{"id":175,"date":"2015-02-23T18:58:00","date_gmt":"2015-02-23T17:58:00","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/?p=175"},"modified":"2015-02-24T16:38:51","modified_gmt":"2015-02-24T15:38:51","slug":"levolucio-dels-museus-dart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/2015\/02\/23\/levolucio-dels-museus-dart\/","title":{"rendered":"L\u2019evoluci\u00f3 dels museus d\u2019art"},"content":{"rendered":"

Pere B\u00e1scones (2014)<\/em><\/p>\n

La instituci\u00f3 del museu ha sofert en les darreres d\u00e8cades una evoluci\u00f3 molt important, en especial, dins de les arts, que l\u2019ha obligat a fer replantejaments conceptuals importants que n\u2019han afectat el sentit global i l\u2019arquetip cl\u00e0ssic de lloc on habiten les muses.<\/p>\n

Es fa dif\u00edcil resumir breument aqu\u00ed les aportacions que ja des de \u201cla nova museologia\u201d es van fer des dels anys seixanta, i tots els canvis successiu que s\u2019han produ\u00eft des de llavors. Tamb\u00e9 es fa dif\u00edcil assenyalar de manera un\u00edvoca una evoluci\u00f3 que tamb\u00e9 ha estat desigual depenent del tipus de museu; de fet, encara molts museus continuen aferrats a un model de museu decimon\u00f2nic purament enfocat a la conservaci\u00f3 i l\u2019exhibici\u00f3 d\u2019objectes o peces que donen sentit a la seva exist\u00e8ncia: la col\u00b7lecci\u00f3 que els justifica. Conservaci\u00f3 que es fa des d\u2019un enfocament classificatori i enciclop\u00e8dic (il\u00b7lustrat, en definitiva).<\/p>\n

En canvi, dins del context dels museus i centres d\u2019art contemporani, l\u2019evoluci\u00f3 ha estat m\u00e9s marcada i potser el terme utilitzat marca la fase en la qual es troba o la concepci\u00f3 que l\u2019ha fet n\u00e9ixer. Per aix\u00f2, tenim encara museus que responen a la idea del cub blanc, concebut com un espai as\u00e8ptic contenidor de l\u2019art i la cultura \u2013ent\u00e8s d\u2019una manera elitista\u2013 i plantejat com un espai universal a\u00efllat del m\u00f3n que t\u00e9 la missi\u00f3 d\u2019exposar l\u2019art que en compon el fons i en paral\u00b7lel algunes exposicions temporals itinerants.<\/p>\n

D\u2019altres, que potser han esquivat una mica aquesta definici\u00f3 per\u00f2 que han estat des dels seus inicis una aposta de transformaci\u00f3 urbana i que han sigut apostes arquitect\u00f2niques per tal d\u2019esdevenir s\u00edmbols i landmaks<\/em> a escala internacional, s\u00f3n tamb\u00e9 apostes de desenvolupament econ\u00f2mic i tur\u00edstic. El museu Guggenheim de Bilbao n\u2019\u00e9s un bon exemple, si parem atenci\u00f3 al que va comportar per a la visibilitzaci\u00f3 de Bilbao a escala internacional. A Barcelona, el MACBA de Richard Meier tamb\u00e9 ha representat una operaci\u00f3 de revitalitzaci\u00f3 i renovaci\u00f3 urbana a gran escala al bell mig del Raval.<\/p>\n

\"Macba\"<\/a><\/p>\n

MACBA de Barcelona. Autor:\u00a0Edal Anton Lefterov<\/em><\/h6>\n

Per\u00f2 s\u00f3n possiblement els espais que ja s\u2019han tret o han nascut sense el mot museu<\/em> en el nom (com s\u00f3n els centres d\u2019art o centres de cultura) els que possiblement ja han superat la idea de contenidor i aposten per ser centres de cultura viva i multidisciplin\u00e0ria en clau de present. \u00c9s per aix\u00f2 que molts tenen clar el seu paper com a observatoris de tend\u00e8ncies i com a espais compromesos amb la realitat local circumdant. I si els museus a l\u2019inici neixen amb una voluntat conservadora i preservadora, tenint molt clar el seu paper de validadors de l\u2019art, ara s\u00f3n molt m\u00e9s que aix\u00f2 i entenen que han d\u2019assumir el paper d\u2019espai de trobada, de debat i de f\u00f2rum cultural en un sentit obert respecte al panorama art\u00edstic i cultural en el qual es troben immersos. A aquests espais els toca conjugar sovint el di\u00e0leg entre el m\u00f3n local i el global i fins i tot experimentar. Jose Luis Brea, en un article al voltant del museu contemporani i l\u2019esfera p\u00fablica, critica i denuncia el frac\u00e0s del somni universalista del museu cl\u00e0ssic i apunta:<\/p>\n

\u201c[…] Como lo es que cada vez se ver\u00e1 m\u00e1s impelido a estructurarse como dispositivo multimedial de comunicaci\u00f3n social \u2013y menos como contenedor espacializado de objetos est\u00e1ticos, como mero repertorizador del inventario presuntamente estabilizado del \u00abvalor est\u00e9tico\u00bb. Cada vez m\u00e1s, en definitiva \u2013y sin duda ese es el futuro del museo\u2013 como sistema o constelaci\u00f3n diseminada de dispositivos deterritorializados operando a favor no del asentamiento y la estabilizaci\u00f3n de un gen\u00e9rico universalista del valor est\u00e9tico, sino al contrario a favor de la multiplicaci\u00f3n exponencial de los imaginarios colectivos y las escenas de su encuentro activado en el dominio de lo p\u00fablico\u201d.<\/em><\/p>\n

D\u2019altra banda, les noves tecnologies i la mateixa postmodernitat han subvertit molts dels eixos que sostenien el museu com a espai on reunir les peces originals i \u00faniques. Ara els museus i centres d\u2019art alberguen peces conceptuals o fins i tot virtuals, l\u2019alta cultura s\u2019ha canviat per una cultura que respon tamb\u00e9 a la cultura de masses i que q\u00fcestiona el mateix sistema i fins i tot es q\u00fcestiona a si mateixa com a cultura.<\/p>\n

En el terreny art\u00edstic, els museus ja no aspiren a ser els temples de l\u2019art, sin\u00f3 m\u00e9s aviat a generar espais de trobada amb l\u2019art, sense oblidar el seu important paper divulgador i pedag\u00f2gic. Els nous museus han d\u2019acceptar i fomentar tamb\u00e9 les expressions i els continguts culturals atenent la diversitat i la interculturalitat. Ara els centres d\u2019art poden ser, a m\u00e9s d\u2019espais expositius, tamb\u00e9 centres de creaci\u00f3 o promotors de la creaci\u00f3. Han assumit el paper d\u2019espais polivalents, capa\u00e7os de generar discursos d\u2019actualitat (com, per exemple, el Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona o CCCB) i que han d\u2019estar molt atents a la realitat per poder-la explicar \u201cal vol\u201d. Aquests espais es troben cada cop m\u00e9s integrats en les pr\u00e0ctiques socials que els connecten amb el seu entorn proper. \u00c9s per aix\u00f2 que, a m\u00e9s d\u2019organitzar exposicions, organitzen seminaris, cursos, jornades i confer\u00e8ncies, festivals i tot tipus d\u2019esdeveniments i projectes relacionats amb la cultura viva, tamb\u00e9 editen publicacions, promouen projectes i fan recerca. D\u2019altra banda, la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica tamb\u00e9 ha generat m\u00faltiples debats i ha for\u00e7at la transformaci\u00f3 de l\u2019espai muse\u00edstic cap a un espai cada cop m\u00e9s obert a Internet i a les xarxes socials. El museu i els seus continguts ja poden ser visitats i consultats de manera virtual, aspecte que modifica radicalment la manera com interactuen museu i audi\u00e8ncia.<\/p>\n

Potser un dels aspectes tamb\u00e9 m\u00e9s destacables \u00e9s que aquests centres, a m\u00e9s del comissariat d\u2019exposicions, han adoptat un paper proactiu respecte a la creaci\u00f3 art\u00edstica fomentant tamb\u00e9 intercanvis o resid\u00e8ncies d\u2019artistes, i tamb\u00e9 espais de creaci\u00f3, experimentaci\u00f3 o producci\u00f3 art\u00edstica que tenen en el model de f\u00e0briques d\u2019art un referent destacat que ha estat adoptat a m\u00faltiples indrets de Catalunya.[1]<\/a> Respon, d\u2019altra banda, a la recuperaci\u00f3 d\u2019espais industrials per a la cultura.<\/p>\n