Els autors de referència a l’hora de parlar de fotografia de paisatges són molts, tal com podem comprovar fàcilment si naveguem per Internet; tanmateix, hi ha un autor clàssic de referència en aquest àmbit: Ansel Adams. Les fotografies que va realitzar de paisatges dels parcs naturals dels Estats Units són conegudes universalment. La feina d’aquest autor no tenia res a veure amb la improvisació ni amb la rapidesa i la immediatesa que sovint s’associen amb la presa de fotografies. I encara més actualment, en què els dispositius de captura i de publicació han convertit la fotografia en una cosa instantània i de difusió universal. Tot i que Ansel Adams va treballar en un període de temps en què la fotografia era fotoquímica, hi ha una sèrie de conceptualitzacions d’aquest autor que ens anirà bé de recuperar.
La primera és el que ell va definir com a sistema de zones. Observem qualsevol de les seves fotografies. En podem trobar en moltes pàgines web, però en proposem algunes.
http://www.sfmoma.org/explore/multimedia/interactive_features/22#
http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_zonas
http://en.wikipedia.org/wiki/Ansel_Adams
Especialment si observem les seves obres en blanc i negre ens adonem que hi ha un seguit de tons en gairebé totes que van del negre al blanc i recorren tota la gamma tonal de grisos. De fet, Ansel Adams va definir onze nivells o zones. Els procediments de treball que va idear per a aconseguir reproduir el màxim nombre de zones d’una escena en la fotografia són el que es coneix com a sistema de zones.
El León dormido, illes Galàpagos. Tractament en blanc i negre a partir d’originals en color.
Ansel Adams va treballar sempre amb processos analògics, que no tractarem ara, però sí que en recuperem la idea clau. És important que controlem el procés mitjançant el qual podem aconseguir el màxim nombre de zones d’una escena. Ho farem per procediments digitals que tenen a veure tant amb la captura que fa el sensor de la càmera com amb els procediments de revelatge. Val a dir que no totes les càmeres tenen la mateixa capacitat per a captar detalls en un nombre determinat de zones i, també, que no tots els procediments d’edició ens permetran fer-ho tot. Però sí que convé tenir clara la idea que és important poder reproduir una gamma tonal en la fotografia que realitzem. Conceptualitzant aquesta idea, direm que és important controlar el rang dinàmic de la imatge, entenent com a rang dinàmic el nombre de zones que podem mostrar amb detalls, des de la més fosca fins a la més clara.
Vall d’Aran. Fotografia original capturada en RAW i imatge processada.
Una segona idea també associada a Ansel Adams és la previsualització. D’una mateixa escena, en podem extreure tonalitats diferents. Segons com exposem, com revelem i quins filtres o procediments utilitzem, el resultat que obtindrem serà molt diferent. Si en el moment de la captura podem visualitzar com ens quedarà la fotografia, probablement actuarem de manera diferenciada sobre la llum; potser exposarem diferent, potser utilitzarem un reflector o potser farem servir un polaritzador. Però sempre és important que ens acostumem a intentar previsualitzar les imatges que capturem.
Islàndia. Veure la foto final al moment de fer la captura ajuda molt a ajustar l’exposició que necessitarem després pel revelatge.