<\/p>\n
Actualment el programari ha esdevingut una eina d\u2019\u00fas habitual per a la majoria de la poblaci\u00f3 occidental. Usem el software per a realitzar moltes tasques diferents, des de l\u2019enviament de correu electr\u00f2nic -per a comunicar-nos amb els altres- fins a la codificaci\u00f3 dels textos com en el moment en qu\u00e8 escric aquest post. <\/p>\n
A la feina, a la universitat,… tots treballem amb programari inform\u00e0tic, sigui d\u2019\u00fas local o en l\u00ednia, hi ha molt pocs \u00e0mbits de la nostra vida que no estiguin ja mediats per l\u2019\u00fas d\u2019eines inform\u00e0tiques i, per tant, de programari. <\/p>\n
Com passa amb molts dels conceptes, objectes i realitats que conformen el nostre entorn, no sempre parem atenci\u00f3 a com funciona el programari. Donem per suposat un seguit de coses que hem apr\u00e8s en l\u2019\u00fas de les eines, sense parar a analitzar i entendre com funcionen els sistemes inform\u00e0tics que construeixen les eines amb les que podem posar a treballar l\u2019ordinador per a resoldre problemes. <\/p>\n
Hem digitalitzat gran part dels objectes culturals del nostre entorn: les imatges, el v\u00eddeo o els llibres en s\u00f3n un exemple i -en el proc\u00e9s- hem perdut la capacitat que abans ten\u00edem d\u2019entendre com funcionaven els suports, les eines i els formats que els fan possibles; hem perdut els punts de refer\u00e8ncia. A l\u2019escola s\u2019estudien les primeres formes de la tecnologia, s\u2019estudia com funciona una c\u00e0mera anal\u00f2gica, la impremta de Gutenberg, per\u00f2 no s\u2019explica com funciona el suport digital, el programari i les tecnologies que el fan funcionar (encara).<\/p>\n
En aquest context, sembla f\u00e0cil entendre quan important \u00e9s con\u00e8ixer l’estructura d’aquesta capa digital que ens filtra la realitat f\u00edsica, entendre que el software considerat com una simple eina tecnol\u00f2gica durant molt de temps s’ha d’entendre ara com un objecte cultural, com un element m\u00e9s de la nostra societat complexa que participa en la gran majoria dels processos de creaci\u00f3 i difusi\u00f3 del coneixement. <\/p>\n
Com \u00e9s habitual en l\u2019an\u00e0lisi de la tecnologia, qualsevol acostament absolut i sistem\u00e0tic \u00e9s de dif\u00edcil encaix amb la realitat digital; la societat l\u00edquida implica tamb\u00e9 una forma d\u2019an\u00e0lisi i d\u2019estudi de l\u2019entorn din\u00e0mic, m\u00e9s relatiu, que s\u2019adapti als canvis i construeixi teories usables encara que vari\u00ef el contingut de les variables. <\/p>\n
Molts experts han estudiat les implicacions del software des de punts de vista molt diversos, per\u00f2 hi ha molts pocs acostaments al software com el que planteja Manovich a Software Takes Command, un estudi del software des del software, analitzant quina \u00e9s la seva estructura i quines les t\u00e8cniques que el fan funcionar; amb una visi\u00f3 anal\u00edtica, cr\u00edtica i amb vocaci\u00f3 de construir un entorn te\u00f2ric suficient per a poder parlar de software, m\u00e9s enll\u00e0 del seu funcionament purament t\u00e8cnic. <\/p>\n
\u201cPor lo tanto, si lo que queremos es comprender las t\u00e9cnicas actuales de control, comunicaci\u00f3n, representaci\u00f3n, simulaci\u00f3n, an\u00e1lisis, toma de decisiones, memoria, visi\u00f3n, escritura e interacci\u00f3n, nuestro an\u00e1lisis no podr\u00e1 considerarse completo si no tenemos en cuenta la dimensi\u00f3n del software.\u201d<\/p>\n
Manovich presenta una explicaci\u00f3 plausible sobre les t\u00e8cniques de software, convertint-les en un dels elements centrals del llibre, i separant les t\u00e8cniques independents del mitj\u00e0 i les que s\u00f3n espec\u00edfiques d\u2019un tipus de dades en concret. Aquesta distinci\u00f3 permet explicar el concepte de hibridaci\u00f3 d\u2019una manera m\u00e9s clara, fonamentant-lo en les t\u00e8cniques independents del mitj\u00e0: una evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica que permet treballar amb diferents algoritmes en una mateixa t\u00e8cnica de software, a fi i a b\u00e9 de tractar tipologies diferents de dades i permetent que aquestes comparteixin un mateix entorn digital de visualitzaci\u00f3 i execuci\u00f3. <\/p>\n
Mitjan\u00e7ant les t\u00e8cniques de software independents o gen\u00e8riques, podem hibridar diferents tipus de dades en un mateix entorn. Per\u00f2 tot i que quan analitzem el programari r\u00e0pidament ens adonem que les t\u00e8cniques de software s\u2019entrecreuen i es combinen, \u00e9s interessant definir els conceptes per separat per entendre qu\u00e8 s\u00f3n les t\u00e8cniques de software i perqu\u00e8 s\u00f3n tan importants per entendre com funciona el programari i comprendre els mitjans h\u00edbrids actuals.<\/p>\n
Manovich afirma al llibre que els pilars que configuren el metamitj\u00e0 ordinador s\u00f3n diferents tipus de dades de mitjans i les t\u00e8cniques necess\u00e0ries per a generar, modificar i visualitzar aquestes dades. S\u00f3n, doncs, algoritmes i conjunts d\u2019algoritmes que permeten realitzar determinades accions concretes sobre les dades. Aquests algoritmes es tradueixen a llenguatges visuals mitjan\u00e7ant les interf\u00edcies per a qu\u00e8 els usuaris hi puguin interactuar. <\/p>\n
L\u2019algoritme que permet copiar dades i enganxar-les en un altre espai de mem\u00f2ria, es tradueix a l\u2019usuari amb el terme copiar, enganxar o amb icones gr\u00e0fiques que simulen l\u2019acci\u00f3 f\u00edsica vinculada, a fi i a b\u00e9 que l\u2019usuari pugui interactuar de forma natural amb la t\u00e8cnica. <\/p>\n
Sembla clar que una de les divisions que podem fer entre les t\u00e8cniques existents dependr\u00e0 de sobre quin tipus de dades s\u00f3n aplicables. Podem copiar i enganxar independentment de si treballem amb imatges o amb text? Podem aplicar un filtre d\u2019imatge a un text? Una negreta a una imatge?<\/p>\n
Per a respondre a aquesta particularitat Manovich classifica les t\u00e8cniques en dos grans grups:<\/p>\n
\u201cEl primer tipo son las t\u00e9cnicas de creaci\u00f3n, manipulaci\u00f3n y acceso a medios espec\u00edficas para tipos concretos de datos. En otras palabras, son t\u00e9cnicas que tan solo pueden usarse con un tipo espec\u00edfico de datos (o un tipo de \u00abcontenido de medios\u00bb). Me voy a referir a estas t\u00e9cnicas como espec\u00edficas para un medio (y aqu\u00ed la palabra \u00abmedio\u00bb en verdad significar\u00e1 \u00abtipo de datos\u00bb)\u201d <\/em>Manovich, Software Takes Command.<\/p>\n \u00c9s a dir, anomenem t\u00e8cniques espec\u00edfiques per a un mitj\u00e0 a aquelles que no s\u00f3n universals, no es poden aplicar independentment del tipus de dades amb els que haguem de treballar. No podem posar en negreta una imatge ni aplicar un desenfocament a un text, sense convertir-lo en una imatge. <\/p>\n Aquestes t\u00e8cniques resulten f\u00e0cilment identificables si desglossem conceptualment el qu\u00e8 fa una t\u00e8cnica determinada. Si jo aplico una transformaci\u00f3 visual a una imatge, aplico un algoritme que treballa amb variables associades a la imatge, diferents de les textuals.<\/p>\n \u201cUna t\u00e9cnica espec\u00edfica del medio es un algoritmo que puede funcionar \u00fanicamente con una estructura de datos. Por ejemplo, los filtros desenfocar y enfocar tan solo funcionan con im\u00e1genes de mapas de bits; la operaci\u00f3n de \u00abextrusi\u00f3n\u00bb, tan habitual en los programas de 3D para realizar modelos en 3D, solo puede aplicarse a una curva vectorial.\u201d<\/em><\/p>\n \u201cEl segundo tipo son las nuevas t\u00e9cnicas de software que pueden funcionar con datos digitales en general. Los ejemplos son el \u00abcontrol de visualizaci\u00f3n\u00bb, los hiperv\u00ednculos, ordenar, buscar, los protocolos de red como el HTTP, y varias t\u00e9cnicas de an\u00e1lisis de datos de los campos de la inteligencia artificial, el aprendizaje mecanizado, el descubrimiento de conocimiento u otros subcampos de la inform\u00e1tica.\u201d<\/em> Manovich, Software Takes Command.<\/p>\n Les t\u00e8cniques independents del mitj\u00e0 representen un salt conceptual en la comprensi\u00f3 dels metamitjans, s\u00f3n t\u00e8cniques que poden funcionar independentment de la tipologia de les dades a les que s\u2019apliquin. S\u00f3n formes gen\u00e8riques de manipular dades, algoritmes complexos que canvien en funci\u00f3 de sobre quines dades siguin aplicats, permetent un treball transversal no condicionat per la tipologia de les dades. <\/p>\n Manovich les anomena gen\u00e8riques o independents del medi per expressar un pas m\u00e9s cap a la hibridaci\u00f3 dels mitjans, on les t\u00e8cniques independents del mitj\u00e0 permeten hibridar en un mateix entorn experiencial categories de dades molt distintes. <\/p>\n Retallar, copiar, enganxar, ampliar, per\u00f2 tamb\u00e9 algoritmes complexes d\u2019aprenentatge mitjan\u00e7ant AI (Artificial Intelligence), s\u00f3n t\u00e8cniques independents o gen\u00e8riques. <\/p>\n \u201cUna t\u00e9cnica independiente del medio es un conjunto de algoritmos que realizan una tarea conceptualmente similar, pero que en su aplicaci\u00f3n funcionan con estructuras de datos diversas.\u201d<\/em> <\/p>\n Sense t\u00e8cniques gen\u00e8riques no \u00e9s possible crear mitjans h\u00edbrids, i sense t\u00e8cniques que permetin la manipulaci\u00f3 de imatges, \u00e0udio, v\u00eddeo, etc. no \u00e9s possible fusionar en un entorn com\u00fa diferents tipus de dades. <\/p>\n En l\u2019aplicaci\u00f3 sobre el programari d\u2019aquesta conceptualitzaci\u00f3 de les t\u00e8cniques de software, cal tenir present que no sempre podrem aplicar la classificaci\u00f3 gen\u00e8ric vs espec\u00edfic a totes les t\u00e8cniques de software. Algunes vegades els conceptes s’entrecreuen, compartint caracter\u00edstiques comunes; no obstant aix\u00f2, s\u00f3n una gran eina per a desmuntar conceptualment el software, veure’n les seves parts, les seves funcionalitats b\u00e0siques i totes les t\u00e8cniques que el fan possible. <\/p>\n \u201cA modo de compendio sobre este punto: las t\u00e9cnicas de software independientes del medio son ubicuas y \u00abuniversalistas\u00bb. Por ejemplo, cortar y pegar son funciones integradas en todo tipo de software de edici\u00f3n de medios, desde las aplicaciones profesionales especializadas al software de consumo que lleva cada nuevo dispositivo de medios que compramos. Adem\u00e1s, estas t\u00e9cnicas pueden aplicarse a cualquier tipo de obra de medios, sea cual sea su est\u00e9tica o su autor\u00eda; es decir, tanto si ha sido creada por la persona que luego aplica esas operaciones como por otra. De hecho, la capacidad t\u00e9cnica de acceder a fragmentos de las obras de medios de los dem\u00e1s se ha convertido en la base de la principal est\u00e9tica de nuestra \u00e9poca: la remezcla.\u201d<\/em><\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Actualment el programari ha esdevingut una eina d\u2019\u00fas habitual per a la majoria de la poblaci\u00f3 occidental. Usem el software per a realitzar moltes tasques diferents, des de l\u2019enviament de correu electr\u00f2nic -per a comunicar-nos amb els altres- fins a la codificaci\u00f3 dels textos com en el moment en qu\u00e8 escric aquest post. A la … <\/p>\nT\u00e8cniques Independents del mitj\u00e0 (tipus de dades): <\/h4>\n