la fotografia.
- Reciclatge de les imatges. Moltes de les fotografies no s’havien fet expressament per l’exposició. S’havien regirat els arxius particulars a la recerca d’alguna imatge que servís. I les que s’havien fet expressament acabàvem deixant de tenir valor per elles mateixes i adquirien valor com a elements del conjunt.
- Utilització de dispositius molt diversos. Algunes s’havien captat amb càmera rèflex, altres amb compactes, altres amb mòbil, altres provenien d’imatges analògiques escanejades.
- Utilització d’una dinàmica virtual. La major part dels membres no ens coneixíem personalment. A mesura que avançava el projecte vam anar coincidint, sovint en les exposicions que vam fer posteriorment a l’anada a Perpinyà. Amb alguns membres encara no ens coneixem ara personalment.