En l’entorn d’interacció persona-ordinador, la interfície (o interfície d’usuari) és el que permet que la interacció entre persona i ordinador ocorri. És a dir, la interfície permet:
- Que la persona pugui controlar efectivament les accions de la màquina.
- Que la persona rebi respostes de la màquina que li permetin saber si la interacció és correcta, i com seguir actuant.
El dissenyador de la interfície, per tant, s’ha d’assegurar que el procés d’interacció es pot efectuar de manera fàcil i intuïtiva, i que la persona (que anomenarem d’ara endavant usuari) pot accedir a la informació o fer les accions que vol de la manera més simple possible. El disseny d’interfícies, per tant, implica coneixements de disciplines molt variades, com ara la psicologia o el disseny visual.
Moltes vegades, la paraula interfície es refereix en realitat a un concepte molt més específic: la interfície gràfica d’usuari (GUI – graphical user interface-). La GUI és l’entorn visual en el qual es desenvolupa la interacció entre la persona i el dispositiu, i pot ser el propi del sistema operatiu, o bé el particular de l’aplicació que s’està utilitzant. Veurem més a fons quina ha estat l’evolució històrica de les interfícies gràfiques d’usuari en el mòdul 01 – unitat 01 dels materials de l’assignatura.
La interfície persona-ordinador (IPO) s’anomena en anglès human-computer interface (HCI). Com veurem al llarg de l’assignatura, altres conceptes estretament relacionats són: arquitectura de la informació, usabilitat i disseny d’interacció.
Per a completar la visió de conjunt de què és una interfície, es recomana llegir l’article d’Alberto Lacalle, “Importància d’una bona interfície“.