Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Documentació Audiovisual Grau de Multimèdia

Recuperació de documentació audiovisual a biblioteques i centres de documentació

Daniel García Giménez

En aquest article tractarem de com cerquem i de com recuperem documentació audiovisual en biblioteques i centres de documentació. En qualsevol centre de documentació o en una biblioteca especialitzada en aquest tipus de documents el sistema de classificació i, per la seva banda, la cerca i la recuperació de la informació estaran pensades per recuperar aquesta tipologia documental. Aquest fet però no és tan clar en biblioteques públiques, universitàries, centres de documentació temàtics o especialitzats i altres unitats d’informació com ara arxius o museus, que incloguin documentació relativa a un tema concret en diferents suports documentals.

Les col•leccions en el conjunt de les unitats d’informació ha evolucionat enormement al llarg de les últimes tres dècades en la totalitat del ventall documental. Les col•leccions audiovisuals no son una excepció i hi ha hagut una notable evolució en aquest tipus de documents i fons. El salt cap a la creació de col•leccions audiovisuals en equipaments i institucions públiques amb responsabilitat documental, on abans no les havia, va marcar un canvi d’enfocament en sintonia amb els objectius nous als que aspirava el conjunt de l’administració, en concordança amb els nous temps, més visuals culturalment parlant, que arribaven. El període històric de la transició havia quedat enrere, el nou model educatiu de la democràcia havia contribuït a augmentar el volum d’usuaris que demanava un accés més plural i gratuït a tot tipus d’informació en qualsevol suport, no només a per a finalitats de coneixements sinó també de lleure. Aquest fet va portar un seguit de preguntes i de reptes que entroncaven directament amb les unitats d’informació, dintre dels plans de cultura institucionals. Calia concebre i comunicar un nou model d’equipaments que cridés l’atenció de l’usuari i mirés de captar-lo i fidelitzar-lo. Els audiovisuals van contribuir a fer més possible aquest objectiu, els canvis que es proposaven havien de ser conseqüents amb els canvis socials i la transformació dels hàbits de consum.

L’evolució de les tendències en la gestió de la informació, la força amb la que les TIC han empès a replantejar canvis de conceptes i l’empenta d’un nou model d’unitat d’informació pública, més modern i adaptat als canvis socials i tecnològics que ha experimentat la nostra societat, han acompanyat l’eixamplament percentual d’exemplars de documents en diversos formats en el conjunt de biblioteques, centres de documentació i altres, i a la creació de unitats d’informació especialitzades en audiovisuals.

La majoria de unitats d’informació s’han reinventat i reubicat a si mateixes reivindicant també el seu tarannà d’espai de trobada, de lleure a través de la cultura, amb cabuda per a nous suports i accés a les noves tecnologies. La infraestructura tècnica dels equipaments inclou sovint equips audiovisuals, equips informàtics per nodrir sales d’ofimàtica, Internet i consulta dels catàlegs en línia, així com connexió WI-FI. I, com no podia ser d’altra manera, s’instal•len aparells per a la consulta en sala de documents audiovisuals, reproductors de televisió i fins i tot sales de cinema integrades per projeccions.

 

El procés de cerca

Tendim a entendre la documentació audiovisual, encara més si parlem de multimèdia, com a quelcom cada cop més accessible a distància a través de la xarxa. Segurament és cert que la tendència natural d’aquest tipus de documentació és estar cada cop més en línia. Però per ser accessible a través del web cal que el document hagi estat digitalitzat d’alguna manera. I, ara per ara, estem lluny de poder afirmar que tot està digitalitzat.

Un document que forma part del catàleg d’una unitat d’informació ha estat prèviament catalogat, és a dir, descrit intel·lectualment a través d’un sistema de descripció controlat per poder ser classificat amb posterioritat, cercat i recuperat per l’usuari.

Com a pas previ per iniciar una cerca cal en primer lloc determinar les necessitats d’informació. El procés de recerca és el procediment documental mitjançant el qual podem obtenir el conjunt d’informacions i documents necessaris per a resoldre qualsevol problema d’investigació o informació que se’ns plantegi. Una recerca documental respon sempre a unes necessitats d’informació prèvies, de manera que es pot considerar qualsevol operació de recerca com la resposta d’un sistema a una demanda presentada amb anterioritat a través d’unes necessitats d’informació.

És per tant necessari, per establir uns criteris de cerca, la definició dels objectius i finalitat de la recerca, concretant el que ja sabem sobre el tema tot destacant quins aspectes son rellevants per nosaltres. Un cop fet això, cal posar uns límits a la recerca de caràcter cronològic, temàtic, de suport documental i d’altres que ens ajudin a acotar al màxim tant el nostre objecte d’estudi com els resultats que obtindrem en la cerca.

Arribats a aquest punt cal formular l’estratègia de cerca o els procediments lògics que permetin obtenir els resultats desitjats. En aquest punt, i donades les facilitats que els professionals de la informació posen al servei de l’usuari, en la majoria d’ocasions el fet de cercar es redueix a triar l’instrument de recerca entre els que el centre disposa i als quals es pot tenir accés. Caldrà doncs endinsar-se en el món dels catàlegs informàtics i les bases de dades.

Base de dades Singuerlín

Font: Elaboració pròpia. Base de dades del Fons Especial de Cinema d’Autor de la Biblioteca Singuerlín – Salvador Cabré confeccionada amb Ant Movie Catalog.

 

La majoria de catàlegs permeten cerques simples però si volem filar prim i recuperar documents amb criteris de cerca acotats per suport documental entre d’altres, podem fer servir la cerca avançada. En la imatge podem veure com al catàleg Aladí de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona es poden establir criteris de cerca amb operadors booleans i limitar els resultats a través d’un seguit de filtres.

exemple catàleg

Font: http://aladi.diba.cat/search*cat/X

 

Una cerca que empra booleanes efectua una equació de recerca que consisteix a relacionar els diferents termes mitjançant els anomenats operadors lògics o booleans. N’hi ha d’altres però els més freqüents i rellevants acostumen a ser O o OR, I o AND i NO o NOT. Veiem un exemple:

boleanas

Caldrà indicar al sistema quin operador és el preferent per poder recuperar el resultat més rellevant en la nostra cerca. Molts sistemes de cerca i recuperació d’informació a Internet (cercadors, metacercadors, etc.) utilitzen els parèntesis. El sistema recupera primer els documents que tracten dels termes que estan dins el parèntesi, i d’aquest subconjunt resultant només en seleccionarà els documents que també incloguin el terme fora del parèntesi. En canvi els catàlegs han definit a través de formularis les possibilitats de cerca.

En alguns casos les cerques a catàlegs poden comptar amb altres tipus de dreceres que ens permet el sistema. En el cas, per exemple, de la biblioteca virtual de la UOC es poden fer servir els anomenats comodins o truncaments. Tal i com s’indica a la pròpia interfície del catàleg les paraules es poden truncar per la dreta utilitzant un asterisc (“*”) per a substituir altres caràcters. El comodí “*” també es pot incrustar en una cadena de cerca i es pot emprar “?” per a substituir un únic caràcter a qualsevol lloc dins una paraula.

UOC catàleg

Font: http://cataleg.uoc.edu/search*cat/X

 

Un altre punt fort del catàleg de la biblioteca virtual de UOC és l’agrupament. Així el defineix la pròpia interfície de UOC: “Els resultats de les cerques per paraula clau sovint estan agrupats per rellevància per a mostrar els títols més rellevants al principi de la llista. Cada grup representa un nivell similar de rellevància i els resultats s’ordenen dins del grup per data o títol. Per a obtenir un conjunt de resultats no agrupats, fes servir operadors booleans per a formar una consulta complexa.”

El pas cap a l’especialització

Un cop indagat una mica sobre el tema i cercat els primers resultats en els catàlegs de les unitats d’informació de caràcter generalista, podem veure si els resultats obtinguts son suficients per a l’assoliment dels objectius plantejats en la nostra recerca d’informació. En el cas que en necessitem més, podem reorganitzar el nostre plantejament inicial, establint nous punts de vista més específics o interdisciplinaris i plantejar-nos començar a investigar les unitats d’informació especialitzades com ara els centres de documentació.

Aquests tipus d’unitats d’informació reuneixen, gestionen i difonen la documentació d’una àrea del coneixement determinada. Els centres de documentació presenten similituds amb les biblioteques especialitzades tot i que es caracteritzen pel mirar d’arribar més enllà en l’anàlisi de la informació i amplitud de la tipologia documental indexada sobre temes específics. Les seves funcions son seleccionar, analitzar, recuperar i difondre la informació . Utilitzen les noves tecnologies per realitzar el tractament de la informació i per a l’accés en línia a altres bases de dades i documents electrònics.

Per complir les seves funcions la seva estructura interna preveu la dotació suficients pel que fa a recursos per l’estudi dels fons existents i elaboració de catàlegs, així com les tasques de classificació, catalogació, indexació. Les dades reben tractament informàtic mitjançant el qual s’ingressen dades en l’en el sistema per a la seva posterior recuperació. A mode d’exemple d’unitat d’informació centrada i dedicada al món audiovisual, i al cinema en particular, veurem un breu estudi de cas sobre la Filmoteca de Catalunya.

Filmoteca de Catalunya

Segons la informació accessible en la seva pàgina web la Filmoteca de Catalunya va néixer l’any 1981 i té com a missió principal “la recuperació, la conservació, la investigació i la difusió de les pel·lícules i les obres audiovisuals, així com dels materials, documents, equips i qualsevol altre element que sigui d’interès per a l’estudi del cinema i l’audiovisual en general, i del cinema català en particular”.

Aquesta missió, tal i com la defineix la institució suposa el fet d’assumir la funció patrimonial pel que fa a la documentació fílmica en l’àmbit de Catalunya i implica “la recopilació i custòdia de documentació cinematogràfica i audiovisual, així com dels materials tècnics i dels aparells que sigui convenient conservar des d’un punt de vista històric i cultural”.

En aquest sentit el Parlament de Catalunya va atorgar a la Filmoteca de Catalunya, a través de la Llei 20/2010 del Cinema, les funcions de “recuperar, preservar, catalogar i restaurar el patrimoni fílmic i documental, i fer recerca i donar suport a l’educació i a la difusió de la cultura cinematogràfica”. A banda però de l’esmentada la funció patrimonial, també es preveu la difusió de la cultura audiovisual a través d’una dinàmica d’activitats, cicles de projeccions, publicacions i altres.

filmoteca

Font: http://www.filmoteca.cat/web/

 

Garantia de conservació

La Filmoteca de Catalunya és una entitat pública que tal i com ella mateixa explica en el seu web “depèn de l’Institut Català de les Indústries Culturals, ICEC, que és una entitat de dret públic adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (…) Alhora, la Filmoteca de Catalunya manté diversos lligams de col·laboració amb entitats i empreses del sector audiovisual i cinematogràfic de Catalunya i de la resta del món. Aquestes col·laboracions, que prenen formes diferents, permeten enriquir el treball de la Filmoteca en favor de la difusió del cinema i de la conservació i restauració del patrimoni fílmic”. Aquesta associació entre la gestió pública i el treball en col·laboració amb entitats privades es un exemple interessant de projecció de futur pel que fa a la gestió i conservació del patrimoni.

La gestió i la conservació dels documents audiovisuals de la filmoteca recau en el seu arxiu, el Centre de Conservació i Restauració ubicat a Terrassa. Segons la pròpia institució la Col·lecció actual de la Filmoteca consta de 170.435 llaunes en diferents suports i formats, que corresponen a 23.383 títols i 40.884 documents. La funció d’aquest centre passa per donar garanties suficients per conservar els films en el format i suport originals en què van ser creats, ja sigui fotoquímic, electrònic o digital. La institució concep la conservació com la realització de “les activitats necessàries per prevenir o minimitzar el procés de degradació d’una pel·lícula”. Un cop assegurada la conservació cal també garantir la recuperació de la informació fet pel qual cada document passa per un període de catalogació prèvia a l’aplicació de les tècniques de preservació necessàries en cada cas, a més de conservar els mitjans suficients per garantir-ne la reproducció. Alhora, el centre es preocupa d’aplicar les restauracions necessàries en els documents que calgui i d’assessorar altres entitats per a que conservin els seus documents audiovisuals amb el màxim de garanties.

Repositori filmoteca

http://filmoteca.cesca.cat/

 

Difusió de la cultura audiovisual

La Filmoteca compta amb una biblioteca que té amb fons i col·leccions audiovisuals, fons bibliogràfic, hemeroteca, arxius patrimonials, fons gràfic, videoteca i fonoteca i biblioteca digital, col·leccions d’objectes i tresor i ofereix els serveis de sales de consulta, sala de visionat, accés a bases de dades especialitzades, préstec, reprografia, recerca documental i visites guiades. La biblioteca contribueix a la difusió general de la cultura audiovisual, molt especialment del cinema, en paral·lel a altres programes i serveis, com els serveis educatius, de la institució.

El fons de la Biblioteca del Cinema es pot cercar a través del catàleg BEG de les biblioteques especialitzades de Catalunya que agrupa fins a 35 biblioteques especialitzades. A través d’aquest catàleg es poden recuperar monografies, publicacions periòdiques, buidat d’articles, pel·lícules, bandes sonores, enregistraments de so, etc. en tot tipus de suports. Pel que fa al patrimoni fílmic la institució disposa d’un altre catàleg anomenat Mobydoc. El catàleg dels fons fílmics, fotogràfics i d’arxiu de premsa en la seva totalitat només es pot consultar al Servei d’Accés a la Col·lecció i a la Biblioteca del Cinema però es preveu que properament hi hagi un creixement de les col·leccions que siguin accessibles on-line.

Els projectes de digitalització de la Filmoteca han donat com a fruit un repositori online per recollir, preservar i difondre el patrimoni digital cinematogràfic. El repositori dona accés a una part del fons gràfic que inclou fotos, cartells, cromos, cartelleres, arxius personals i fons de revistes digitalitzades, entre d’altres.

Repositori filmoteca (2)

Font: http://filmoteca.cesca.cat/

 

La cerca de la documentació en el repositori es pot segmentar per col·leccions o “comunitats” així com per tipologies documentals i categories pròpies dels cercadors estàndard com ara títol, autor, matèries, etc. Compta també amb una cerca avançada que permet la utilització de filtres per afinar els criteris i recuperar menys soroll documental com a resultat.

cerca filmoteca

Font: http://filmoteca.cesca.cat/

 

Bibliografia

Caldera-Serrano, Jorge; Arranz-Escacha, Pilar. Documentación audiovisual en televisión. Editorial UOC, 2012.

Caridad Sebastián, Mercedes; Hernández Pérez, Tony; Rodríguez Mateos, David; Pérez Lorenzo, Belén. Documentación audiovisual: nuevas tendencias en el entorno digital. Madrid: Síntesis, 2011.

De la Cuadra, Elena. Documentación cinematogràfica. Editorial UOC, 2013.

Franganillo, Jorge. “Documentación audiovisual en televisión”. Revista española de documentación científica, 36(4), octubre-diciembre 2013.

López de Solís, Iris. El film researcher. Editorial UOC, 2013.

López Yepes, José. La aventura de la investigación científica. Guía del investigador y del director de investigación. Madrid, Síntesis, 1995.

Pons, Amadeu. “Recursos per a la recerca en biblioteconomia i documentació”. BiD, Número 9, desembre 2002. En línia: http://bid.ub.edu/09pons.htm [Consulta: 22 d’abril de 2014]

Sánchez-Vigil, Juan-Miguel; Salvador-Benítez, Antonia. Documentación fotogràfica. Editorial UOC, 2013.

Tramullas Saz, Jesús (Ed.). Tendencias de la investigación en Documentación. Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 1996.

 

 

 

 

 

Sóc director de biblioteca pública per la Diputació de Barcelona, consultor docent a UOC de documentació audiovisual i escriptor.

Deixa un comentari