Segur que tots hem sentit frases com que el cinema \u00e9s el set\u00e8 art o que el segle XX \u00e9s el segle del cinema. Ens hem preguntat mai qu\u00e8 t\u00e9 d’art o quina import\u00e0ncia t\u00e9 el cinema en la forma com veiem les imatges? Entendria alg\u00fa de fa 300 anys una pel\u00b7l\u00edcula?<\/p>\n
Per\u00f2 ens podem fer m\u00e9s preguntes. Perqu\u00e8 els inventors o primers usuaris del cinema, a una i altra banda de l’Atl\u00e0ntic, opinaven que el cinema era un invent sense futur? Els Lumi\u00e8re ni tant sols van voler vendre la seva patent a M\u00e9li\u00e8s. Qu\u00e8 era el cinema en els seus or\u00edgens?<\/p>\n
Potser no era gran cosa m\u00e9s que un divertiment cient\u00edfic que mostrava una representaci\u00f3 de la realitat en moviment. Hi havia un inter\u00e8s inicial. La primera vegada que els espectadors van veure que se’ls venia un tren a sobre van fugir corrents. I van riure amb les bromes de la m\u00e0nega i el jardiner. Per\u00f2 probablement ning\u00fa pensava en el cinema com un medi capa\u00e7 de modificar la percepci\u00f3 de l’espai i el temps. Encara no s’havien inventat l’el\u00b7lipsi i el muntatge. Llavors encara les pel\u00b7l\u00edcules mostraven els fets en temps real. Les accions duraven tant al film com a la realitat.<\/p>\n
Ens podem aturar a pensar que mai fins llavors ning\u00fa havia vist i ent\u00e8s una acci\u00f3 com ara: alg\u00fa obre els ulls, s’aixeca del llit, es renta la cara, beu un caf\u00e8, puja a l’autob\u00fas i entra a la feina. Si veiem avui en dia una seq\u00fc\u00e8ncia aix\u00ed tots entenem que ens estan explicant la hist\u00f2ria d’ alg\u00fa que comen\u00e7a el dia. Fins i tot, segons quina sigui la interpretaci\u00f3 de l’actor, arribarem a pensar que alg\u00fa comen\u00e7a el dia de forma rutin\u00e0ria. I probablement ens explicaran aix\u00f2 en encara no un minut. Mai fins a l’invent del cinema s’havien vist accions que fossin comprensibles i estiguessin tan comprimides en el temps. El tall, el llenguatge basat en l’el\u00b7lipsi visual de les accions i el muntatge s\u00f3n elements propis del cinema. S\u00f3n elements que van crear un nou llenguatge. Un llenguatge que d’altra banda va tenir molt i molt \u00e8xit. Potser perqu\u00e8 sortim del cinema pensant com seria de meravell\u00f3s poder editar tamb\u00e9 la nostra vida com s’edita un film? Potser perqu\u00e8 sentim com seria de genial poder fer el\u00b7lipsi de molts moments i donar continu\u00eftat a la l\u00ednia d’accions que voldr\u00edem que fossin la nostra vida?<\/p>\n
Edici\u00f3, el.lipsi, narrar accions comprimint el temps. En el fons estem parlant de ritme. Un ritme visual en el que es conjuguen els temps de cada pla, els moviments dels motius, els moviments de la c\u00e0mera i la forma com composem i creem cada fotograma. Compaginem ritmes temporals que es deriven d’editar so i imatge en una l\u00ednia de temps amb ritmes visuals que es formen a partir de les composicions, l’ordre visual i el jocs d’il\u00b7luminaci\u00f3 de cada fotograma. En el fons estem posant aqu\u00ed les bases d’analogia i diferenciaci\u00f3 entre fotografia i cinema. En certa forma el cinema \u00e9s com un medi en el que sobre la fotografia \u00a0apliquem una capa amb els factors temporals que conformen el ritme.<\/p>\n
L’el\u00b7lipsi i el muntatge van permetre passar de les escenes curioses i anecd\u00f2tiques enregistrades en temps real dels germans Lumi\u00e8re, als muntatges de M\u00e9li\u00e8s o les hist\u00f2ries de Porter o Griffith. Es va descobrir que amb el muntatge es podien crear, i manipular, les emocions. Els sovi\u00e8tics van investigar el muntatge com un element comunicatiu al servei de la revoluci\u00f3. Hollywood va esdevenir una f\u00e0brica d’hist\u00f2ries en s\u00e8rie, tallades sota patr\u00f3 com qualsevol altre producte industrial sorgit de processos homogene\u00eftzats.<\/p>\n
I nosaltres qu\u00e8 fem quan agafem la c\u00e0mera? Fem de Lumi\u00e8re? Enregistrem escenes quotidianes en temps real? Fem de Griffith? Combinem tipus de plans per a explicar una hist\u00f2ria i generar emocions?<\/p>\n
La resposta no \u00e9s \u00fanica. Potser ho hauria estat m\u00e9s fa uns anys que no pas ara. Fa uns anys, a l’era que fer v\u00eddeo volia dir enregistrar amb una c\u00e0mera i editar posteriorment, s\u00ed que era d’agrair que els amics que enregistraven les vacances en temps real no es convidessin a veure’l. Perqu\u00e8 era tan llarg com avorrit, sobretot pels que no ten\u00edem la refer\u00e8ncia de la realitat viscuda que tenia l’autor. Fa un temps era necessari dir que el v\u00eddeo requeria muntatge, el\u00b7lipsi, explicar hist\u00f2ries i despertar emocions en el m\u00ednim de temps possible.<\/p>\n
Avui en dia, si b\u00e9 continua essent certa l’afirmaci\u00f3 quan molts productes audiovisuals requereixen muntatge, no podem oblidar la realitat dels v\u00eddeos que es pugen di\u00e0riament per milions a la web. Molts s\u00f3n d’accions quotidianes i molts s\u00f3n en temps real. Instagram, <\/strong>per exemple, permet v\u00eddeos de pocs segons. Cosa que obliga a narrar quelcom en un temps molt breu o mostrar simplement una an\u00e8cdota. El v\u00eddeo esdev\u00e9 un element m\u00e9s d’una gal\u00e0xia transmedi\u00e0tica. L’agregaci\u00f3, remescla i reutilitzaci\u00f3 s\u00f3n a l’ordre del dia. No podem seguir pensant en el v\u00eddeo nom\u00e9s com un producte audiovisual narratiu similar al cinema. Perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9s un producte audiovisual que t\u00e9 valor en la immediatesa, \u00a0que mostra en temps real (i aqu\u00ed per temps real entenem no l’acci\u00f3 cont\u00ednua sin\u00f3 el publicar en el mateix moment que es produeix l’acci\u00f3) el que passa i que es comparteix i reutilitza.<\/p>\n Seguim relacionant producte audiovisual i ritme, evidentment, per\u00f2 ens cal tamb\u00e9 afegir altres par\u00e0metres als conceptes cl\u00e0ssics. Uns conceptes que \u00e9s important con\u00e8ixer per decidir quan els apliquem o quan ens els saltem per experimentar narrativament o est\u00e8tica. En aquest sentit, i en refer\u00e8ncia a la import\u00e0ncia del muntatge, recomanem el visionat de The Cutting Edge: The Magic of Movie Editing.<\/a> \u00c9s un reportatge en el que directors i muntadors de cinema parlen del muntatge. T\u00e9 una durada aproximada d’una hora i mitja. Per\u00f2 si no el voleu veure tot, visioneu al menys els vint primers minuts. I si us animeu la totalitat del reportatge.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Segur que tots hem sentit frases com que el cinema \u00e9s el set\u00e8 art o que el segle XX \u00e9s el segle del cinema. Ens hem preguntat mai qu\u00e8 t\u00e9 d’art o quina import\u00e0ncia t\u00e9 el cinema en la forma com veiem les imatges? Entendria alg\u00fa de fa 300 anys una pel\u00b7l\u00edcula? Per\u00f2 ens podem … <\/p>\n