Pere Báscones (2014)
La paraula big data fa temps que està donant molt a parlar. Fa referència a l’acumulació massiva de dades (personals i d’ens o institucions) i per extensió a les possibilitats d’analitzar-les d’alguna manera per extreure nova informació, tendències socials, informació clau, etc. Segons alguns autors, cada dia es generen al voltant de 2,5 trilions de bits. Només el 2009 es van produir tantes dades com en tota la història de la humanitat fins a aquell punt. Olga Subirós i José Luis de Vicente (cocomissaris de l’exposició “Big Bang Data”) parlen de la imparable “datificació del món” com una nova revolució mundial que ho transforma tot en dades. I és que cada cop hi ha més sensors generadors d’aquestes dades; de fet, sense anar més lluny, els telèfons intel·ligents que ens acompanyen a la butxaca són aparells que incorporen diferents sensors i que registren múltiples dades, entre les quals el rastre georeferenciat dels nostres moviments diaris.
Es pot dir que els data centers, edificis amb sales i sales de servidors, són la part real i física de la metàfora il·lusòria del núvol del qual tothom també parla. Data centers que processen i emmagatzemen cada dia milions de paraules, documents, imatges, correus electrònics… i, en definitiva, rastres de les nostres vides i de les nostres activitats tant professionals com privades.
I és al voltant d’aquests data centers i del concepte de big data que estan emergint innombrables productes i serveis de màrqueting digital que aposten des de la innovació tecnològica per aportar usos d’aquesta informació amb finalitats diverses. Els grans d’Internet com Google o Microsoft no deixen de llançar prototips que són assajats a la Xarxa sovint sense saber-ho, a més de les innombrables apps que ja estan al nostre abast i que es converteixen en gadgets-sensors de tot el que fem.
En la bibliografia escrita el terme va aparèixer en l’assaig de Viktor Schönberger Big data: La revolución de los datos masivos, autor que ens va fer adonar de l’envergadura del tema. De fet,. Lawrence Lessing (Creative Commons) ha dit ja d’aquest llibre que serà un del grapat de llibres de la dècada actual que ens canviarà la manera de veure-ho tot.
Però és cert que es parla molt de big data i s’explica poc, i potser el llibre de Viktor és una bona introducció que ens pot ajudar a situar-nos i fer-nos una idea de la magnitud del tema i de com ens està influenciant. El seu llibre presenta ja la recopilació de dades per part del grans gegants d’Internet com una pràctica que està tenint ja una incidència evident a les nostres vides; això té a veure en com Google genera textos predictius, com afina les cerques a partir d’algorismes i de la seva gran base de dades, com interrelaciona gustos de consumidors, com millora dia a dia el món de les traduccions sumant intel·ligència artificial amb dades massives i com s’avança a passos gegants en l’anomenat Web semàntic, per posar-ne només alguns exemples. Aquesta gestió de les dades a escala mundial implica un esforç costós per l’emmagatzematge i gestió, però potser el que és més preocupant de tot plegat és caure en la visió tecnooptimista i confiar cegament en la tecnologia com a motor de futur sense aplicar un cert grau de precaució davant del nombre creixent de sensors que escanegen les nostres vides i posen en perill la nostra privacitat.
Certament, l’ús de bases de dades amb dades massives està sent ja un avenç en moltes àrees com la meteorologia, l’estudi genòmic, l’estudi de processos complexos en l’àmbit ambiental o biològic, etc. I tot això, no ho oblidem, és possible gràcies a les innovacions tecnològiques que n’estan fent possible el filtratge, emmagatzematge, procés i visualització.
No obstant això, el principal dubte és si el seu ús amb finalitats comercials i empresarials té un component preocupant quan es tracta de dades personals. L’acumulació de dades a les xarxes socials i el seu difícil control està suscitant ja polèmiques com la de la Llei del dret a l’oblit, però el punt més preocupant és com les bases de dades d’informació privada, tot i les restriccions de lleis com la de la protecció de dades al nostre país i d’altres a escala internacional, no impedeixen que agències i grups de poder controlin infinitat de dades de tipus privat. La frontera que separa el data mining empresarial per a un ús intern i legítim és molt dèbil i moltes bases de dades acaben tenint un ús comercial amb una comercialització posterior. Cada cop més, nosaltres –les persones i els nostres perfils– som el veritable i cobejat producte: el nostre perfil a les diferents xarxes socials és, de fet, el producte de canvi, ja que els gustos, costums, hàbits i interessos sumats generen una informació valuosíssima per a les grans corporacions, per una banda, i per al control social dels estats, per l’altra. Aquesta mercantilització de les dades privades és la principal preocupació davant del big data.
Les 4 V del Big Data. Font: http://www-01.ibm.com/software/data/bigdata/ [Consulta: desembre de 2014]
Invents com el Vessyl (https://www.myvessyl.com), un got intel·ligent que permet mitjançant sensors saber quin n’és el contingut i enregistrar tot el que fa referència als líquids que beu el propietari, són un exemple de la tecnificació i de l’extrem al qual estem arribant. El simple fet de beure, si és controlat, permet saber tot el que ingerim i per tant controlar des de les calories, fins a l’estat d’hidratació, la quantitat de cafeïna, sucre o la capacitat d’incidir en la qualitat del son… Perquè no sols és un got; és, de fet, un artefacte que es connecta al nostre mòbil per proporcionar tota aquesta informació: del mòbil al món és un pas senzill… Xarxes socials, apps, etc.
L’exposició “Big Bang Data” al CCCB va generar diferents activitats i materials sobre el concepte. Destaquem el material editat a manera de manual: Anonimizate, un manual d’autodefensa electrònica, que tracta sobre el món ocult de la societat de la informació i de com les nostres dades i les nostres vides estan sota vigilància continuada. Potser no hem de caure en la paranoia que ha alimentat ja nombroses pel·lícules sobre el tema, però el manual ens ofereix un recorregut interessant per les escenes quotidianes de les nostres vides a la ciutat sota vigilància i ens aporta un seguit d’eines per a l’autodefensa en la protecció de dades i de la nostra intimitat. També relaciona alguns dels principals autors o protagonistes en la matèria: James Bridle (artista), Jacob Applebaum (pirata i periodista) o Edward Snowden (analista d’intel·ligència que es va convertir en informant internacional), entre d’altres, han destacat pel seu paper d’activistes.
Fotografia de la exposició Big Bang Data al CCCB. Autor: Kippelboy
A banda d’aquest manual, es pot consultar la selecció d’articles reunida amb motiu de l’exposició a http://bigbangdata.cccb.org/sec-articles/.
És interessant reconèixer que l’aproximació al tema del big data (i que és la que formula l’exposició “Big Bang Data”) va més enllà de la tecnologia i l’anàlisi del seu impacte econòmic o social; té a veure amb un visió molt més àmplia i complexa d’aquesta revolució que també té a veure amb el seu impacte en la cultura, les relacions socials, l’activisme i l’art. Artistes com Aaron Koblin fa temps que utilitzen les dades de fonts com les de Google per generar visualitzacions que, a més de dirigir la nostra mirada cap a activitats humanes, és capaç de generar visualitzacions des de la complexitat de les dades. La mateixa exposició planteja la incertesa sobre el futur en aquest tema; la diversitat de materials i fonts, i també de disciplines des de les quals s’aproxima al tema, no evita reconèixer que els canvis legislatius, socials i polítics en aquest tema són encara en l’aire (per no dir en el núvol) i que encara no sabem com podrem preservar la transparència de molta d’aquesta informació.
L’exposició va tenir també un espai viu anomenat Estació Beta, dirigit per ZZZINC, que ha deixat un compendi interessant de projectes i experiències al voltant del tema.
D’altra banda, des d’una vessant crítica, el llibre d’Eugeny Morozov To Save everything, click proposa un discurs ple d’interrogants sobre les tecnologies intel·ligents i el big data. La gran pregunta que hi ha darrere de tot aquest tema és si hem de caure en la fe d’aquest “solucionisme” que ofereix la tecnologia quant a la resolució de grans problemes que requereixen intervencions sofisticades a gran escala a escala política, cultural o quotidiana. Podem confiar que aquestes tecnologies i la informació massiva podran substituir decisions que afecten la nostra societat i que també tenen implicacions d’ordre cívic, moral o ètic? Fins a quin punt no podem delegar determinat tipus de decisions a l’anàlisi de les dades? Hauríem de continuar apostant per un implicació de la societat que, tot i les seves imperfeccions, continuï confiant en la democràcia i la participació? Estem disposats a deixar que el nou ordre mundial estigui regit per les dades?
Referències:
- “Anonimizate”, un Manual de autodefensa electrónica.
http://www.eticasconsulting.com/anonymiseyourself-electronic-self-defence-handbook/. - Articles sobre big bang data.
http://bigbangdata.cccb.org/sec-articles. - Dret a l’oblit
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dret_a_l%27oblit. - Estació Beta.
http://bigbangdata.cccb.org/sec-estacio-beta. - Exposició “Big Bang Data”.
http://bigbangdata.cccb.org. - Morozov, Eugeny. To Save everything, click.
- Schönberger, Viktor. Big data: La revolución de los datos masivos. cccb.org.
- My Vessyl
https://www.myvessyl.com.