Casos d’estudi – Fonaments i evolució de la multimèdia

Amb una llarga tradició en les ciències socials i les disciplines científiques, l’ús dels casos d’estudi s’està estenent també a altres àrees, com la informàtica o el màrqueting. A l’hora de mostrar els resultats d’observacions, treballs o anàlisis sobre temes molt concrets, amb finalitats acadèmiques o comercials, són una opció senzilla, ordenada, atractiva i flexible per a tot tipus de perfils professionals.

En aquest article definirem el concepte de cas d’estudi, n’explicarem els mètodes i processos d’elaboració, indicarem com es pot fer servir aquest recurs en disciplines multimèdia i apuntarem recursos clau per a començar a produir casos de casos propis.

Què és un cas d’estudi?

Un cas d’estudi és un informe descriptiu i analític amb informació detallada sobre una situació en un context determinat, que n’indica l’evolució en un temps d’espai delimitat i que n’extreu les conclusions i recomanacions que es puguin observar.

Cal tenir en compte que és un tipus de recurs per a recerca qualitativa, no quantitativa. Els qui el fan servir no se centren en la cerca d’una veritat absoluta de caràcter universal, ni tampoc en relacions de causa i efecte, sinó que posen l’accent en l’exploració de l’objecte d’estudi en una situació o un lapse (el cas) i la descripció de tot el que s’hi refereix.

Elements bàsics

El cas que s’ha d’estudiar és el subjecte del cas, una instància d’una classe de fenomen que proporciona un marc d’anàlisi, això és, un objecte d’estudi, per al qual es faran reflexions o s’extrauran conclusions.

Si s’està treballant en un context acadèmic o científic, el disseny de la recerca que es mostrarà en el cas d’estudi se centrarà a resoldre almenys quatre punts clau:

Quines qüestions s’han d’estudiar.
Quines dades són rellevants.
Quines dades s’han de recollir.
Com s’han d’analitzar les dades.

En un context més ampli i variable, però, no és possible un mètode d’aproximació estricte al tema. Sigui com sigui, hi ha un seguit d’elements bàsics que un cas d’estudi treballa sempre:

Les qüestions d’inici.
Les teories (si n’hi ha).
Les unitats d’anàlisi.
La lògica utilitzada per a connectar l’anàlisi amb les teories.
El criteri per a interpretar els resultats.

Recomanacions d’ús

Hi ha molts mètodes, tècniques i aproximacions possibles a l’hora d’abordar l’elaboració d’un cas d’estudi, de manera que per a triar-los s’han de considerar tres qüestions. Respondre-hi amb precisió resoldrà molts dubtes sobre l’aproximació que s’hi ha fer:

Tipus de treball que es vol dur a terme.
Capacitat de controlar o monitorar l’objecte d’estudi.
Implicacions de la variable temps en l’estudi.

Fer servir l’aproximació d’un cas d’estudi, és clar, no és sempre l’opció més adequada. Aquest ús és adequat sobretot quan el cas que s’ha d’estudiar presenta preguntes clares de l’estil de “com?” o “per què?” (de caràcter exploratori), el control sobre els esdeveniments és limitat i el tema és actual.

Tipologies

Els casos d’estudi es poden elaborar i classificar segons una gran varietat de paràmetres i directrius. Vegem-ne alguns de força útils a l’hora d’establir les característiques bàsiques de casos propis:

Enfocament d’anàlisis

Descriptives: descriuen un cas detalladament per informar amb precisió sobre les característiques del cas.
Explicatives: exploren els principis i entitats subjacents que donen origen a aquest cas.

Selecció de continguts

Prospectius: primer s’estableixen els criteris de base i a partir d’aquests criteris se selecciona un o diversos casos que encaixin en aquests criteris.
Retrospectius: són els més habituals; primer se selecciona el cas i a partir d’aquest cas es construeix el cas.

Caràcter dels continguts

Casos clau: destacats, paradigmàtics de les circumstàncies que es volen explicar, d’una rellevància o transcendència especials.
Casos atípics.
Casos de coneixement local o específic: sia per territori, per cultura o per altres variables de pes en la naturalesa del cas.

Caràcter dels casos

Il·lustratius: principalment descriptius, utilitzen una o dues instàncies d’un esdeveniment per a mostrar la situació. Sobretot es fan servir per a portar a cap una primera aproximació al tema i familiaritzar-s’hi.
Exploratoris (anomenats també pilot): es fan sevir com a primera aproximació a un tema abans de dur a terme una recerca a una escala més gran. El risc més gros que tenen és que facin treure conclusions preliminars errònies.
Acumulatius: agreguen informació de diverses fonts recollida en diversos moments. El propòsit d’aquests casos és recopilar-ne de passats que permetin arribar a un punt de generalització sobre el tema sense fer enfilar els costos en recerca o temps amb estudis nous que repetissin treballs anteriors.
Crítics: examinen detalladament un cas d’especial interès sense voler generalitzar, amb la intenció de respondre a qüestions sobre causes i efectes.

Estructura de continguts

Les seccions més habituals en un cas d’estudi són aquestes:

Introducció
Història/estat de la qüestió
Reptes
Solucions aportades
Resultats/beneficis
Conclusions

Presentació de continguts

Vegem tot seguit algunes recomanacions per a presentar la informació de manera òptima:

Preparar seccions narratives de text amb respostes a preguntes obertes.
Presentar sumaris que resumeixin els punts clau al començament de cada secció o capítol.
Incorporar títols que encapsulin la informació del text que encapçalen.
Preparar sumaris analítics que tinguin el suport d’apèndixs de dades.
Presentar les dades amb representacions gràfiques clares, atractives i dissenyades amb detall.

Elaboració de teories

Malgrat que un cas d’estudi no ha d’incloure per força la proposició d’una o diverses teories, és habitual trobar-ne en les conclusions del cas, o almenys trobar-n’hi suggeriments. Sobretot és molt important ser prudent a l’hora d’elaborar teories en un tipus de treball d’extensió i abast limitat com és un cas d’estudi, especialment perquè les teories seran sotmeses a judici i validació mitjançant l’ús com a eines de pronòstic.

Si es vol proposar una teoria com a colofó a l’estudi, es recomana seguir els passos següents de manera iterativa:

Fer una afirmació teòrica inicial o proposició inicial.
Comparar les descobertes del cas amb aquesta afirmació.
Revisar l’afirmació.
Comparar els detalls del cas amb la revisió.
Tornar a revisar l’afirmació.
Comparar la revisió amb els fets d’altres casos.
Repetir el procés tantes vegades com calgui per a aclarir dubtes i millorar els punts febles, i consolidar la teoria, o modificar-la si cal, per a convertir-la en una explicació no solament plausible, sinó la més probable.

Mètodes de recollida d’informació

Hi ha molts mètodes per a recaptar dades per a l’estudi, i la tria d’aquests mètodes varia segons l’elecció de l’investigador i la naturalesa del projecte. Durant aquest procés poden emergir variables clau que no s’havien tingut en compte en la proposta inicial del cas d’estudi.

Els tipus de dades que cal recollir que se solen fer servir són aquestes:

Documents
Arxius
Entrevistes
Observació directa
Observació participada
Artefactes

I els tipus de font per a aquestes dades més emprats són els següents:

Esborranys de documents
Treballs acadèmics, d’estudiants i professors/investigadors
Transcripcions d’entrevistes a subjectes
Transcripcions de converses entre subjectes
Enregistraments audiovisuals d’observacions de camp
Bases de dades

Quan en el cas s’inclouen subjectes o grups de subjectes, en l’informe d’aquest cas se sol incloure informació sobre els participants que pugui ajudar el lector a comprendre els seus condicionants per als resultats o l’enfocament de l’estudi.

Els casos d’estudi multimèdia

Les disciplines multimèdia tenen certs avantatges a l’hora de crear casos d’estudi. Com que es tracta d’una àrea de coneixement que té tota mena d’eines d’anàlisi i comunicació, la capacitat que té d’enfocar i produir casos és especialment flexible, rica i variable.

A més de poder fer un enfocament cent per cent acadèmic o teòric, els casos d’estudi multimèdia tenen la virtut de poder ser tractats de maneres diverses i innovadores, en les quals es pot arribar a deixar de banda per complet el concepte de publicació acadèmica en un document escrit, per a passar a un document audiovisual, o a una combinació de tots dos.

Aquesta riquesa en continguts i exposició permet fer evolucionar tant el concepte de casos d’estudi com l’aplicació pràctica d’aquest concepte en entorns corporatius o mediàtics, i en àrees com el màrqueting o l’educació reglada.

Algunes de les característiques més habituals d’aquests casos són les següents:

Ús intensiu d’eines de disseny audiovisual.
Formats que no han pas de respondre a la metàfora del paper ni a un model estrictament acadèmic (vídeos, infografies, podcasts, etc.).
Altres enfocaments, no acadèmics: formació i comercial.

L’últim punt anterior requereix un avís: sovint es titulen com a “cas d’estudi” continguts que no en tenen les característiques bàsiques o que no se centren en tasques d’anàlisi. Això sol ser habitual en documents de màrqueting corporatiu i blogs fets per no professionals del tema de què tracten. Així mateix, el fet que es tractin de casos d’ús no garanteix per si mateix la veracitat o qualitat dels seus continguts.

També és important recordar que els principis que impulsen tant els casos d’estudi tradicionals com els multimèdia són, en el fons, exactament els mateixos; malgrat les diferències i limitacions de cada tipus de format de comunicació, els objectius i la voluntat narrativa de l’anàlisi no s’alteren en la base.

Per tant, la importància de mantenir sempre una visió crítica, tal com es tindria en un context acadèmic, i la capacitat de referir-se a les bases que hem presentat aquí és vital, per a saber destriar la informació valuosa d’una altra de merament atractiva però sense contingut rellevant o per a generar casos propis d’elevada qualitat.

Exemples de casos d’estudi multimèdia

Tot seguit mostrarem alguns casos d’estudi que compleixen en la major part o del tot les bases de casos de qualitat.

S’ha de fer notar que tenen un caràcter molt variat –n’hi ha amb una clara vocació comercial–, però sempre amb nivells de qualitat elevats, i en el cas de les infografies s’han de considerar en la part més gran resums gràfics d’un treball de cas d’estudi subjacent.

Multimedia Case Studies: Making Real World Decisions in the Classroom:

Power to the Pixel 2007: Lance Weiler. DISTRIBUTION CASE STUDY: HEAD TRAUMA:

Sony Professional – Arena Thun case study:

http://www.youtube.com/watch?v=GC9224YYgCg

The Dark Knight: A Case Study in Alternate Reality Gaming:

IDA Ireland Case Study: Big Fish Games: http://www.youtube.com/watch?v=Qgr2bjWydro (Embedding disabled by request)

NYC Economic Development Corporation: http://www.nycedc.com/news-press/multimedia/infographics

Case Study Illustration for Alexander Mann Solutions: http://www.behance.net/gallery/Case-Study-Illustration-(Infographic)/4867289

User Experience of Airline Sites: http://srgause.com/?portfolio=usabille-case-study-infographic

A Case Study in Social Media Demographics: http://www.mdgadvertising.com/blog/social-demographics-whos-using-todays-biggest-networks-infographic/

Case study: The measurable Results of Brafton Content: http://www.brafton.com/business-model/case-study

Recursos addicionals

Tot seguit farem una llista d’altres recursos per a avançar en el coneixement dels casos d’estudi, i també exemples de casos que són especialment clars i il·lustratius: