{"id":748,"date":"2014-03-17T12:45:52","date_gmt":"2014-03-17T12:45:52","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/transmedia\/?p=748"},"modified":"2014-06-02T14:12:37","modified_gmt":"2014-06-02T14:12:37","slug":"la-interactivitat-de-les-xarxes-socials-a-lorigen-de-les-narratives-transmedia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/transmedia\/2014\/03\/17\/la-interactivitat-de-les-xarxes-socials-a-lorigen-de-les-narratives-transmedia\/","title":{"rendered":"La interactivitat de les xarxes socials a l’or\u00edgen de les narratives transm\u00e8dia"},"content":{"rendered":"

Mirar de definir a qu\u00e8 ens referim quan parlem de narratives transm\u00e8dia sovint implica entrar en una mena de comparativa terminol\u00f2gica dels punts en com\u00fa i de diverg\u00e8ncia que presenten cada un dels mots. Aix\u00ed podem parlar de narrativa cl\u00e0ssica, narrativa interactiva o narrativa transm\u00e8dia. O tamb\u00e9, i des d’una altra \u00f2ptica, ens podem trobar amb termes com cross-m\u00e8dia o <\/em>narrativa augmentada. En aquesta entrada parlarem dels tres primers termes i deixarem per una de posterior els altres.<\/p>\n

El simple fet de posar diversos qualificadors al terme narrativa<\/em> (cl\u00e0ssica, interactiva, transm\u00e8dia) evidencia que en el fons, en tots els casos,\u00a0 estem parlant d’explicar hist\u00f2ries, de narrar. Potser en forma de ficci\u00f3, potser en forma documental, per\u00f2 sempre mirant d’explicar quelcom.<\/p>\n

La narrativa, sigui en forma oral, escrita o ic\u00f2nica, ve de molt lluny. Abans de l’inici de l’escriptura ja hi havia una transmissi\u00f3 oral d’hist\u00f2ries i coneixements per\u00f2 tamb\u00e9 en aquest per\u00edode trobem ja representacions pict\u00f2riques. No sempre la narrativa va lligada al text o a la paraula. Les esgl\u00e9sies rom\u00e0niques, per exemple, formaven part d’un relat, d’una forma de veure i entendre el mon que la gent que s’hi congregava al seu interior comprenia perfectament malgrat que la majoria no sabien ni llegir ni escriure. Probablement es trobaven immersos en un fet comunicatiu en el que el m\u00f3n d’imatges que els envoltava s’entreteixia amb els missatges orals que emetien els predicadors.<\/p>\n

En el nostre m\u00f3n medi\u00e0tic actual, la import\u00e0ncia de la narrativa s’evidencia, per exemple, quan ens trobem amb productes molt elaborats per\u00f2 que no arriben a la gent. Potser el que els hi manca no s\u00f3n efectes especials o mostrar tecnologies innovadores, potser el que els hi manca \u00e9s un relat que enganxi. El mirar d’explicar quelcom que interessi al receptor. Actualment ens trobem en un moment en el que tecnologies i llenguatges conflueixen en un univers que anomenem transmedi\u00e0tic. Un univers en el que la imatge pren cada vegada m\u00e9s import\u00e0ncia com a element de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

Durant el segle XX la narrativa audiovisual va adquirir una import\u00e0ncia cabdal. El cinema, la televisi\u00f3 i el v\u00eddeo van esdevenir canals habituals d’explicar hist\u00f2ries i narrar a l’hora que modelaven tamb\u00e9 una forma de narrar amb la seq\u00fcencialitat pr\u00f2pia d’un relat que es basteix sobre una l\u00ednia de temps. Sense intentar ara entrar en un estudi de la narrativa, simplement ens interessa mostrar aquesta com un fet poli\u00e8dric (podem narrar amb text escrit, de forma oral, de forma audiovisual, nom\u00e9s amb imatges,…) que ha anat evolucionant amb el temps (potser des de la cova prehist\u00f2rica al dispositiu m\u00f2bil actual) presenta en aquests moments un punt d’inflexi\u00f3 que ens interessa especialment destacar. Es tracta del factor de la interactivitat que modifica tant el relat textual com el relat audiovisual.<\/p>\n

Veure el relat des del\u00a0 binomi de seq\u00fcencial o interactiu\u00a0 ens permet posar sota un mateix paraig\u00fces conceptual formes de narrar diferenciades per\u00f2 que de cara al plantejament que volem fer ens interessa agrupar. Aix\u00ed podem fer una primera diferenciaci\u00f3 entre\u00a0 formes de narracions lineals i no lineals.El film, la novel\u00b7la o una confer\u00e8ncia s\u00f3n elements seq\u00fcencials que entra dins d’aquest grup. En un altre gran grup hi trobem els productes que presenten alguna forma d’interacci\u00f3 per\u00f2 que podem subdividir\u00a0 en dues realitats diferents: una derivada d’una primera\u00a0 digitalitzaci\u00f3 dels canals, i una segona de la irrupci\u00f3 de les xarxes socials. En certa forma de forma an\u00e0loga a les dues revolucions digitals de les que parla Joan Fontcuberta en relaci\u00f3 a la postfotografia.<\/p>\n

Aix\u00ed podem agrupar sota la categoria de lineals la novel\u00b7la, programes de r\u00e0dio, el cinema o el documental . Sigui en un suport textual, sonor o audiovisual en tots aquests casos parlem d’una seq\u00fcencialitat a l’hora de presentar el relat. Cosa que no implica necess\u00e0riament linealitat en la construcci\u00f3 del missatge. Aix\u00ed, el flashback <\/a>o el flashforward <\/a>s\u00f3n exemples de construcci\u00f3 del relat manipulant la l\u00ednia de temps b\u00e0sica. Quan ara parlem de linealitat no ens referim a l’ordre de presentaci\u00f3 dels fets sin\u00f3 al fet que el missatge es transmet des d’una mateixa l\u00ednia de temps que normalment comparteixen l’autor i el receptor. Al cinema veiem un film des de l’inici al final, una confer\u00e8ncia es segueix tamb\u00e9 en base a un temps determinat, una novel\u00b7la es llegeix normalment passant full a full. Tots s\u00f3n exemples de comunicaci\u00f3 lineal.<\/p>\n

Un moment de trencament d’aquesta linealitat es va donar en l’audiovisual. El fet de passar del registre fotoqu\u00edmic del cinema a l’electromagn\u00e8tic del v\u00eddeo va possibilitar proves com les del videodisc interactiu (encara anal\u00f2gic) entre finals dels 80 i inicis dels 90. L’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 de v\u00eddeo podia tenir un primer nivell d’interactivitat controlant el videodisc des d’un ordinador.\u00a0 Per\u00f2 va ser l’arribada de la tecnologia digital, i especialment la web, la que ha incrementat aquesta ruptura de la linealitat. D’una banda, l’hipertext va possibilitar la construcci\u00f3 del relat textual en base a unitats de significat connectades mitjan\u00e7ant enlla\u00e7os. De l’altra, tecnologies com el DVD, la interacci\u00f3 entre Flash i v\u00eddeo en entorns web fa un temps i actualment HTML5 incorporant el v\u00eddeo com a recurs nadiu, o unes primeres experimentacions amb l’hiperv\u00eddeo van anar donant origen a altres formes de narrar audiovisualment. En aquestes aplicacions es pot trencar la linealitat del relat i fomentar una interacci\u00f3 que es d\u00f3na b\u00e0sicament entre l’usuari i els continguts que explora. \u00c9s un tipus d’interactivitat que dep\u00e8n b\u00e0sicament de les opcions que hagi deixat obertes l’autor.<\/p>\n

Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d’aquest tipus d’interactivitat entre usuari i continguts, n’hi ha una altra derivada sobretot de les possibilitats de les xarxes socials. Aqu\u00ed la interacci\u00f3 es d\u00f3na sobretot entre els usuaris. Amb molta facilitat el receptor es converteix en emissor, publicar \u00e9s f\u00e0cil i assequible, com tamb\u00e9 ho \u00e9s comentar les publicacions d’altres, participar a f\u00f2rums, generar els seus propis continguts i compartir-los. I aix\u00f2 implica un forma d’interacci\u00f3 entre els usuaris, no nom\u00e9s entre els usuaris i el contingut.<\/p>\n

Atenent a aquest esquema podem parlar doncs de narrativa lineal, de narrativa interactiva i de narrativa transm\u00e8dia. Entenent aquesta darrera com la narrativa pr\u00f2pia de la comunicaci\u00f3 en l’entorn de les xarxes socials. L’anirem comentant en diferents entrades i la relacionarem amb el contingut de diverses assignatures. Ara per\u00f2, recomanem la visualitzaci\u00f3 del seg\u00fcent v\u00eddeo. Cinderella 2.0,. Transmedia storytelling<\/strong>. Es tracta d’una presentaci\u00f3 molt interessant del concepte de la narrativa transm\u00e8dia. Aprofitarem que el visualitzem per a extreure’n algunes frases i conceptes rellevants i les mostrarem en forma de hashtags<\/em>, com si publiqu\u00e8ssim a Twitter<\/strong>.<\/p>\n