Probablement la idea que més universalment s’associa a Henry Cartier Bresson és la de la captura de l’instant fugaç. A la web de la fundació que duu el seu nom, trobem unes paraules que han fonamentat la fotografia durant dècades. “ For me the camera is a sketch book, an instrument of intuition and spontaneity, the master of the instant which, in visual terms, questions and decides simultaneously. In order to “give a meaning” to the world, one has to feel involved in what one frames through the viewfinder. This attitude requires concentration, discipline of mind, sensitivity, and a sense of geometry. It is by economy of means that one arrives at simplicity of expression.
To take a photograph is to hold one’s breath when all faculties converge in a face of fleeing reality. It is at that moment that mastering an image becomes a great physical and intellectual joy.
To take a photograph means to recognize – simultaneously and within a fraction of a second– both the fact itself and the rigorous organisation of visually perceived forms that give it meaning.”(1). La càmera com un instrument lligada a la intuïció, la sensibilitat, la capacitat d’organitzar visualment el món del fotògraf, i també a la necessitat que el fotògraf s’involucri amb el món que descriu. La realitat és un flux constant d’esdeveniments i canvis, el fotògraf desenvolupa l’habilitat d’enquadrar l’entorn que l’envolta dins d’uns límits, de captar allò més significatiu, de condensar en un moment, d’esperar el clímax i disparar la càmera. El fotògraf a la captura de l’instant decisiu.
Actualment quelcom ha canviat. Quelcom, no tot. El fotoperiodisme continua existint i Samuel Aranda, per exemple, capta una imatge actual de la Pietat enmig de les manifestacions del Iemen i guanya el World Press Photo del 2011. (2) Oriol Alamany capta instants decisius de la natura o d’un monestir de l’Alt Mustang, al Nepal. (3) Però al costat d’aquests i milers d’altres mostres de molts altres fotògrafs podem fer també un tomb per Facebook, Flickr, Twitter o qualsevol dels altres canals de l’univers transmediàtic actual per veure que hi ha altres realitats també.
A diferència de fa pocs anys, avui es fotografia tot. No es pretén captar els moments decisius sinó que la fotografia s’ha banalitzat en el sentit que moltes imatges es generen per un consum immediat. Es capten grans volums d’imatges que es publiquen i difonen tot seguit. És fàcil pensar que el cost que implicava treballar en negatiu hauria fet inviable la producció massiva fa uns anys. Avui el cost de la fotografia no va més enllà del que val la connectivitat i el dispositiu. Un dispositiu que per cert, probablement fa fotografies a més a més de moltes altres funcions.
Però reduir-ho tot només a termes pressupostaris seria una simplificació excessiva. Hi ha qui aprofita la tecnologia digital per a captar amb més facilitat el moment decisiu. (4) Hi ha qui la fa servir per fer de la imatge un element de conversa, amb totes les traces de la immediatesa en el moment de captar i en la facilitat de publicar. Hi ha qui experimenta amb les possibilitats comunicatives i expressives de la fotografia, sovint integrant-la en l’univers més ampli de la narrativa transmèdia. (5)
Ens trobem immersos en un món digital en el que podem utilitzar la tecnologia per a millorar i facilitar l’acte fotogràfic. També per simplement utilitzar la imatge com a element comunicatiu en un entorn transmediàtic. I naturalment també per experimentar amb la imatge i la comunicació per dur a terme projectes que sense la tecnologia digital resultarien molt complicats d’assumir.
(1).- http://www.henricartierbresson.org/hcb/home_en.htm
(2).- http://www.worldpressphoto.org/content/samuel-aranda-wins-world-press-photo-year-2011
(3).- http://blog.alamany.com/2013/03/els-viatgers-de-la-gran-anaconda-31.html
(4).- https://www.facebook.com/photo.php?fbid=4792568808231&set=a.1206295873649.2028876.1116235471&type=1&theater
(5).- http://photoblog.nbcnews.com/_news/2012/11/09/15036358-a-free-school-under-a-bridge-in-india?lite