{"id":8,"date":"2013-02-07T15:17:10","date_gmt":"2013-02-07T15:17:10","guid":{"rendered":"http:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/?p=8"},"modified":"2016-04-07T10:16:50","modified_gmt":"2016-04-07T10:16:50","slug":"gnulinux","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/gnulinux\/","title":{"rendered":"Introducci\u00f3 a GNU\/Linux"},"content":{"rendered":"

GNU \/ Linux (tot i que habitualment es sol con\u00e8ixer com Linux) \u00e9s un sistema operatiu (SO) lliure. Va n\u00e9ixer a partir del nucli Linux creat el 1991 per Linus Torvalds. El nucli (Linux<\/a>) juntament amb la resta d’aplicacions que componen un sistema operatiu (creades en el projecte GNU<\/a>) \u00e9s el que habitualment coneixem com GNU\/Linux o, simplement, Linux. Actualment \u00e9s \u00e0mpliament utilitzat com a servidor web, entre altres coses perqu\u00e8 es pot instal\u00b7lar en diferents m\u00e0quines, \u00e9s estable i lluire. Aix\u00ed, Facebook, Gmail, LinkedIn o Yahoo utilitzen servidors GNU\/Linux, la qual cosa pot donar una idea de la import\u00e0ncia d’aquest SO.<\/p>\n

Pr\u00e0cticament totes les empreses d’allotjament web<\/a> (hosting en angl\u00e8s) ofereixen plans d’allotjament basats en Linux. Tamb\u00e9 per a grans empreses es poden crear xarxes de servidors funcionant amb GNU\/Linux.<\/p>\n

Per simplificar, a partir d’aquest moment, ens referirem a GNU\/Linux com Linux, encara que conv\u00e9 no oblidar que Linux \u00e9s nom\u00e9s el nucli del sistema.<\/p>\n

El sistema operatiu<\/h3>\n

La funci\u00f3 de qualsevol sistema operatiu (SO) \u00e9s proporcionar una interf\u00edcie per utilitzar les prestacions del maquinari d’un ordinador. Els programadors accedeixen a aquestes prestacions a trav\u00e9s del SO i poden dissenyar aplicacions amb objectius espec\u00edfics per a usuaris finals. Aquests, al seu torn, utilitzen el SO per poder executar aquestes aplicacions.<\/p>\n

Linux pertany a la fam\u00edlia de sistemes anomenada Unix i la seva filosofia est\u00e0 heretada d’aquest tipus de sistemes. En endavant, quan definim moltes de les caracter\u00edstiques, funcionament i fins i tot comandaments de Linux, podem assumir que es poden aplicar a qualsevol maquinari Unix amb m\u00ednims canvis. Aix\u00ed per exemple, ja podem dir que Linux \u00e9s un sistema multiusuari i multitasca, \u00e9s a dir, permet a diversos usuaris treballar simult\u00e0niament i executar diverses aplicacions al mateix temps. Aquestes caracter\u00edstiques determinen de manera important el funcionament del sistema, el qual ha de garantir que tota aquesta c\u00e0rrega de treball simult\u00e0nia es dugui a terme de forma segura i eficient.<\/p>\n

Linux est\u00e0 organitzat per capes. La capa m\u00e9s profunda correspon al maquinari, que proporciona una s\u00e8rie de serveis (proc\u00e9s, gesti\u00f3 de fitxers, impressi\u00f3, etc.). L’\u00fanica capa que interactua directament amb el maquinari \u00e9s el nucli<\/strong> (kernel<\/em>). D’aquesta manera, els programes no necessiten saber res sobre el maquinari i nom\u00e9s es comuniquen amb el nucli. Un dels avantatges d’aquesta estructura \u00e9s que la majoria de programes s\u00f3n independents del maquinari i es poden portar d’un model d’ordinador a un altre.<\/p>\n

Les aplicacions que funcionen sobre el nucli constitueixen l’\u00faltim nivell i l’\u00fanic visible per als usuaris. Algunes d’aquestes aplicacions s\u00f3n programes b\u00e0sics per a la gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 i l’execuci\u00f3 de programes i ja v\u00e9nen amb el sistema operatiu, pel que \u00e9s habitual parlar de Linux referint-se no nom\u00e9s al nucli, sin\u00f3 tamb\u00e9 a aquest conjunt d’utilitats, desenvolupades per el projecte GNU.<\/p>\n

\n
\n
\"Estructura<\/a><\/dt>\n
Estructura per capes d’un sistema Linux<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Qui m’escolta?<\/h3>\n

Una de les idees fonamentals de Linux que deriva de l’estructura de capes \u00e9s que els usuaris no ‘parlen’ directament amb el sistema, sin\u00f3 que ho fan a trav\u00e9s d’una aplicaci\u00f3 anomenada int\u00e8rpret d’ordres<\/strong> (shell<\/em>). Aquesta aplicaci\u00f3 est\u00e0 constantment ‘escoltant’ tot el que l’usuari tecleja i interpreta (a partir d’unes certes regles sint\u00e0ctiques) les seves peticions.<\/p>\n

L’int\u00e8rpret d’ordres disposa d’una s\u00e8rie d’ordres internes<\/strong> que ell mateix executa, per\u00f2, alhora, pot executar altres ordres externes, passant les opcions que l’usuari ha especificat. A la imatge veiem la comanda cat<\/em> que permet visualitzar el contingut d’un fitxer especificat per l’usuari. Algunes ordres executen aplicacions que proporcionen la seva pr\u00f2pia interf\u00edcie i conjunts d’ordres per interactuar amb els usuaris, com l’editor de text vi<\/em>, que tamb\u00e9 es mostra com a exemple a la imatge.<\/p>\n

\"EstrLxDe\"<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

GNU \/ Linux (tot i que habitualment es sol con\u00e8ixer com Linux) \u00e9s un sistema operatiu (SO) lliure. Va n\u00e9ixer a partir del nucli Linux creat el 1991 per Linus Torvalds. El nucli (Linux) juntament amb la resta d’aplicacions que componen un sistema operatiu (creades en el projecte GNU) \u00e9s el que habitualment coneixem com … <\/p>\n

Continua llegint \u00abIntroducci\u00f3 a GNU\/Linux\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-gnulinux","entry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":147,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8\/revisions\/147"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/multimedia.uoc.edu\/blogs\/linux\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}