<\/p>\n
Per poder visualitzar sense problemes qualsevol p\u00e0gina, tots els navegadors tenen un full d’estils per defecte que apliquen quan un element no t\u00e9 definit un estil (sigui perqu\u00e8 el maquetador no l’ha definit, sigui perqu\u00e8 no hi ha estils definits a la p\u00e0gina).<\/p>\n
Tot i que els fulls d’estil per defecte dels diferents navegadors s\u00f3n similars, les difer\u00e8ncies que hi ha entre ells fan recomanable definir uns estils inicials de manera que ens assegurem que si hi ha algun element per al que no hem definit estil, es veur\u00e0 igual independentment del navegador (o m\u00e9s o menys, ja que tot i els est\u00e0ndards, actualment els navegadors segueixen aplicant alguns \u2014pocs\u2014 estils de maneres diferents).<\/p>\n
A la t\u00e8cnica de fer aix\u00f2 posant marges, vores i paddings<\/i> a 0 (entre d’altres coses) se l’anomena reset<\/em> i diferents autors proposen diferents maneres de fer-ho, cadascun amb els seus avantatges i inconvenients. Els m\u00e9s populars s\u00f3n el YUI CSS Reset<\/a> i el Reset CSS d’Eric Meyer<\/a>. Un bon recurs que aglutina informaci\u00f3 sobre el tema \u00e9s cssreset.com<\/a>.<\/p>\n Despr\u00e9s de l’aparici\u00f3 dels resets, es va plantejar l’alternativa de, en lloc d’anul\u00b7lar els valors per defecte dels navegadors, conservar aquells que resultin \u00fatils, normalitzant-los i corregint errors i inconsist\u00e8ncies entre navegadors. Aquesta t\u00e8cnica es coneix amb el nom de normalitzaci\u00f3<\/em>.<\/p>\n La primera normalitzaci\u00f3 de CSS va ser Normalize.css<\/a>, creat per Nicolas Gallagher i documentat a About normalize.css<\/a>, que \u00e9s alhora una bona explicaci\u00f3 de les difer\u00e8ncies entre un reset i una normalitzaci\u00f3.<\/p>\n Com a complement al reset CSS de la YUI que hem vist pr\u00e8viament tamb\u00e9 existeix YUI CSS Base<\/a>.<\/p>\nNormalitzacions<\/h2>\n
\n