La revolució digital implica en si mateixa un canvi profund en les estructures bàsiques de la nostra societat. Les característiques principals que definien les societats urbanes del segle xx ja no són suficients per a comprendre i definir una societat digitalitzada.
Els nous mitjans (new media), els objectes culturals desenvolupats amb les noves eines digitals en un context tecnològic, ja ocupen l’espai central de la cultura contemporània, de la creació de continguts, i esdevenen mediadors de la majoria de contribucions al corpus contemporani del coneixement.
La intercomunicació entre éssers humans, la creació i difusió de la informació, la classificació, processament i mostratge de dades i fins la majoria de contribucions significatives de l’art contemporani es duen a terme amb els nous mitjans digitals.
The Language of New Media
Un dels autors més importants en la transició teòrica cap als nous mitjans –que es va encarregar de dotar de vocabulari i base teòrica les reflexions sobre els nous mitjans– és Lev Manovich, responsable d’una de les obres de referència pel que fa a la definició d’un marc teòric, rigorós i sistemàtic, necessari per a la interpretació correcta de l’arquitectura dels nous mitjans.
A The Language of New Media (2001) Manovich defineix els nous mitjans en cinc principis bàsics, coneguts com a principis de Manovich:
1. Representació digital. La codificació numèrica dels objectes culturals mitjançant els llenguatges informàtics permet la programació i manipulació de l’objecte codificat a nivells impossibles sense la versatilitat del codi informàtic.
2. Modularitat. La codificació dels objectes permet la segmentació modular, de manera que estableix un conjunt de mòduls interrelacionables que tenen sentit per si mateixos, però que també funcionen orgànicament en correlació amb altres mòduls i formen així un conjunt més gran. Tot i que cadascun dels mòduls que formen una pàgina web, per exemple, tinguin sentit de manera aïllada, el missatge central, l’objectiu de la web, es manté en la suma de mòduls. És el que s’anomena estructura fractal dels nous mitjans.
3. Automatització. La codificació numèrica i l’estructura modular dels objectes dels nous mitjans permeten automatitzar moltes de les accions de creació, manipulació i accés a la informació; la programació d’aplicacions amb capacitat per a dur a terme accions determinades facilita els processos de creació digital.
4. Variabilitat. Els objectes dels nous mitjans no tenen una existència determinada i concreta, sinó que poden tornar a ser reproduïts en infinites versions gràcies a la codificació numèrica i a la modularitat. Sovint s’usa també el terme mutable o líquid per a referir-se a una existència que no està vinculada a una representació concreta de l’objecte, sinó que permet múltiples recreacions simultànies i en mitjans completament diferents.
5. Transcodificació. Si bé aquest terme s’usa en el llenguatge informàtic per a definir el procés de convertir d’un format a un altre (per exemple, quan canviem el format d’un arxiu de vídeo de .wav a .mp3) Manovich el fa servir per a parlar de la influència recíproca que s’estableix entre el que anomena capa cultural i capa informàtica. Si bé és clar que la cultura condiciona l’evolució de la tecnologia, el que Manovich ens explica en la definició de la transcodificació cultural és que la capa informàtica provoca en la capa cultural una transformació profunda i la substitució de determinats conceptes i categories per altres de provinents de l’ontologia informàtica.
En l’entrevista següent, feta per a la revista Artnodes de la UOC, Manovich explica els grans eixos de la seva teoria dels nous mitjans, i respon a les grans preguntes sobre els nous mitjans.
Anàlisi cultural
Manovich continua treballant en la comprensió dels nous mitjans i la disposició que tenen al servei de la cultura contemporània. En l’adreça següent es poden consultar tots els avenços de la seva recerca: http://lab.softwarestudies.com/.
Actualment les seves recerques se centren en el que ell mateix va anomenar anàlisi cultural (cultural analytics), que no és altra cosa que l’ús de mètodes de computació per a l’anàlisi d’informació cultural massiva obtinguda de múltiples fonts diferents. L’objectiu final és avançar en el coneixement de l’evolució cultural de l’espècie humana usant les tecnologies digitals per a fer-ho.
L’anàlisi cultural no és altra cosa que una nova metodologia per a treballar amb el que s’anomena big data, aquells sistemes que gestionen grans quantitats d’informació i que requereixen –necessàriament– un replantejament sobre com classifiquem, mostrem o gestionem grans volums d’informació que desborden les metodologies tradicionals.
La recerca de patrons comuns en col·leccions massives d’imatges o vídeos (bilions) o l’anàlisi de l’evolució de les experiències interactives digitals són dues de les ocupacions centrals dels investigadors de l’anàlisi cultural.
Des del Software Studies Initiative (el grup de recerca principal de l’autor) Manovich elabora programes de recerca i formació per desenvolupar nous mètodes per a la l’anàlisi cultural i crear el programari necessari per a dur-los a terme.
Com a resultat de la recerca del grup, podem trobar al YouTube diferents llistes de continguts associades a l’anàlisi cultural;
–Visualizations és un recull de vídeos on es mostren diferents experiments amb grans col·leccions d’imatges i les diferents maneres de mostrar-les als usuaris.
Un dels antecedents més directes de la iniciativa de l’anàlisi cultural és el projecte Soft Cinema que Manovich desenvolupar cap a l’any 2002. Manovich, que ja a The Language of New Media treballa de manera molt directa la relació entre el cinema i els nous mitjans, va elaborar un projecte juntament amb alguns col·laboradors per treballar sobre cinema algorítmic, macrocinema, cinema database, etc. Un projecte que investigava les vies d’actualització del cinema contemporani, i la seva fusió amb les noves formes de creació digital.
Al web principal de l’autor (http://www.manovich.net/) es pot trobar més informació sobre les seves ocupacions principals i consultar alguns dels seus articles i materials publicats.