Grau Multimèdia – UOC Universitat Oberta de Catalunya
Creativitat i Estètica Grau Multimèdia – UOC

L’entrenament creatiu a la vida quotidiana

Pere Báscones

Pere Báscones (2014)

La creativitat és un concepte de difícil definició com s’ha comentat en el mòdul de l’assignatura, però, tot i això, continua suscitant interès i el seu estudi va associat a un intent constant de comprendre com funciona la ment humana. Hi ha estudis que busquen trobar la fórmula per explicar com funciona i com s’origina la creativitat. Alguns treballs recents ens poden ajudar a descobrir una mica millor com funciona i com la podem desenvolupar a la nostra vida quotidiana. En farem, a continuació, un apunt amb tres referències.

En el primer cas, es tracta d’una informació extreta del post “Nuevas claves sobre el origen y funcionamiento de la creatividad”, de Yaiza Martínez, en què resumeix els resultats d’un parell d’estudis fets en paral·lel a Amèrica del Nord i als Països Baixos.

En el primer dels estudis s’ha demostrat que l’hemisferi dret, fins ara considerat el creatiu, no sempre treballa sol i sovint demana ajuda a l’esquerre (el considerat més racional i lògic) quan estem en un estat creatiu. Vol dir això que la creativitat també utilitza el pensament racional i lògic? Doncs segurament deu ser així i potser el que demostra és que la creativitat no depèn només de l’hemisferi dret, al qual s’atribueixen les funcions especialitzades en les sensacions, els sentiments i les facultats visuals i sonores no verbals (les relacionades amb les habilitats artístiques i musicals), sinó que l’estat creatiu també fa funcionar la part més especialitzada en el llenguatge verbal, la lògica i les matemàtiques.

Els investigadors de neurociència de la University of Southern California (USC), comandats per la directora del grup Lisa Aziz-Adh, han publicat els seus estudis a la Social Cognitive and Affective Neuroscience, per als quals van utilitzar tecnologia fMRI (d’imatge per ressonància magnètica funcional) i amb la qual van escanejar la ment d’estudiants d’arquitectura fent tasques creatives. D’aquest estudi es desprèn que necessitem els dos hemisferis per al processament creatiu.

Però com podem fomentar el pensament creatiu?
En el segon estudi portat a terme per la psicòloga Simone Ritter s’ha demostrat que per a potenciar la creativitat n’hi ha prou amb el desenvolupament de tasques quotidianes canviant-ne l’ordre. Els seus estudis evidencien que el simple fet de canviar la manera com desenvolupem tasques quotidianes –trencant així patrons cognitius– fomenta una manera de pensar més flexible i creativa. Per tant, podríem extreure que només un simple canvi d’actitud personal cap a un comportament de canvi d’hàbits pot servir per a millorar la nostra flexibilitat cognitiva (i per extensió la nostra capacitat creativa).

Aquest estudis i les seves conclusions es poden sumar a les que es comenten en el capítol 291 del programa Redes (la tercera referència), dirigit per Eduard Punset i titulat: “Creatividad en la vida cotidiana”. En aquest capítol es recullen algunes aportacions de diferents autors, com el psicòleg James C. Kaufman o Francisco Javier Corbalán, que també van en un línia similar a la comentada anteriorment. S’hi posa de manifest la importància de la motivació i la personalitat.

Les conclusions que podem extreure són que la creativitat té a veure amb la flexibilitat cognitiva i aquesta prové dels canvis o es fomenta amb els canvis, fugint de les pautes i patrons que no ens permeten variar les nostres connexions neuronal i que per tant ens porten a repetir solucions ja conegudes. Altres estudis apunten cap a l’aprenentatge d’idiomes també com un bon entrenament creatiu per a afavorir noves connexions neuronals.

A partir d’aquí també podem concloure que la creativitat –i ara ja aplicant tot això al món del disseny– també té una interpretació similar, és a dir, podríem extreure que la creativitat en el disseny es millora arriscant, fugint de solucions conegudes, invertint les maneres de fer, potser flexibilitzant metodologies fins a desconstruir esquemes per tornar-los a refer. I tot plegat, també té molt a veure amb la nostra personalitat, els nostres interessos i motivacions, tant els personals com els professional, i amb la nostra actitud proactiva en tot el que fem.

 

Referències

Pere Báscones està llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), postgraduat en Disseny i usabilitat per...