Segons un estudi recent de la consultora IDC, el mercat de dispositius tecnològics que podem portar amb nosaltres (el que s’ha batejat com a tecnologia portable) ha donat un gran salt el 2014, amb més de dinou milions d’unitats venudes a tot el món, triplicant les vendes de l’any anterior.

Per al 2018 s’estima que la xifra de dispositius tecnològics portables superarà els 110 milions d’unitats venudes.

IDC classifica aquests dispositius en tres categories:

Accessoris “complexos”. Són dispositius dissenyats per a funcionar de manera independent, però que només són plenament funcionals quan s’aparellen a un altre dispositiu, que pot ser un ordinador, un telèfon o una tauleta. En aquesta categoria, IDC classifica dispositius com Fitbit, Nike+ Fuel Band o Jawbone UP.
Accessoris “intel·ligents”. Semblants als anteriors, són dispositius que a més d’aparellar-se a un altre per a ser plenament funcionals, permeten la instal·lació d’aplicacions de tercers per a ampliar les seves funcions o millorar les prestacions. En aquesta categoria hi hauria, per exemple, el rellotge Peeble.
Tecnologia ponible intel·ligent. En aquesta última categoria, IDC engloba els dispositius que podem portar posats i són plenament funcionals sense necessitat d’un altre dispositiu. En aquesta categoria trobaríem, per exemple, les Google Glass.

A continuació veurem amb més detall alguns d’aquests dispositius.

Rellotges

Després de telèfons mòbils i tauletes, tot apunta al fet que el proper dispositiu intel·ligent (smart) de consum massiu serà el rellotge intel·ligent (en anglès, smartwatch). Per als dissenyadors, això representarà una quarta pantalla a tenir en compte quan dissenyin interfícies (després d’ordinadors, mòbils i tauletes), molt més petita que qualsevol altra i, segons indica el sector, destinada a servir de complement -o, més ben dit, de centre de notificacions- d’un telèfon mòbil.

Alguns exemples de rellotges intel·ligents que ja són en el mercat:

Peeble: va sortir al mercat el 2013 després d’una reeixida campanya de micromecenatge (crowdfunding) a Kickstarter. Disposa d’una pantalla d’1,26 polzades i una resolució de 144 x 168 píxels. Compatible amb dispositius Android i iOS, el seu sistema operatiu és propietari, amb SDK propi per a desenvolupar aplicacions.
Samsung Gear: concebut com un complement per als telèfons de la sèrie Galaxy de la companyia coreana, disposa d’una pantalla d’1,63 polzades i una resolució de 320 x 320 píxels. El segon model a sortir al mercat (Samsung Gear 2) utilitza Tizen com a sistema operatiu, encara que altres models de la família, com el Gear Fit, utilitzen un sistema operatiu propietari.

Sony SmartWatch 2: compatible amb qualsevol telèfon Android 4.0 o superior, disposa d’una pantalla d’1,6 polzades i una resolució de 220 x 176 píxels.

Amb l’anunci de Google de desenvolupar una versió d’Android específica per a tecnologia portable (vegeu Android Wear), es preveu l’aparició de nous models de rellotges intel·ligents amb aquest sistema operatiu, com per exemple el Moto 360 de Motorola i el G Watch d’LG.

Apple, per la seva banda, va presentar el setembre de 2014 la seva pròpia aposta per a aquest sector, Apple Watch, un dispositiu pensat com a complement d’un iPhone i enfocat sobretot a funcionar com a eina de monitoratge de la salut de l’usuari. Compta amb un sistema operatiu propi, Watch OS, una adaptació del sistema operatiu d’Apple per a dispositius mòbils que aporta com a novetats destacades la capacitat de detectar la força amb què l’usuari copeja (fa tap) sobre la superfície del rellotge, l’ús del zoom per navegar pels continguts o el maneig de tota la interfície mitjançant la corona lateral. Està disponible en dues mides (1,32 i 1,5 polzades) amb una resolució de 272 x 340 i 312 x 390 píxels respectivament.

Vídeo: Introducing Apple Watch

Més informació:
– Rellotges intel·ligents en projecte o que ja són en el mercat

Polseres

Les polseres intel·ligents s’han convertit en la millor eina per a monitorar el nostre dia a dia, i són l’aliat perfecte per als seguidors del moviment Quantified Self. Encara que els últims models ja apunten a la tendència a afegir-los una pantalla per a mostrar informació, el normal és que aquests dispositius s’aparellin sense fil a un telèfon mòbil o tauleta per a mostrar gràficament les dades que s’han recollit durant el dia.

Alguns dels models més populars són:

Microsoft Band: es tracta del primer dispositiu per funcionar amb Microsoft Health, un servei de seguiment i registre de la salut de l’usuari a través de la informació recopilada per dispositius i aplicacions de salut. Aquesta polsera intel·ligent compta amb 10 sensors i una pantalla de TFT d’11 x 33 mil·límetres amb una resolució de 320 x 106 píxels, on es mostra informació com el ritme cardíac de l’usuari, la distància recorreguda, el nombre de passos realitzats, calories cremades… És compatible amb Windows Phone, iOS i Android.
Vídeo: Microsoft Band.
Fitbit. Mesurador d’activitat física capaç de calcular el nombre de passos que fem al dia o mesurar la qualitat del son. El model Flex, presentat el 2013, consisteix en una polsera amb un senzill display LED que indica el nostre progrés d’acord amb els objectius d’activitat física marcats.
Jawbone UP. Monitor d’activitat física en forma de polsera que es connecta a dispositius Android i iOS mitjançant una aplicació de dedicada.
Nike+ Fuel Band. Aquesta polsera permet saber el nombre de passos que s’han fet, el nivell d’activitat física o les calories que s’han cremat durant el dia. Disposa d’un senzill display LED en el qual es mostra informació com l’hora o les calories que s’han cremat. Juntament amb l’aplicació mòbil (només disponible per a iOS), aquesta polsera utilitza tècniques de ludificació per a promoure l’exercici físic dels usuaris, comparant-ne els avenços amb els de la resta de la comunitat d’usuaris de la polsera i oferint-los recompenses en completar determinats reptes.

Ulleres

Si bé ja fa anys que es dissenyen prototips d’ulleres amb un display capaç de mostrar imatges i que alhora permet a l’usuari veure-hi a través (en anglès, optical head-mounted display), no ha estat fins a la presentació de les Google Glass que aquest dispositiu ha captat l’atenció del gran públic.

Les Google Glass permeten fer trucades, enviar missatges, mostrar adreces en un mapa, navegar i buscar a Internet, i fer fotos i vídeos del que estem veient, mitjançant Wi-Fi o bé utilitzant la connexió a Internet d’un telèfon mòbil. La manera principal d’interactuar amb aquest dispositiu és la veu (les ulleres s’activen mitjançant l’ordre “Ok, glass”), si bé també disposa d’un ratolí tàctil o touchpad en un dels laterals que permet a l’usuari tocar i fer lliscar el dit per a navegar pel sistema operatiu (actualment, Google Glass utilitza Android 4.0.4).

Vídeo: Google Glass Howto: getting started

En Google Glass es podran instal·lar aplicacions de tercers, la qual cosa està facilitant que cada dia es trobin nous usos per a aquest dispositiu.

Enllaços relacionats:
– Guia de Google Glass per a desenvolupadors
– Google Glass Help Center