He agafat quatre models de dispositius capa\u00e7os de captar imatges que en aquest moment i de forma una mica autom\u00e0tica m\u2019han\u00a0 semblat paradigm\u00e0tics. La Hasselblad com a c\u00e0mera creada inicialment amb finalitats militars que es va convertir en la marca m\u00edtica de fotografia d\u2019estudi, de paisatge. En general d\u2019un tipus de fotografia en el que tenia m\u00e9s import\u00e0ncia la reflexi\u00f3 que la rapidesa. La Leica, al contrari, com el paradigma de c\u00e0mera del fotoperiodista que inevitablement associo sempre al Robert Capa. En l\u2019entorn actual en el que es troba la fotografia podr\u00edem destacar una gran quantitat de marques de m\u00f2bils amb importants potencialitats fotogr\u00e0fiques. Els escollits s\u00f3n simplement dos dels que poden dur perfectament el tag d\u2019alta gama. Sempre i quan no els posem lletra o nombre darrera el nom, clar. Perqu\u00e8 si ho f\u00e9ssim, la consideraci\u00f3 de la seva actualitat cauria inevitablement i en poc temps en el bagul de les antiguitats.<\/p>\n
Entre uns i altres models, entre les Hasselblads i les Leiques, i els Xperia i els IPhones, hi ha hagut dues revolucions, com molt b\u00e9 assenyala Joan Fontcuberta (1).<\/p>\n
Amb la primera revoluci\u00f3 vam canviar el substrat fotoqu\u00edmic per un de digital. En un primer moment, molts fot\u00f2grafs de tota la vida es van sentir totalment perduts. Quan coincidien companys que inevitablement acabaven parlant de fotografia, es va passar d\u2019uns temes de conversa que tenien a veure sobre com revelaven o quin negatiu preferien a haver de parlar de resoluci\u00f3, de p\u00edxels o de factor de focal. Canviava la forma de treballar i, tot i que alguns procediments es podien fer de forma m\u00e9s simple i r\u00e0pida de forma digital, i havia quelcom que anava m\u00e9s enll\u00e0. Vam veure com la capacitat de manipulaci\u00f3 de la imatge creixia de forma geom\u00e8trica a mesura que ens introdu\u00edem en el m\u00f3n digital. M\u00e9s enll\u00e0 de facilitat el treball, aquesta potencialitat creixent ha arribat a modificar tamb\u00e9 la forma com concebem la fotografia.<\/p>\n
Amb la segona revoluci\u00f3 la fotografia es transforma encara m\u00e9s. La immediatesa de fer una foto, publicar-la al moment i distribuir-la potencialment a tot el m\u00f3n, ha suposat quelcom m\u00e9s que facilitat de distribuci\u00f3. Ha canviat la mateixa naturalesa de la fotografia. La fotografia ja no \u00e9s la captura de l\u2019instant decisiu, el testimoni de veracitat que mereixia mostrar-se en un lloc privilegiat com un \u00e0lbum familiar o la paret d\u2019una galeria. Multiplicada fins a l\u2019extenuaci\u00f3 a trav\u00e9s de les xarxes socials, convertida en quelcom de producci\u00f3 massiva, la fotografia s\u2019ha tornat volgudament banal i omnipresent. Ja no es fotografien els moments importants en dates clau. Es fotografia tot i en qualsevol moment. S\u2019inunden els espais de comunicaci\u00f3 amb milers i milers d\u2019imatges. La fotografia s\u2019ha convertit en quelcom ef\u00edmer per comunicar al moment.<\/p>\n
I no \u00e9s que una realitat hagi substitu\u00eft a l\u2019altra. Seguim fent fotos importants pensant en exposicions i \u00e0lbums personals. Per\u00f2 tamb\u00e9 ens submergim en la riuada del que anomenem ja postfografia.<\/p>\n
(1).- http:\/\/www.tv3.cat\/videos\/4500131\/Entrevista-a-Joan-Fontcuberta-arran-de-lexposicio-Dara-endavant-La-postfotografia-en-lera-dinternet-i-la-telefonia-mobil<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
He agafat quatre models de dispositius capa\u00e7os de captar imatges que en aquest moment i de forma una mica autom\u00e0tica m\u2019han\u00a0 semblat paradigm\u00e0tics. La Hasselblad com a c\u00e0mera creada inicialment amb finalitats militars que es va convertir en la marca m\u00edtica de fotografia d\u2019estudi, de paisatge. En general d\u2019un tipus de fotografia en el que … <\/p>\n