Identidad gráfica de Motörhead por Ghernandezco

Contenido 1 Identificadores gráficos 1.1 Logotipo, símbolos y otros elementos gráficos 2 Programa de identidad gráfica 2.1 Rasgos estables 2.2 Rasgos alternativos 2.3 Subprogramas destacados 2.4 Uso de la tipografía 2.5 Uso del color 2.6 Imaginería 2.7 Aspectos compositivos

Grup britànic de Heavy Metal, fundat l'any 1975 pel baixista i cantant Lemmy Kilmister, ànima del grup i un dels personatges més entranyable, carismàtics i controvertits de l'escena del rock dur. Grup molt prolífic, a mig camí entre el heavy metal, el rock'n'roll i el punk, amb més de vint treballs editats, i considerats un dels grups més influents del món del Metal, són fàcilment reconeixibles per la seva estètica (el seu símbol gràfic és inconfusible) i estil musical primitiu i enèrgic. Entre els seus clàssics compten amb temes com "Ace of Spades", "Overkill", "Stone Dead Forever" o "Iron Fist"

En el logo, el símbol gràfic i el logotip tant poden presentar-se junts com separats, ja que cadascún d'ells per si sol fa reconeixible el logo.

El símbol gràfic de Motörhead és l'anomenat "Snaggletooth", creat per l'artista Jon Petagno el 1977. És un híbrid entre llop, gos i goril·la, amb casc, cadenes i punxes. Inicialment de color blanc i negre, però ha patit variacions al llarg del temps. Apareix en la majoria de merxandatge de la banda, i en les portades de tots els seus àlbums excepte els discs "Ace of Spades" de 1980 i "Overnight Sensation" de 1996. En el primer cas apareix el logotip juntament amb un as de piques, un dels seus identificadors secundaris (present, per exemple, a la pestanya de navegació del seu lloc web oficial), i en el segon cas apareix tan sols el logotip, amb una foto del grup de fons.

El logotip és el nom de la banda, en caràcters gòtics en minúscula i negreta, i corbat cap amunt. La dièriesi damunt la segona "o" és per motius estètics. El nom "Motorhead" és un eufemisme per a referir-se a un consumidor d'anfetamines o "speed"; el consum de drogues és un dels temes de les seves cançons (juntament amb la vida a la carretera, el sexe, la política i la guerra), per la qual cosa tant l'estètica com el nom del logotip són molt acord amb la temàtica de les cançons del grup. La imatgeria del grup, sobretot l'aspecte personal del seu líder, també és molt coherent amb la temàtica dels seus temes.

Si apareix juntament amb el símbol gràfic, se situa gairebé sempre damunt d'aquest (l'excepció és la portada del disc "Snake Bite Love", on se situa al marge esquerra i orientat verticalment). En algunes ocasions va acompanyat per la paraula "England" a sota del símbol gràfic. Inicialment era de color vermell, tot i que al llarg dels anys ha patit modificacions de color i ample de vora.

Tal com es va dissenyar inicialment, el logo complet era el logotip en vermell, situat damunt del símbol gràfic en blanc i negre sobre fons negre, tot i que al llarg dels anys ha patit variacions, principalment en el color de fons, el color dels caràcters i aspectes gràfics del símbol.

L'únic tret estable és la tipografia usada en el logotip amb el nom de la banda. En qualsevol de les aplicacions i materials de la banda apareix el logotip amb el mateix tipus tipogràfic. La resta de trets del logo (color, vora dels caràcters, curvatura) pot patir variacions. El que no varia, doncs, és el logotip amb en nom de la banda en lletra de tipus gòtic.

Els principals trets alternatius són:

-La paraula "England" sota el símbol gràfic.

-L'ús d'altres tipus de fonts tipogràfiques diferents del tipus gòtic del logotip.

-El canvi de lloc del símbol gràfic (a un extrem del logotip, en comptes de centrat a sota d'aquest).

-La parafernalia germànica, com per exemple la creu de ferro. (molt acord amb el tipus de tipografia usat, i amb el fet que el líder del grup és col·leccionista d'aquest tipus d'objectes i alguns d'ells formen part de la seva imatge personal).

-La "Union Jack" o bandera britància de fons del logotip.

Un possible subprograma seria l'ús de versions del logo amb gran profusió de trets lliures (elements gràfics i de presentació que complementen el logotip sense contradir-lo) en la web personal i la pàgina de Myspace, i versions més senzilles del logotip, a dues tintes per exemple, en les xarxes socials o a la pàgina de merxandatge.

La font usada és del tipus gòtica, un híbrid entre fonts de categoria Fractura, Schwabacher i Textura.

Aquest tipus de font combina molt bé amb l'esperit i el caràcter de la banda, que fa servir la tipografia gòtica i els símbols germànics i de l'alemanya nazi com a simple estètica i per a buscar notorietat (no per raons polítiques, ja que tendeixen més a l'anarquisme), una estètica "extrema i perillosa", de viure al límit, molt d'acord amb l'actitud de la banda

Els caràcters "A", "T", "M", "E" i "D" ens recorden al tipus Fractura per les seves línies trencades, caràcters estrets, plans en una cara i corbats en l'altra (com la A o la T) i els seus descendents afilats.

(Exemple de caràcters del tipus Fraktur).

Els caràcters "R" i "H" ens recorden al tipus Schwabacher, pels seus angles i els seus element arrodonits (el tipus Schwabacher combina característiques dels tipus Textura i Rotunda).

(Caràcters del tipus Scwabacher).

El caràcter "O" ens recorda al tipus Textura, ja que és molt condensada i té els traços molt amples.

(Caràcters del tipus Textur. Observem els traços amples de la lletra "o").

El color original dels caràcters era el vermell, tot i que depenent del context es fan servir altres colors, amb preferència del blanc, el gris o el blau elèctric. Generalment un sol color per als caràcters, però depenent del cas trobem l'ús de vores llises en els caràcters, combinant color de caràcter-color de vora, a més d'ombrejat al voltant dels caràcters.

Els colors primaris serien el vermell, el blanc el negre, combinant-se principalment en aquest sentit: Negre per al fons, blanc o vermell per a la tipografia.

Depenent del context, trobem colors secundaris de fons, tan sols com acompanyant al color negre, essent el rang de colors preferits el gris metàl·lic, el blau elèctric, el vermell, els daurats, els blancs i el marró, molt sovint intentant crear un contrast de lluminositat o un contrast de valor.

En la tipografia, l'ús del color és el mateix que en el fons, tant en els contrastos a utilitzar com en el rang de colors preferits.

Una pauta estable en les imatges promocionals del grup és la de presentar al cantant i baixista en el centre de la foto, ja que és la figura predominant del grup, el líder i creador i la figura més carismàtica i que porta més al límit l'estètica i identitat del grup.

Les imatges promocionals de la banda solen ser senzilles, plans mitjos dels tres membres, com podem veure en aquest exemple:

La pauta compositiva és bastant clara: el logotip de la banda com a encapçalament de les pàgines web (ja sigui la pròpia del grup, la de merxandatge o el myspace, per exemple) i, centrat, a sota, l'element gràfic, amb molta predominància del tipus de lletra gòtica que els identifica. És més important la presentació que el contingut, ja que és un grup que té un mercat molt concret que ja sap el que trobarà en quant a continguts i prefereix una presentació efectista i barroca que no pas la qualitat d'aquests continguts.