L’arribada d’Android 5.0 Lollipop al juny de 2014 també va suposar la presentació oficial d’un nou llenguatge visual, batejat per Google com Material Design. D’aquesta manera, Google donava una resposta (i també una alternativa) al disseny pla (flat design) popularitzat per Apple amb l’aparició d’iOS 7 amb prou feines un any abans.
Vídeo: Material Design
En paraules de Google, l’objectiu del Material Design és “desenvolupar un sistema únic que permeti una experiència unificada a través de plataformes i mides de dispositiu”. Per tant, si bé el Material Design naixia com unes pautes enfocades al disseny a Android, la seva filosofia s’estén més enllà i afecta tant el disseny web com qualsevol altra plataforma (mòbils, web, wearables, smart TV…). De fet, s’espera que Google vagi aplicant progressivament el Material Design a tots els seus productes (Drive, Gmail, Google Maps, Google Calendar…) i proporcioni així una experiència unificada, amb independència de la plataforma.
Com a característiques principals, el Material Design juga amb una tipografia clara, colors plans i cridaners i l’ús de l’eix Z per fer sensació de profunditat i organitzar jeràrquicament els elements en pantalla. Es tracta d’un sistema en el qual les vores, les llums, les ombres i els colors, juntament amb un ús cuidat de les transicions i les animacions, ajuden a guiar l’usuari en l’ús de la interfície.
Material Design té superfícies físiques i vores. Les escenes i les ombres proporcionen significat sobre el que es pot tocar i com es mourà.
A Material Design els elements també es posicionen en pantalla respecte a l’eix Z (font imatge: google.com)
Més informació i enllaços relacionats:
– Guia oficial de Google sobre Material Design.