Si hi ha una necessitat contínua per a un professional multimèdia, és la d’intentar anticipar el futur: què farem demà; què farem d’aquí a deu anys. Naturalment, aquest objectiu fa dècades que es dóna. Considerem, per exemple, aquest vídeo del 1967 (font):
Si hi ha una cosa que podem veure és que preveure el futur (d’aquí a quaranta anys vista, ni més ni menys) és una empresa complicada: fem curt o ens passem de llarg, i no és gaire probable que l’encertem amb precisió.
I és que costa molt anticipar els efectes brutals de la llei de Moore:
L’última moda en tecnologia mòbil de principis dels vuitanta, l’Osbourne Executive enfront de l’iPhone del 2009. L’iPhone, és clar, és molt més potent en tots els aspectes. Font: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Osborne_Executive_with_iPhone_in_2009.jpg.
No obstant això, però, anticipar els canvis pot comportar un avantatge competitiu espectacular, de manera que gairebé ens veiem obligats a jugar a endevins. Per sort, tenim l’avantatge que encara que sabem que l’empresa és gairebé inviable…
Tanmateix, anticipar els canvis pot suposar un avantatge competitiu espectacular, i així pràcticament ens veiem obligats a jugar a ser endevins. Afortunadament, tenim l’avantatge que, tot i que sabem que l’empresa és pràcticamente inviable…
Article a Forbes que critica a posteriori algunes de les previsions de Ray Kurzweil, un dels “futuristes” de més prestigi. Font: http://www.forbes.com/sites/alexknapp/2012/03/20/ray-kurzweils-predictions-for-2009-were-mostly-inaccurate/
… també és fàcil defensar les prediccions que vam fer, si són prou imprecises:
El mateix Ray Kurzweil defensa la precisió d’aquestes mateixes prediccions en un article a The Verge. Font: http://www.theverge.com/2012/3/22/2893278/ray-kurzweil-claims-2009-predictions-mostly-inarguably-accurate
Podem repassar, per exemple, l’article Sunday funnies blast off into the Space Age”, aparegut el gener del 2012 en el blog Paleofuture l’Institut Smithsonian, que repassa la visió del segle XXI reflectida en algunes tires còmiques publicades a finals dels seixanta i principis dels setanta del segle XX…
…o repassar aquest anunci d’un producte real del 1972, el Xerox Alto, un dels pocs productes comercialitzats (amb molt poc èxit comercial) pel centre de recerca i innovació PARC de Xerox.
http://www.youtube.com/watch?v=m0zgj2p7ww4
S’ha de destacar que una de les moltes figures mítiques per a la història de la informàtica i la manera amb què hi interactuem, Alan Kay, va continuar (i continua) treballant a predir el futur de la manera més pràctica: inventant-lo.
http://www.youtube.com/watch?v=m0zgj2p7ww4
L’article Back to the future — In honor of Encyclopedia Britannica giving up its print edition repassa algunes de les clarividents prediccions d’Alan Kay el 1982, quan treballava com a científic en cap a la companyia de videojocs Atari.
Com serà el futur? És clar que no ho sabem. Com diu William Gibson, de fet ja és aquí, però mal distribuït. I perquè en quedi constància, tanquem amb dos vídeos que expliquen com era el futur vist des dels primers anys del segle XXI:
D’una banda, la visió de Corning (els fabricants del gorilla glass que protegeix les pantalles de molts dels telèfons intel·ligents actuals) a A Day Made of Glass 2…
i de l’altra la visió de Microsoft dels entorns d’oficina d’aquí a uns anys.