Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Documentació Audiovisual Grau de Multimèdia

Cerca de documents multimèdia als bancs d’imatges comercials

Jaume Pedregosa

Els bancs comercials d’imatges i vídeos permeten la localització, compra i adquisició de documents audiovisuals en l’àmbit professional de manera fàcil i ràpida. A més, permeten la gestió de drets d’utilització d’aquestes imatges segons l’ús que en volem donar: així podem adquirir imatges per a un producte documental en exclusiva o amb drets gestionats.

A l’hora d’engegar un projecte multimèdia és necessari consultar diferents fonts d’informació. Una de les fases més importants en el procés de creació i producció audiovisual és la localització de la documentació i material necessari per a dur a terme el projecte.

Podem trobar material audiovisual i multimèdia com vídeos, pel·lícules, fotografies, imatges per a realitzar els processos de creació i producció audiovisual, ja sigui per televisió, cinema, publicitat, pàgines web, exposicions, ensenyament i un llarg etcètera. Aquests materials es troben dispersos en diferents institucions, agències o centres de documentació.

Logo de GettyImages

Un dels principals proveïdors d’imatges fixes i en moviment són els bancs comercials d’imatges. Bases de dades com Getty Images, Corbis o AGE Fotostock permeten accedir a fons de milions i milions d’imatges, adquirir-les i gestionar els drets de manera ràpida i àgil.

Els sistemes de cerca d’imatges en els bancs d’imatges comercials són força complexos a causa dels seus fons ingents i diferents casuístiques, però tenen el gran avantatge de donar a l’usuari una gran facilitat d’ús per tal de trobar imatges i gestionar-ne els drets.

Generalment es tracta de sistemes amb descripció no automàtica de les imatges. Això vol dir que, a diferència dels motors d’Internet –com Google o Bing–, la descripció no està feta amb algoritmes o sistemes automàtics de descripció d’imatges, sinó per persones que les han descrit i categoritzat d’acord amb procediments establerts i mitjançant llenguatges controlats.

D’altra banda, cada imatge té una llicència d’ús que permet compensar els autors dels materials econòmicament. Les agències de fotografies i bancs comercials s’encarreguen de negociar amb els autors i establir les llicències corresponents a cada document.

La bases de dades comercials contenen una infinitat de registres. Per tant, podem trobar pràcticament qualsevol imatge o vídeo que necessitem. El que pot passar és que, precisament, aquesta abundància d’imatges generi soroll i trobem més imatges de les que necessitem. Per aquesta raó, els sistemes permeten accedir a la recerca d’imatges des de diferents punts d’accés: podem buscar les imatges per text lliure, categoria, per dates, paraules clau, etc.



Primers passos

El primer pas per començar a realitzar una cerca d’imatges o vídeo en un banc comercial és simplement omplir la casella de cerca amb el tema que volem cercar. Pot ser un nom propi, un de geogràfic, un descriptor temàtic, etc. De vegades, per començar a buscar imatges és útil fer una aproximació fins a saber el terme utilitzat pel sistema.

Inicialment, podem triar entre dos grans grups o conceptes d’imatges segons el seu contingut: editorial (actualitat) o creatives:

– Editorial: són imatges lligades a l’actualitat (notícies, esports…), espectacles, reportatges, històriques i que principalment serveixen per a premsa, mitjans de comunicació i editorials. Exemples de cerca d’imatges de tipus editorial serien “Eleccions a Rússia”, “L’últim partit que ha jugat el Barça”, “Imatges de Nova York als anys 70”…

– Creatives: són fotografies, imatges, il·lustracions realitzades per fotògrafs professionals i destinades principalment al sector de la publicitat i el disseny gràfic. Inclouen conceptes per expressar temes reals però també idees, estats d’ànim, etc. Es tracta de fotografies de gran qualitat.

getty

Ús de les imatges

A més del tipus d’imatges que escollim (actualitat o editorial), una altra distinció important dependrà de l’ús que vulguem fer de les imatges. No serà el mateix fer servir les imatges en una pàgina web que en un anunci de televisió o en una tanca publicitària…Cada imatge disposa d’una llicència d’ús que permet gestionar-ne els drets associats. Les llicències d’ús es poden agrupar en dos grans grups principals:

– Llicències per imatges amb drets gestionats (Rights managed): Amb aquesta llicència adquirim l’exclusivitat per l’ús de la imatge amb unes condicions determinades. El seu preu es calcula segons l’ús que en farem. Per tal d’especificar-ne l’ús hem d’omplir un una sèrie de camps com, per exemple,, si la farem servir per a publicitat o per a una pel·lícula, l’abast, la zona geogràfica, etc. Fora d’aquest àmbit que hem especificat no podrem tornar a utilitzar la imatge i, tot i tenir-ne la còpia, haurem de tornar a renegociar els drets.

– Llicències per imatges lliures de drets (Royalty free): Un cop adquirides les imatges o els documents es poden utilitzar gairebé sense cap restricció i límit temporal, excepte redistribuir-les a tercers. “Lliure de drets” vol dir que no s’han de pagar royalties addicionals per ús successiu d’un producte, ja que és una llicència d’ús il·limitat. En tot cas, sempre s’han de consultar les condicions d’ús. El preu està disponible en el moment de seleccionar la imatge i es basa en la mida.

És important no confondre el concepte “lliure de drets” amb gratuït o amb les imatges de Domini Públic o el concepte de Creative Commons, ja que són conceptes totalment diferents.
En resum, segons el contingut triarem un tipus d’arxiu o un altre (editorial o creative) i, segons l’ús que en fem, triarem el tipus de llicència (lliure de drets o drets gestionats).

Adquisició de les imatges

Un cop hem seleccionat la mida i el preu de la imatge podem visualitzar-la i comprar-la. En primer lloc cal crear un usuari –personal o corporatiu– i un cop fet el procés, l’adquisició és molt senzilla, ja que només cal fer el pagament amb targeta de crèdit. A partir d’aquell moment, podem disposar de les imatges.

En principi les imatges lliures de drets requereixen menys especificacions i, per tant, són més ràpides de comprar, mentre que per les llicències amb drets gestionats haurem d’introduir més dades –per exemple: mitjà on es reproduiran, àmbit geogràfic, etc.– per a calcular-ne el preu.

També tenim l’opció de descarregar la imatge per a fer proves, un premuntatge, maqueta, o si treballem per a un tercer que hagi de seleccionar la imatge definitiva. En aquest cas, hem de signar un compromís que determina l’ús d’aquesta imatge únicament com a prova i per un període determinat. Aquesta imatge portarà una “marca d’aigua” per tal que no es pugui fer servir com a material de treball definitiu.

Ajudes a la cerca

Les diferents ajudes per a la cerca d’imatges són un element bàsic per poder trobar les imatges que necessitem per al treball audiovisual. Tot i la facilitat d’ús dels bancs d’imatges comercials, el fet que continguin milions d’imatges fa que sigui necessari comptar amb diverses ajudes. La idea és que una mateixa imatge es pugui trobar per a diferents punts d’accés i també que els resultats es puguin filtrar per tal de reduir el soroll; és a dir, que entre molts resultats, puguem trobar el que ens resulti més adient amb el mínim esforç.
Paraules clau: el principal punt d’accés per a la recerca d’imatge és la paraula clau. L’èxit de la recerca d’imatges es basa en el fet que puguem trobar la imatge o vídeo adequats a través de les paraules per les quals la cerquem.
Es tracta del concepte o conceptes que defineixen una imatge o col·leccions d’imatges. A diferència dels sistemes automàtics de descripció, professionals analitzen i descriuen el contingut de les imatges assignant diferents conceptes.

Llenguatges controlats: categories, tesaurus:

Un dels punts forts dels bancs comercials d’imatges és la inclusió de categories i subcategories. La creació de taxonomies resulta molt útil per a la cerca i recuperació de la informació. Una taxonomia és un tipus de vocabulari controlat en el qual els termes estan connectats mitjançant un model estructurat i orientat a sistemes de navegació, organització i cerca de la informació de continguts.

Les paraules clau poden estar agrupades per categories, grans grups de paraules que engloben conceptes més amplis, com per exemple “Persones”, “Edat”, “Emocions”, etc.
Si consultem la descripció o detalls de la imatge podem consultar les paraules clau que s’han utilitzat per a descriure-la. Podem utilitzar aquestes mateixes paraules per a fer noves cerques d’imatges. Per exemple, potser busquem el concepte “amics” i trobem pocs resultats. Si consultem la descripció d’alguna imatge veiem que el terme utilitzat és el genèric “amistat”, concepte amb el qual trobaríem més imatges.

Operadors booleans: podem utilitzar operadors de cerca per a ampliar o per a reduir la nostra recerca. Els operadors uneixen conceptes mitjançant associacions lògiques de suma, resta o exclusió:

“Y”, “&”, and” o “espai”: Són connectors que sumen termes. Els resultats inclouen únicament resultats que incloguin els dos conceptes. Per exemple, la cerca “Barcelona Y Mar Mediterrània” donaria com a resultat únicament imatges on apareguessin els dos conceptes.

“O”, “OR”: Permeten obtenir imatges relatives a cadascuna de les paraules clau. Com a mínim apareix un dels termes buscats. Per exemple, amb la cerca “Barcelona O Madrid” obtindríem totes les imatges de Barcelona més totes les imatges de Madrid.

“No”, “Not”: Exclouríem conceptes. Per exemple, amb la cerca “Barcelona No Madrid” obtindríem totes les imatges de Barcelona i no les de Madrid, Amb “F.C. Barcelona OR Barça” ens asseguraríem buscar per dues maneres diferents un mateix concepte.
També podríem fer una combinació amb diferents operadors i termes fent una equació de cerca:

ex: Futbol Barcelona NOT Real Madrid

Obtindríem les imatges de futbol del Barça, però no les del Real Madrid.

Període de temps: ens permet delimitar per dates les imatges d’editorial i permet la recerca d’imatges històriques.

Delimitacions per data, color de les imatges, persones que hi apareixen, et

Cerca avançada: formulari que permet recuperar les ajudes de cerca anteriors més d’altres de més tècniques i específiques com autor, col·lecció, relació d’aspecte, alta definició, etc.

Ajudes complementàries: en general, és possible contactar telemàticament, correu o telèfon amb algun responsable dels bancs d’imatges. Això ens pot facilitar la feina en molts moments, ja que en general solen ser respostes ràpides i amb un nivell de compromís i exigència elevat.

En resum, els bancs comercials permeten la recuperació i compra d’imatges, vídeos i material multimèdia i la gestió dels drets associats per a qualsevol ús professional. Els sistemes de cerca i ajuda permeten la recuperació i filtratge d’informació.

Bibliografia:

Aldaz Sola, María José. “La descripción en los bancos de imágenes de Prensa” a Archivistica.net. [Data de consulta: 18 d’abril del 2014]

Centelles, Miquel. “Taxonomías para la categorización y la organización de la información en sitios web” a Hipertext.net, núm. 3, 2005. [Data de consulta: 23 d’abril del 2014].

Codina, Lluís. “Entender los bancos de imágenes” a El profesional de la información, julio-agosto 2011, vol. 20, núm. 4. http://elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2011/julio/08.pdf. [Data de consulta: 1 d’abril del2 014].

Getty Images unveils innovative embed feature for sharing of tens of millions of images. http://press.gettyimages.com/getty-images-unveils-innovative-embed-feature-for-sharing-of-tens-of-millions-of-images/. [Data de consulta: 18 d’abril del 2014].

Hidalgo-Goyanes, Paloma; López-De-Solís, Iris. “Reutilización de imágenes de archivo en televisión: derechos de propiedad y uso” a El profesional de la información, 2014, enero-febrero, v. 23, núm.1, pàg. 65-71.

Treballo com a documentalista de televisió i col·laborador docent al Grau Multimèdia de la UOC. Estic especialitzat en el camp de la documentació informativa i d'imatges realitzant tant la recerca...

Deixa un comentari