Cada vegada estem més acostumats a interactuar amb interfícies digitals però en el nostre dia a dia també existeixen interfícies analògiques, físiques, amb les quals ens relacionem sense ser-ne gaire conscients.
Els dispositius d’interacció digitals actuals tendeixen a afavorir el que anomenem transparència de la interfície. Cada vegada més la interacció es crea en relació amb el cos de l’usuari, interactuem amb la pantalla amb els dits si es tracta d’un dispositiu tàctil, per exemple, per comptes de fer-ho amb un aparell intermediari com un ratolí o un teclat, fins a arribar al punt que és el propi cos, amb el moviment i la posició, el que interactua directament amb la màquina (amb la càmera kinect, per exemple) sense necessitat de tenir contacte amb la pantalla. En la mesura que la interacció està més relacionada amb el cos humà, la sensació de transparència de la interfície és més gran, és a dir, ens sembla que funciona d’una forma totalment intuïtiva, gairebé naturalitzada. I per tot això l’evolució en el disseny de les interfícies va en la direcció d’intentar-se acostar a la màxima transparència.
Tot i això, realment, una interfície mai no pot ser totalment transparent o natural, ja que en la seva creació i s’han de prendre decisions que han fet que prengui una forma o una altra, responent a uns requisits i oferint unes possibilitats i alhora unes limitacions imposades per diferents factors (el context d’ús, els stakeholders o públic o entorn interessat, el dispositiu d’interacció, l’aprenentatge i experiència, cultura i fins i tot ideologia del dissenyador i de l’usuari, entre d’altres).
Les interfícies, com els llenguatges o la comunicació, no poden ser “transparents” o “invisibles”: es tracta sempre de dispositius que, quan estan ben dissenyats, es naturalitzen i es tornen imperceptibles. (Carlos A. Scolari)
Així doncs, una interfície sempre és una creació artificial (ºi no natural) que proposa unes possibilitats i alhora unes limitacions a l’usuari que hi ha d’interactuar.
Enllaços relacionats
Lectures recomanades
- L’ideològic retorn de les interfícies transparents (Carlos A. Scolari)
- La millor interfície es la no-interfície
Interfícies que ens acosten a la transparència