{"id":235,"date":"2013-03-12T11:47:36","date_gmt":"2013-03-12T11:47:36","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/?p=235"},"modified":"2013-07-04T19:10:58","modified_gmt":"2013-07-04T19:10:58","slug":"dealers-of-lightning-xerox-parc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/dealers-of-lightning-xerox-parc\/","title":{"rendered":"Dealers of Lightning: Xerox PARC and the Dawn of the Computer Age"},"content":{"rendered":"<p><cite lang=\"en\">Dealers of Lightning: Xerox PARC and the Dawn of the Computer Age<\/cite> (Michael A. Hiltzik, 2000, HarperBusiness, ISBN 978-0887309892) \u00e9s un llibre gaireb\u00e9 imprescindible sobre la hist\u00f2ria d\u2019un dels centres de recerca i desenvolupament que ha tingut m\u00e9s influ\u00e8ncia sobre la hist\u00f2ria de la inform\u00e0tica i de la interacci\u00f3 entre persones i ordinadors, si no \u00e9s el que n\u2019ha tingut m\u00e9s.<\/p>\n<p>El llibre \u00e9s ple a vessar d\u2019hist\u00f2ria de la inform\u00e0tica: al <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Xerox_Parc\" hreflang=\"en\">PARC<\/a> es van inventar la impressora l\u00e0ser i Ethernet, la programaci\u00f3 orientada a objectes va n\u00e9ixer amb <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Smalltalk\" hreflang=\"en\">Smalltalk<\/a> a Palo Alto i bona part dels conceptes de les interf\u00edcies inform\u00e0tiques que es fan servir avui van n\u00e9ixer a la mare de totes les demostracions de <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Engelbart\" hreflang=\"en\">Douglas Engelbart<\/a>, el 1968, abans de la creaci\u00f3 del PARC, per\u00f2 abans de materialitzar-se en l\u2019<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Apple_Lisa\" hreflang=\"en\">Apple Lisa<\/a>, cap al 1983, van madurar molt, molt\u00edssim, a Palo Alto, a les mans d\u2019<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Alan_Kay\" hreflang=\"en\">Alan Kay<\/a> i companyia (ning\u00fa no usurpar\u00e0 el merescut lloc d\u2019Apple en els llibres d\u2019hist\u00f2ria, per\u00f2 si <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Jeff_Raskin\" hreflang=\"en\">Jef Raskin<\/a> no hagu\u00e9s conven\u00e7ut Steve Jobs d\u2019anar al PARC i amarar-se del que s\u2019hi inventava, la hist\u00f2ria hauria estat molt diferent).<\/p>\n<hr \/>\n<p>La &#8220;mare de totes les demostracions&#8221;, la demostraci\u00f3 feta per Douglas Engelbart el desembre del 1968 en qu\u00e8 es presentaven gaireb\u00e9 tots els conceptes d\u2019interacci\u00f3 basats en la met\u00e0fora Wimp (finestra, ratol\u00ed, punter o <i lang=\"en\">window, mouse, pointer<\/i>), que es popularitzarien a principis dels vuitanta i que encara constitueixen la base de la nostra interacci\u00f3 amb els ordinadors:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"The Mother of All Demos, presented by Douglas Engelbart (1968)\" width=\"640\" height=\"480\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/yJDv-zdhzMY?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<hr \/>\n<p>Si s\u2019ha de parlar d\u2019hist\u00f2ria, \u00e9s impossible saltar l\u2019<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Xerox_Alto\" hreflang=\"en\">Alto<\/a>, al qual costa robar el t\u00edtol de primer ordinador personal. L\u2019<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Xerox_Star\" hreflang=\"en\">Star<\/a>, d\u2019altra banda, potser no \u00e9s tan m\u00edtic, per\u00f2 \u00e9s \u201csolament\u201d el primer ordinador comercial que va incloure una pantalla de mapa de bits o <i lang=\"en\">bitmap<\/i> (aix\u00f2 \u00e9s, capa\u00e7 de presentar gr\u00e0fics) en la qual es mostraven finestres i icones que s\u2019assenyalaven amb un ratol\u00ed, i materialitzava aix\u00ed per primera vegada els conceptes inventats per Engelbart en un producte comercial. I tampoc no ens ha de passar per alt que el PARC \u00e9s el lloc de naixement del <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Bravo_%28software%29\" hreflang=\"en\">Bravo<\/a>, el primer programa WYSIWYG, pare directe d\u2019eines com Microsoft Word, per exemple.<\/p>\n<p>Es tracta, a m\u00e9s, d\u2019una hist\u00f2ria repleta de personatges dignes de pel\u00b7l\u00edcula, com Alan Kay (que ja hem esmentat), <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Adele_Goldberg_%28computer_scientist%29\" hreflang=\"en\">Adele Goldberg<\/a> (cocreadora de Smalltalk amb Kay i la resta del System Concepts Laboratory), <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Butler_Lampson\" hreflang=\"en\">Butler Lampson<\/a> (en el seu curr\u00edculum hi ha l\u2019Alto, l\u2019Star i el Bravo), <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Robert_Metcalfe\" hreflang=\"en\">Robert Metcalfe<\/a> (va coinventar Ethernet i despr\u00e9s va fundar una companyia anomenada 3Com, sense la qual la hist\u00f2ria de les xarxes inform\u00e0tiques hauria estat molt diferent i, probablement, molt m\u00e9s lenta), <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Charles_Simonyi\" hreflang=\"en\">Charles Simonyi<\/a> (que despr\u00e9s de col\u00b7laborar de manera decisiva en el naixement del Bravo se\u2019n va anar a Microsoft el 1981, on va supervisar la creaci\u00f3 de Word i Excel i en va ser una pe\u00e7a clau), <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Alvy_Ray_Smith\" hreflang=\"en\">Alvy Ray Smith<\/a> (sense el qual els gr\u00e0fics per ordinador no serien el que s\u00f3n, i entre altres coses \u00e9s cofundador de la companyia d\u2019animaci\u00f3 per ordinador Pixar), <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Robert_Taylor_%28computer_scientist%29\" hreflang=\"en\">Bob Taylor<\/a> (fundador del PARC), <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Chuck_Thacker\" hreflang=\"en\">Chuck Thacker<\/a> (l\u00edder del projecte Alto) o <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/John_Warnock\" hreflang=\"en\">John Warnock<\/a> (que, cansat que les seves invencions no rebessin l\u2019atenci\u00f3 que considerava convenient, va fundar Adobe i va crear primer PostScript i despr\u00e9s el format PDF). A m\u00e9s de ser membres destacats i imprescindibles de l\u2019arbre geneal\u00f2gic de gaireb\u00e9 qualsevol cosa digital, les hist\u00f2ries personals que narra el llibre s\u00f3n vertaderament apassionants.<\/p>\n<p>En qualsevol cas, potser la conclusi\u00f3 m\u00e9s important del llibre, l\u2019aprenentatge que s\u2019ha d\u2019extreure de la lectura, \u00e9s que Xerox, la companyia que va contenir tots aquests genis i al si de la qual van n\u00e9ixer tots aquests invents, no \u00e9s ning\u00fa avui dia en el m\u00f3n de la inform\u00e0tica i, de fet, no ho va ser mai. \u00c9s la hist\u00f2ria absolutament cruel d\u2019inventar-ho gaireb\u00e9 tot i no ser capa\u00e7 de comercialitzar gaireb\u00e9 res (\u201cgaireb\u00e9\u201d, entre cometes: Ethernet i les l\u00e0ser van donar molts diners a Xerox, encara que no ens sembla que aix\u00f2 hagi de consolar avui els qui van poder posseir el \u201cplaneta PC\u201d i no ho van fer). Els constants xocs de trens entre les fort\u00edssimes personalitats dels personatges de la hist\u00f2ria van ser un motiu, per\u00f2 el llibre \u00e9s, sobretot, la hist\u00f2ria que explica com Xerox, una companyia enorme i gaireb\u00e9 totpoderosa, va ser incapa\u00e7 de recon\u00e8ixer i aprofitar tanta innovaci\u00f3. Per problemes pol\u00edtics i males decisions, s\u00ed, per\u00f2, no ho passem per alt, tamb\u00e9 perqu\u00e8 canviar el rumb d\u2019un transatl\u00e0ntic \u00e9s una tasca que no est\u00e0 a l\u2019abast de tothom, i encara menys si el rumb actual \u00e9s una aut\u00e8ntica gallina dels ous d\u2019or, com era el mercat de les fotocopiadores per a Xerox (encara avui, als Estats Units, hi ha molta gent que fa servir <i lang=\"en\">xerox<\/i> com a sin\u00f2nim de <i>fotocopiar<\/i>).<\/p>\n<p>Llegit com a llibre d\u2019hist\u00f2ria, <cite lang=\"en\">Dealers<\/cite> \u00e9s un text imprescindible per a tots els qui estan interessats tant en la hist\u00f2ria de la inform\u00e0tica com en tot el que tingui a veure amb innovaci\u00f3 en general, i en el camp digital en particular.<\/p>\n<hr \/>\n<p><small>Hem d\u2019agrair al professor dels Estudis d\u2019Inform\u00e0tica, Multim\u00e8dia i Telecomunicaci\u00f3 de la UOC Jos\u00e9 Ram\u00f3n Rodr\u00edguez que en una de les seves excel\u00b7lents entrades en el blog <a href=\"http:\/\/informatica.blogs.uoc.edu\/\">iNFoRM\u00e1TiCa++<\/a> ens descobr\u00eds el llibre.<\/small><\/p>\n<p><small>La versi\u00f3 original d\u2019aquest contingut es va publicar el 29 de mar\u00e7 de 2012 a <a href=\"http:\/\/obm.corcoles.net\/20120329\/un-libro-a-leer-dealers-of-lightning-xerox-parc-and-the-dawn-of-the-computer-age\/ hreflang=\"es\">http:\/\/obm.corcoles.net\/20120329\/un-libro-a-leer-dealers-of-lightning-xerox-parc-and-the-dawn-of-the-computer-age\/<\/a>.<\/small><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dealers of Lightning: Xerox PARC and the Dawn of the Computer Age (Michael A. Hiltzik, 2000, HarperBusiness, ISBN 978-0887309892) \u00e9s un llibre gaireb\u00e9 imprescindible sobre la hist\u00f2ria d\u2019un dels centres de recerca i desenvolupament que ha tingut m\u00e9s influ\u00e8ncia sobre la hist\u00f2ria de la inform\u00e0tica i de la interacci\u00f3 entre persones i ordinadors, si no &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/dealers-of-lightning-xerox-parc\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abDealers of Lightning: Xerox PARC and the Dawn of the Computer Age\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[115,114,113,111,116],"class_list":["post-235","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-technologies","tag-historia","tag-innovacio","tag-innovacion","tag-interfaces","tag-xerox","entry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/235","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=235"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/235\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":509,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/235\/revisions\/509"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=235"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=235"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/fem\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=235"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}