Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Documentació Audiovisual Grau de Multimèdia

Digition i la gestió de l’arxiu digital de TV3

Jaume Pedregosa

[Post actualitzat 11 març 2016 ]

Introducció

La gestió documental a televisió és un procés complex que inclou múltiples agents i nombrosos recursos materials i tècnics. La implementació d’un sistema de gestió de continguts audiovisuals a una televisió com TV3 ha suposat el trànsit d’un sistema basat en cintes analògiques a un que es basa en l’edició digital. El sistema digital permet realitzar totes les fases del procés de creació audiovisual a televisió, que inclou la documentació, producció, edició i emissió, entre d’altres.

Televisió de Catalunya,  TVC, és una televisió pública que emet diferents canals (TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3 i TV3HD) i que forma part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La seva missió és “prestar un servei públic audiovisual de qualitat, amb criteris d’eficàcia”. L’arxiu digital de TVC és un arxiu lligat a la producció i l’emissió i que, com a part d‘aquest  servei públic, compleix una doble finalitat:

– Assegurar la preservació de les imatges: preserva com a únic dipositari un fons d’interès cultural i patrimonial que no està representat a cap altre arxiu. A diferència d’altres països com França o Gran Bretanya, no hi ha cap altre organisme o entitat legal que prevegi la preservació de l’emissió de ràdio i televisió. Per tant, l’emissora és la responsable de la política de preservació i conservació del propi fons.

– Facilitar l’accés fàcil i permanent: el sistema permet l’accés a les imatges des del mateix moment que s’incorporen (ingesta) a tots els usuaris del sistema, ja sigui com a consulta o com a material preparat per editar i emetre.

tv3

Sala de realització d’informatius de TVC

Els materials que formen l’arxiu de TV3 són diversos i provenen de diferents camps:

– Produccions pròpies i coproduccions: informatius, esports i programes formen el nucli de l’arxiu. TVC és l’únic dipositari de les imatges, ja que cap altre organisme o institució en recull l’emissió i a més té els drets d’explotació. Per tant, l’arxiu de les imatges garanteix tenir la còpia de tots aquests materials.

– Originals de rodatge o materials en brut: la selecció d’aquests materials implica una tria i selecció segons la reutilització que se’n pugui fer per a altres produccions i segons el valor de les imatges.

– Altres col·leccions com la producció aliena emesa (pel·lícules, sèries, documentals) que es preserven perquè TV3 ha afegit el valor del doblatge en català. – Material històric adquirit.

– Videoclips, tràilers, materials d’agència...

Digition

L’any 2003 es va implementar el procés de producció digital amb el sistema Digition. Es tracta d’un sistema de gestió de continguts audiovisuals (MAM – Multimèdia Asset Management) propi de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Digition contempla dos entorns diferenciats: producció i arxiu, que comparteixen el mateix sistema de cerca i gestió de continguts.

La digitalització s’ha realitzat com un procés gradual. Inicialment, va començar a la producció d’Informatius i Esports i s’ha anat estenent a la resta d’àrees de producció. Des del 2007 l’emissió ja és del tot digital, per la qual cosa durant uns anys s’ha treballat en un entorn complex donada la coexistència de cintes i suports digitals.

Digition és un conjunt integral d’eines de programari i integra tots els components perifèrics del sistema: estacions de captura, editores de vídeo, sistemes d’emmagatzematge i sistemes d’emissió. La suite de Digition permet:

– Captura i gestió de continguts

– Edició de vídeo i àudio

– Emissió pel Play-out

– Arxiu de continguts: selecció i documentació

– Cerca i recuperació de continguts

Actualment, es recuperen de l’arxiu uns 500 clips o programes per dia que suposen unes 75 hores diàries i més de 30.000 anuals.

digition

Captura de pantalla de cerca d’imatges de Digition

Cicle digital

El sistema de gestió documental Digiton engloba tot el cicle documental de la producció de TVC des de la ingesta d’imatges fins a l’emissió i el tractament documental. L’adopció del sistema i el trànsit d’un sistema analògic a un de digital ha suposat la millora d’eficiència en els processos de producció a diversos nivells:

– Gestió integral del cicle documental. Un entorn únic de treball integrat permet realitzar la majoria de processos de producció i realització de programes.

– Visionament immediat i edició des del primer moment d’ingesta de les imatges.

– Permet treballar a diferents usuaris alhora i fer-ho de manera descentralitzada a les diferents seus de la televisió o amb qualsevol punt de treball connectat a la xarxa.

– Rapidesa i agilitat en la cerca i tractament dels documents i gestió dels fluxos d’informació.

Flux de treball 

La gestió del cicle dels documents a televisió és un procés complex que involucra diverses fases i molts mitjans materials i humans. El flux de treball de Digition comprèn les diferents etapes de producció, des de la incorporació d’imatges o ingesta fins a l’emissió pel play-out i el posterior tractament documental. Un cop les imatges han estat emeses, es realitza la selecció d’imatges que passen a l’arxiu i finalment l’anàlisi documental per part dels documentalistes.

La major part de continguts ingestats estan generats per la mateixa televisió, ja sigui informatius, esports o programes. Juntament amb els materials d’emissió també es poden incorporar al sistema els materials associats com a originals o bruts de càmera. La resta de material prové de les sèries, pel·lícules o música de producció aliena que emeten els diferents canals i que també passen pel play-out d’emissió.

La ingesta de materials es realitza amb la màxima resolució possible i d’aquesta còpia d’alta qualitat se’n genera una còpia en baixa qualitat. La còpia d’alta qualitat s’emmagatzema definitivament al cap d’uns dies i té una qualitat HD o de 50 Mbps. La còpia en baixa serveix per visualitzar els documents. Alhora permet al sistema alliberar recursos de memòria i d’ocupació d’ample de banda.

La ingesta genera també una sèrie de fotografies o keyframes que ajuden a identificar i localitzar el contingut. Cada canvi de seqüència o de plànol genera un keyframe que serveix tant per a la recerca d’imatges com per a la seva descripció.

Des del moment de la ingesta d’imatges ja es preveu la gestió de drets associats a les imatges. En primer terme les imatges pertanyen a un grup d’usuaris concret, com informatius, esports, un programa determinat, etc. Un cop les imatges passen a l’arxiu ja són accessibles a tots els usuaris del sistema. En cas que les imatges no siguin pròpies sinó de producció aliena (com videoclips o pel·lícules, per exemple) es marca un camp codificat per tal que l’usuari rebi un avís de precaució. Posteriorment, a la fase d’anàlisi documental, es poden afegir notes d’avís i sistemes de seguretat per a imatges alienes o per a imatges que puguin generar un conflicte de drets morals.

Des del primer moment que s’incorporen els materials al sistema, ja estan disponibles per ser utilitzats pels diferents usuaris. En cas necessari, és possible que més d’un usuari pugui treballar sobre el mateix document. Això és especialment útil per a documents d’actualitat en els quals preval tenir un accés ràpid a les imatges. Per exemple, en el cas d’una notícia urgent o d’última hora, podrien necessitar les mateixes imatges alhora el canal de notícies de 24 hores, l’equip de sumaris, el telenotícies i un programa d’actualitat.

digition2

Pantalla de gestió d’escaletes a Digition.

Els usuaris de Digition (periodistes, redactors, realitzadors, muntadors, etc.) poden accedir a l’arxiu en el seu entorn de producció digital, fent les seves pròpies cerques, visionant les imatges i seleccionant els materials. Per a cerques més elaborades poden demanar el suport d’un documentalista, que pot realitzar una cerca complexa, generar clips de treball, llistats, ingesta de cintes, etc.

Difusió

A més de l’emissió pròpia dels diferents canals de TVC, el sistema d’emissió també permet la distribució dels documents a diferents plataformes.

3alacarta: permet la consulta de programes i informatius a Internet, ja sigui a l’ordinador o mitjançant dispositius mòbils. També es difonen els materials als diferents portals d’Internet de TV3 o 3/24.

– Aplicacions per a dispositius mòbils: els diferents canals de la televisió i alguns programes disposen d’aplicacions mòbils específiques. Alguns programes no disposen d’aplicació però estan disponibles mitjançant la versió adaptada a dispositius mòbils.

– Televisors i consoles: És possible accedir a la programació mitjançant diferents dispositius de televisió com HBBTV o aplicacions per Smart TV o televisió híbrida.

– Xarxes socials i plataformes: TV3 té presència a les principals plataformes i xarxes socials d’Internet com Youtube, Facebook, Twitter, iTunes, etc.

tauletes

Emmagatzematge

Tota la programació que s’emet actualment queda emmagatzemada en els servidors de Digition. És a dir, tota la informació neix en digital i passa als servidors per a la posterior reutilització i conservació.

En paral·lel, s’ha anat digitalitzant el fons antic que quedava en cinta. En primer lloc, s’han digitalitzat els materials que més es demanden o dels quals es preveu la utilització a curt i mitjà termini. També es digitalitzen els formats que van quedant obsolets o que són problemàtics. Per exemple, actualment no queda cap cinta en polzada o en U-Matic, ja que totes s’han incorporat a l’arxiu digital. Actualment està digitalitzat més del 70% de cintes de l’arxiu.

L’arxiu digital conté més de  280.000 hores de vídeo que ocupen més de 14.5 PetaBytes amb un creixement anual d’unes 25.000 hores. L’arxiu es va iniciar el 2003 amb un robot Storagetck amb cintes 9940B i posteriorment es va equipar amb un altre robot amb cintes LTO. Actualment el nou material es puja a cintes LTO6 (6’50 Tb) i les cintes LTO4 i LTO5 es van migrant a LTO6 que dobla la capacitat. El material d’un robot està íntegrament duplicat a l’altre robot, com a còpia de seguretat.

 

 

 

Anàlisi documental

 L’anàlisi documental permet seleccionar, descriure i indexar tot el contingut que s’emet i es genera a TVC. Un primer nivell de descripció es realitza automàticament. Quan es crear cada fitxa es generen una sèrie de metadades com data, durada, dades tècniques, usuari, etc.

 Un segon nivell d’anàlisi implica la descripció i indexació de les imatges mitjançant el visionament i la compleció dels diferents camps. En la majoria de casos, el documentalista es nodreix d’informacions generades durant el cicle de producció. Per exemple, es pot aprofitar la informació generada en altres fases com la generació chryrons, l’exportació del text de les notícies, les notes de premsa o les dades de producció. D’aquesta manera, la descripció es complementa aprofitant el cicle de generació de contingut i el workflow de diferents fonts. La tasca del documentalista ajuda a donar coherència i uniformitat a les dades provinents d’aquestes fonts.

digition3

Captura de pantalla de descripció i indexació d’imatges.

La descripció documental es realitza a diferents nivells, i és més exhaustiva per als materials més importants o més crítics per a l’organització –p. ex. edicions d’informatius o programes– i més genèrica per a materials que no són producció de TVC, com ara pel·lícules o sèries de producció aliena.

Les dues principals àrees d’anàlisi documental són la descripció de plans i la descripció de camps. La descripció de plans és el que en el format analògic es coneixia com a minutatge  i consisteix en el visionament i la descripció plànol a plànol de la imatge. Hi ha diferents nivells d’anàlisi, de manera que les edicions d’esports i informatius es descriuen de manera sistemàtica i fent constar tots els elements de la imatge. En canvi, els programes tenen una descripció de plans més genèrica. En tots els casos la descripció conté els principals elements d’anàlisi com persones, llocs, declaracions, etc.

La descripció per camps i la indexació analitza els documents mitjançant diferents camps de redacció com títol, resum o descriptors. Els diferents camps permeten la descripció completa de les imatges a partir d’unes normes preestablertes. Per exemple, el camp títol permet individualitzar cada document i defineix el tema principal de la notícia i dóna una idea global del reportatge; el camp resum descriu el document i dóna resposta a les preguntes bàsiques: què, qui, quan, on i com… Altres camps d’anàlisi són codificats i contenen una sèrie de valors predefinits com el tipus de programa, la producció, cadena, tipus de material, etc.

Especialment important en l’anàlisi documental és la gestió de la indexació mitjançant paraules clau, que es realitza pels camps de noms i tema. Aquesta gestió es fa a través d’un tesaurus d’elaboració pròpia i permet donar més rellevància i pertinença als documents.

La digitalització, doncs, ha suposat un canvi en la descripció i anàlisi de documents. L’entorn digital ha suposat noves possibilitats per a la producció i el tractament d’imatges i també nous reptes. Les diferents normes de descripció han anat canviant a mesura que s’han creat noves necessitats i es van adaptant als canvis i necessitats d’accés als documents a cada moment.

Bibliografia 

Caridad, Mercedes [et al.]. Documentación audiovisual: nuevas tendencias en el entorno digital. Madrid: Síntesis, 2011. 232 pàg.

Conesa, Alícia. “De la videoteca a l’arxiu digital: evolució del Departament de Documentació de Televisió de Catalunya”. Trípodos, núm. 31, 2013, pàg. 99-108. ISSN 1138-3305.

Niqui, Cinto. Fonaments i usos de tecnologia audiovisual digital. Barcelona: UOC, 2007. 393 pàg.

[Publicat originalment a Mosaic UOC: http://mosaic.uoc.edu/2014/10/02/la-gestion-del-archivo-digital-de-tv3-mediante-el-sistema-de-gestion-de-documentos-digition/]

Treballo com a documentalista de televisió i col·laborador docent al Grau Multimèdia de la UOC. Estic especialitzat en el camp de la documentació informativa i d'imatges realitzant tant la recerca...

Deixa un comentari