Una fotografia que té molts anys. De molt abans que pogués imaginar que un dia fariem fotografies amb càmeres sense negatiu i que revelariem a l’ordinador. La Cala Pregonda, de Menorca, el juliol del 1987. Llavors la càmera de negatiu era nova. A la cala no hi havia pràcticament ningú. Hi havíem arribat amb una Zodiac, feia vent i el cel era ben net. Pocs dies després es va girar tramuntana, l’aigua es va remoure i va perdre la transparència que tenia aquells dies. El filtre polaritzador descobria tots els tons blaus, verds i turqueses de l’aigua. Feia l’aigua tant transparent que deixava veure les algues del fons. Em vaig posar les ulleres i em vaig capbussar. A prop de les roques hi havia una fondària d’uns quants metres. La llum arribava fins al fons i en l’aigua nedaven moltíssims peixos. Eren diminuts i de colors. Mai n’havia vist tants. Ni n’he tornat a veure mai tants.