![\"Barcelona,_panor\u00e1mica,_HDR\"](\"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/estetica\/files\/2015\/02\/Barcelona_panor\u00e1mica_HDR.jpg\")
<\/a>Vista panor\u00e0mica de Barcelona. Autor:\u00a0Juan Manuel Monle\u00f3n Ant\u00f3n<\/em><\/h6>\nPere B\u00e1scones (2014)<\/em><\/p>\n El concepte de classe creativa desenvolupat per Richard Florida fa temps que ha estat motiu de reflexi\u00f3, influ\u00e8ncia i tamb\u00e9 cr\u00edtica. El concepte, en canvi, de ciutat creativa que se\u2019n pot derivar comporta m\u00e9s problemes i potser alguns el poden entendre com un aspecte m\u00e9s del concepte tamb\u00e9 de moda: ciutats intel\u00b7ligents (smart cities<\/em>).<\/p>\n No obstant aix\u00f2, l\u2019\u00e0nim d\u2019aquest escrit \u00e9s nom\u00e9s reflexionar una mica al voltant d\u2019aquest concepte i tractar de recollir alguns del conceptes relacionats que poden ser motiu d\u2019estudi.<\/p>\n El 2002, Alfons Cornella publicava a infonomia un post breu al voltant de les ciutats obertes<\/em>, un altre concepte molt proper. Ell llavors deia, basant-se en Richard Florida, que les ciutats no atrauen talent perqu\u00e8 tinguin grans infraestructures i moltes empreses, sin\u00f3 perqu\u00e8 s\u00f3n llocs on es pot viure una vida plena d\u2019experi\u00e8ncies reals i on la get molt diferent pot viure estils de vida molt diferents, \u00e9s a dir, perqu\u00e8 s\u00f3n ciutats obertes, tolerants i diverses.<\/p>\n Segons Florida, aquestes ciutats s\u00f3n les que tenen les 3T: tecnologia (empreses hi-tech<\/em>), talent (bones universitats) i toler\u00e0ncia (acceptaci\u00f3 de la diversitat). Tot plegat \u00e9s cert que permet fer-nos una idea del que podria ser una ciutat cosmopolita i amb una gran qualitat de vida.<\/p>\n En el cas de la ciutat de Barcelona, representa a l\u2019imaginari de molts estrangers una ciutat molt atractiva per a treballar-hi i viure-hi, representa una ciutat moderna, mediterr\u00e0nia (bon clima), amb una hist\u00f2ria i un nivell de vida europeus, i amb una cultura diversa i interessant. Potser la realitat \u00e9s que no tot \u00e9s perfecte (un problema que trenca aquesta bonica estampa \u00e9s la Llei d\u2019estrangeria), per\u00f2 tamb\u00e9 afegiria que precisament un dels problemes de tenir tan bona imatge a fora tur\u00edsticament \u00e9s que la marca Barcelona est\u00e0 fagocitant en molt aspectes la mateixa Barcelona real, \u00e9s a dir, la Barcelona que mira cap al turista ha deixat de ser la Barcelona aut\u00e8ntica i genu\u00efna.<\/p>\n Per\u00f2, en tot cas, es pot entendre que Barcelona ostenta gran part dels ingredients que poden servir per a atreure talent i que, a difer\u00e8ncia d\u2019altres ciutats que s\u2019han fet a cop de talonari i luxe (com les ciutats de Dubai o Abu Dhabi), aqu\u00ed no tot es pot comprar per crear les condicions perfectes.<\/p>\n Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s veritat en tot aix\u00f2? Hi ha cap estudi? Doncs de fet s\u00ed. Segons una enquesta de \u201cBarcelona centre de disseny\u201d (Survey on the Barcelona City Brand<\/em>), Barcelona era la quarta ciutat m\u00e9s creativa del m\u00f3n nom\u00e9s superada per San Francisco, Nova York i Londres. (http:\/\/www.bcd.es\/ca\/page.asp?id=438&ui=3893<\/a>)<\/p>\n Per\u00f2 aquest r\u00e0nquing no \u00e9s l\u2019\u00fanic que es pot fer, i com que realment el talent a fi de comptes \u00e9s el que aporten les persones, aix\u00f2 vol dir que per generar ciutats creatives cal crear ciutats que ofereixin les millors condicions per a viure-hi (i parlem d\u2019habitabilitat) per tal de conciliar feina i fam\u00edlia, temps lliure i cultura, per a educar els fills, per a progressar (empreses de qualitat i tecnologia) i tamb\u00e9 confiar en un sistema de serveis socials que sigui realment avan\u00e7at. De tot aix\u00f2 podr\u00edem extreure que els r\u00e0nquings de les ciutats m\u00e9s habitables a partir de l\u2019Index de Global Livable Cities<\/em> trobem dades diferents ja que intenten cercar indicadors que equilibrin les dades referents als factors econ\u00f2mics amb les dades que ens parlen de factors afavoridors d\u2019una vida agradable. Per exemple, les grans ciutats com Nova York, Londres o Par\u00eds s\u00f3n en el top<\/em> de les ciutats amb m\u00e9s potencial econ\u00f2mic, per\u00f2 solen ser cares, massificades, desagradables per la contaminaci\u00f3, el soroll, el tr\u00e0nsit o la necessitat de grans despla\u00e7aments diaris entre casa i el lloc de feina. Per tant, cauen molts llocs en el r\u00e0nquing de les m\u00e9s habitables. Malauradament Barcelona tamb\u00e9, ja que en aquesta classificaci\u00f3 ocupa el lloc 21, tot i l\u2019aparen\u00e7a de tenir molt bones condicions per la qualitat de vida. (http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/World%27s_most_liveable_cities<\/a>)<\/p>\n Per\u00f2, en definitiva, i parafrasejant Florida, per generar ciutats m\u00e9s obertes i creatives cal obrir m\u00e9s que tancar, i no sols cal obrir les fronteres a la gent, tamb\u00e9 cal obrir m\u00e9s els equips de recerca (interdisciplinarietat) o la mateixa innovaci\u00f3 (open innovation<\/em>). Cal obrir tamb\u00e9 els barris, introduir-hi nous factors culturals, combinar-ho tot sense perdre les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies i aut\u00e8ntiques (pol\u00b7linitzaci\u00f3 creativa) i portar la universitat no sols al m\u00f3n de l\u2019empresa, sin\u00f3 tamb\u00e9 al carrer per tal d\u2019utilitzar l\u2019espai p\u00fablic com a laboratori (fab labs<\/em> o city labs<\/em>).<\/p>\n En aquest sentit, precisament experi\u00e8ncies com els citilabs<\/em> fa temps que estan fent molt bona feina, ja que esdevenen un nou tipus de laboratoris culturals que incideixen en els seus entorns urbans de m\u00faltiples maneres. La pregunta \u00e9s com es pot mesurar aquesta creativitat de les ciutats i com es pot planificar una estrat\u00e8gia global per potenciar-la?<\/p>\n Hi ha alguns posts interessants sobre aix\u00f2. El primer \u00e9s al web urbanomnibus, en qu\u00e8 es pot trobar un post que recull cinquanta idees for the new city<\/em>; de fet, \u00e9s una selecci\u00f3 de cinquanta p\u00f2sters amb idees per a dissenyar millors ciutats: http:\/\/urbanomnibus.net\/ideas\/<\/a>. Realment, un recull d\u2019idees inspiradores.<\/p>\n Al web d\u2019euroresidentes.com (el web de la Fundaci\u00f3 Metropolis – observatori de les ciutats digitals) tamb\u00e9 podem veure resumides cinc vies per a aconseguir una ciutat intel\u00b7ligent, basant-se en les idees de Rick Robinson (http:\/\/smart-cities.euroresidentes.com\/2012\/08\/cinco-pasos-para-tener-una-ciudad.html<\/a>). D\u2019altra banda Andres Duany<\/a>,\u00a0Jeff Speck<\/a> i Mike Lydon<\/a> van publicar l\u2019Smart Growth Manual<\/em>, un manual amb 150 consells per a generar ciutats m\u00e9s habitables, sostenibles i interessants per als seus habitants.<\/p>\n Per\u00f2, per acabar, i si el que ens interessa \u00e9s saber quines s\u00f3n les ciutats m\u00e9s innovadores, el web euroresidentes.com va publicar el 2012 un r\u00e0nquing de les deu ciutats m\u00e9s intel\u00b7ligents on es combinaven diversos indicadors. Barcelona es colava en la desena posici\u00f3 com a \u00fanica ciutat espanyola (http:\/\/smart-cities.euroresidentes.com\/2012\/09\/las-10-ciudades-mas-inteligentes_18.html<\/a>).<\/p>\n (Refer\u00e8ncies dins del mateix text)<\/strong><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vista panor\u00e0mica de Barcelona. Autor:\u00a0Juan Manuel Monle\u00f3n Ant\u00f3n Pere B\u00e1scones (2014) El concepte de classe creativa desenvolupat per Richard Florida fa temps que ha estat motiu de reflexi\u00f3, influ\u00e8ncia i tamb\u00e9 cr\u00edtica. El concepte, en canvi, de ciutat creativa que se\u2019n pot derivar comporta m\u00e9s problemes i potser alguns el poden entendre com un aspecte … <\/p>\n