Grau Multimèdia – UOC Universitat Oberta de Catalunya
Creativitat i Estètica Grau Multimèdia – UOC

Barcelona, és una ciutat creativa?

Pere Báscones
Barcelona,_panorámica,_HDRVista panoràmica de Barcelona. Autor: Juan Manuel Monleón Antón

Pere Báscones (2014)

El concepte de classe creativa desenvolupat per Richard Florida fa temps que ha estat motiu de reflexió, influència i també crítica. El concepte, en canvi, de ciutat creativa que se’n pot derivar comporta més problemes i potser alguns el poden entendre com un aspecte més del concepte també de moda: ciutats intel·ligents (smart cities).

No obstant això, l’ànim d’aquest escrit és només reflexionar una mica al voltant d’aquest concepte i tractar de recollir alguns del conceptes relacionats que poden ser motiu d’estudi.

El 2002, Alfons Cornella publicava a infonomia un post breu al voltant de les ciutats obertes, un altre concepte molt proper. Ell llavors deia, basant-se en Richard Florida, que les ciutats no atrauen talent perquè tinguin grans infraestructures i moltes empreses, sinó perquè són llocs on es pot viure una vida plena d’experiències reals i on la get molt diferent pot viure estils de vida molt diferents, és a dir, perquè són ciutats obertes, tolerants i diverses.

Segons Florida, aquestes ciutats són les que tenen les 3T: tecnologia (empreses hi-tech), talent (bones universitats) i tolerància (acceptació de la diversitat). Tot plegat és cert que permet fer-nos una idea del que podria ser una ciutat cosmopolita i amb una gran qualitat de vida.

En el cas de la ciutat de Barcelona, representa a l’imaginari de molts estrangers una ciutat molt atractiva per a treballar-hi i viure-hi, representa una ciutat moderna, mediterrània (bon clima), amb una història i un nivell de vida europeus, i amb una cultura diversa i interessant. Potser la realitat és que no tot és perfecte (un problema que trenca aquesta bonica estampa és la Llei d’estrangeria), però també afegiria que precisament un dels problemes de tenir tan bona imatge a fora turísticament és que la marca Barcelona està fagocitant en molt aspectes la mateixa Barcelona real, és a dir, la Barcelona que mira cap al turista ha deixat de ser la Barcelona autèntica i genuïna.

Però, en tot cas, es pot entendre que Barcelona ostenta gran part dels ingredients que poden servir per a atreure talent i que, a diferència d’altres ciutats que s’han fet a cop de talonari i luxe (com les ciutats de Dubai o Abu Dhabi), aquí no tot es pot comprar per crear les condicions perfectes.

Però què és veritat en tot això? Hi ha cap estudi? Doncs de fet sí. Segons una enquesta de “Barcelona centre de disseny” (Survey on the Barcelona City Brand), Barcelona era la quarta ciutat més creativa del món només superada per San Francisco, Nova York i Londres. (http://www.bcd.es/ca/page.asp?id=438&ui=3893)

Però aquest rànquing no és l’únic que es pot fer, i com que realment el talent a fi de comptes és el que aporten les persones, això vol dir que per generar ciutats creatives cal crear ciutats que ofereixin les millors condicions per a viure-hi (i parlem d’habitabilitat) per tal de conciliar feina i família, temps lliure i cultura, per a educar els fills, per a progressar (empreses de qualitat i tecnologia) i també confiar en un sistema de serveis socials que sigui realment avançat. De tot això podríem extreure que els rànquings de les ciutats més habitables a partir de l’Index de Global Livable Cities trobem dades diferents ja que intenten cercar indicadors que equilibrin les dades referents als factors econòmics amb les dades que ens parlen de factors afavoridors d’una vida agradable. Per exemple, les grans ciutats com Nova York, Londres o París són en el top de les ciutats amb més potencial econòmic, però solen ser cares, massificades, desagradables per la contaminació, el soroll, el trànsit o la necessitat de grans desplaçaments diaris entre casa i el lloc de feina. Per tant, cauen molts llocs en el rànquing de les més habitables. Malauradament Barcelona també, ja que en aquesta classificació ocupa el lloc 21, tot i l’aparença de tenir molt bones condicions per la qualitat de vida. (http://en.wikipedia.org/wiki/World%27s_most_liveable_cities)

Però, en definitiva, i parafrasejant Florida, per generar ciutats més obertes i creatives cal obrir més que tancar, i no sols cal obrir les fronteres a la gent, també cal obrir més els equips de recerca (interdisciplinarietat) o la mateixa innovació (open innovation). Cal obrir també els barris, introduir-hi nous factors culturals, combinar-ho tot sense perdre les característiques pròpies i autèntiques (pol·linització creativa) i portar la universitat no sols al món de l’empresa, sinó també al carrer per tal d’utilitzar l’espai públic com a laboratori (fab labs o city labs).

En aquest sentit, precisament experiències com els citilabs fa temps que estan fent molt bona feina, ja que esdevenen un nou tipus de laboratoris culturals que incideixen en els seus entorns urbans de múltiples maneres. La pregunta és com es pot mesurar aquesta creativitat de les ciutats i com es pot planificar una estratègia global per potenciar-la?

Hi ha alguns posts interessants sobre això. El primer és al web urbanomnibus, en què es pot trobar un post que recull cinquanta idees for the new city; de fet, és una selecció de cinquanta pòsters amb idees per a dissenyar millors ciutats: http://urbanomnibus.net/ideas/. Realment, un recull d’idees inspiradores.

Al web d’euroresidentes.com (el web de la Fundació Metropolis – observatori de les ciutats digitals) també podem veure resumides cinc vies per a aconseguir una ciutat intel·ligent, basant-se en les idees de Rick Robinson (http://smart-cities.euroresidentes.com/2012/08/cinco-pasos-para-tener-una-ciudad.html). D’altra banda Andres DuanyJeff Speck i Mike Lydon van publicar l’Smart Growth Manual, un manual amb 150 consells per a generar ciutats més habitables, sostenibles i interessants per als seus habitants.

Però, per acabar, i si el que ens interessa és saber quines són les ciutats més innovadores, el web euroresidentes.com va publicar el 2012 un rànquing de les deu ciutats més intel·ligents on es combinaven diversos indicadors. Barcelona es colava en la desena posició com a única ciutat espanyola (http://smart-cities.euroresidentes.com/2012/09/las-10-ciudades-mas-inteligentes_18.html).

(Referències dins del mateix text)

Pere Báscones està llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), postgraduat en Disseny i usabilitat per...