L’entorn digital | El Tercer Entorn

No és possible entendre l’evolució de l’espècie humana sense analitzar de manera acurada l’entorn en què es desenvolupa. L’ésser humà és social per naturalesa i condiciona el seu esdevenir a la relació amb els altres éssers en un espai comú.

L’espècie humana es caracteritza per la dependència social; som animals polítics que condicionem la realització vital a la relació amb els altres éssers de l’espècie. Aquest fet condiciona qualsevol anàlisi filosòfica o social que es pretengui que sigui acurada en la comprensió de la nostra evolució.

L’entorn social, però, ha experimentat els últims anys canvis molt significatius en la constitució i, en conseqüència, en la determinació de la vida individual i col·lectiva.

El canvi, en els mitjans de comunicació, què són un dels pilars de la societat moderna, han provocat una transformació en els eixos centrals de l’entorn en què es desenvolupa la societat contemporània. Així, les característiques que definien l’entorn dels éssers humans ja no són suficients per a definir un entorn en què les comunicacions digitals i la naturalesa líquida del programari obren nous espais d’existència i noves formes de relació.

En els primers moments del canvi, no hi havia cap base teòrica per a construir el discurs filosòfic i conceptual sobre la nova realitat i els nous llenguatges; a poc a poc, aportacions com les de Javier Echeverría des de la filosofia espanyola o de Lev Manovich des de la universitat americana han posat les bases sobre les quals s’han anat teixint les diferents teories interpretatives de l’entorn digital.

Javier Echeverría: Los señores del aire: telépolis y el tercer entorno

Javier Echeverría va plantejar en el llibre Los señores del aire: telépolis y el tercer entorno[1] una anàlisi seriosa de la transformació que s’esdevé en l’entorn social en el pas de la societat agrària i industrial al moment actual. Echeverría analitza l’impacte de les tecnologies de la informació en la nostra societat i planteja que aquestes transformacions no són solament de tipus tècnic, sinó que prefiguren l’existència d’un nou entorn social que es diferencia de l’entorn natural i urbà.

Les tecnologies associades al telèfon, la ràdio, la televisió, les xarxes telemàtiques, el multimèdia i l’hipertext sustenten el canvi en els mitjans de comunicació, i tenen el màxim exponent en la xarxa Internet com a element principal del canvi.

Per tal de definir l’entorn actual Echeverría elabora una llista de vint característiques que permeten descriure els canvis que s’esdevenen en la transició a la societat digital.

Aquestes característiques es presenten com a oposades o correlatives a les característiques dels entorns anteriors, i permeten fer una comparativa eficient dels diferents espais socials en què ha viscut l’espècie humana.

Característiques del tercer entorn (entorn digital)

Echeverría classifica les característiques en quatre grans grups: matemàtiques, físiques, epistèmiques i socials.

• El primer grup recull les característiques matemàtiques, un dels canvis més importants en el pas del segon entorn (E2) al tercer entorn (E3).

Abans de la revolució dels nous mitjans per a poder-nos relacionar amb els objectes o les persones necessitem la proximitat; la irrupció de les xarxes i la globalització de la informació destrueix la limitació física i possibilita les relacions i els intercanvis d’informació a distància.

Mentre que en l’E2 encara hi ha una vinculació amb l’espai físic, un recinte, per a les reunions, el treball i l’intercanvi d’informació, en l’E3 la digitalització de l’espai permet la distribució en retícula. Passem del recinte tancat, amb un interior i un exterior limitats, a les xarxes, que per definició no tenen límits ja que hi podem afegir elements contínuament.

• El segon grup recull les característiques físiques de l’E3 en oposició als entorns anteriors.

Amb el pas a l’E3 s’abandona la necessitat de presència i es possibilita la representació. La tecnologia digital permet representar els objectes, les persones, la informació, etc., i ja no és necessari que siguem físicament en un espai concret per a poder interactuar o comunicar-nos. De fet, la majoria de serveis digitals usen intermediaris per a accedir a un servidor però en cap cas l’usuari no té un contacte directe amb l’espai físic on s’emmagatzema la informació.

Amb la destrucció de la limitació física, la capacitat de representar-nos independentment de la nostra localització, la societat tendeix a la compressió, desapareixen els accidents físics i la disposició en retícula acosta els usuaris i els elements.

Una de les característiques que denota més el canvi entre el primer i el segon entorn respecte a l’entorn digital és l’assentament en l’aire; mentre que l’E2 està completament assentat a terra, l’E3 es basa en les xarxes de satèl·lits que recullen i reenvien la informació: telefonia mòbil, localització GPS, xarxes globals, etc. Sense satèl·lits, antenes i xarxes de cablejat no hi ha tercer entorn.

Si parlem amb un amic en un xat, independentment que sigui veí nostre o estigui a milers de quilòmetres, la infraestructura necessària és la mateixa, i està assentada en l’aire.

• El tercer grup és el de les característiques epistemològiques.

En l’àmbit epistemològic els processos per analogia aniran deixant pas als processos digitals; tot i que no hi ha una ruptura en aquest aspecte, continuem necessitant dispositius analògics que ens connectin a l’entorn digital, que ens permetin interactuar amb la màquina mitjançant accions que ens resultin intuïtives i normals.

• Quart grup de característiques: canvis socials.

Una de les característiques epistemològiques més importants és el pas d’una societat majoritàriament heterogènia a una societat molt més homogènia. Aquesta diferència té a veure amb aspectes cognitius, però és especialment interessant centrar-se en aspectes lingüístics i culturals del tercer entorn, que són molt diferents dels entorns anteriors.

L’E1 i l’E2 són entorns especialment homogenis amb cultures ètiques separades; en l’E2 hi ha més barreja però no és fins a l’arribada de l’E3 que es dilueix el sentit de comunitat basat en un origen comú, s’abandona el monolingüisme i la cultura es globalitza i genera grups socials i d’interessos transnacionals i no limitats a l’espai nacional.

Si bé es mantenen les fronteres polítiques, en el tercer entorn hi ha un espai que escapa a la limitació fronterera i que té una estructura diferent; si bé Internet també està regulada en funció del país des del qual s’hi accedeix, la globalitat dels serveis sobrepassa aquesta limitació.

Per acabar cal comentar el pas de l’autosuficiència de les societats de l’entorn natural –on era indispensable ser autosuficients com a grup per la impossibilitat de comerciar amb altres tribus– a la societat interdependent –en què la majoria de productes s’importen i s’exporten contínuament de manera que es generen societats que depenen del comerç i de la relació amb altres estats per a funcionar. El petroli, per exemple, és el combustible que mou les nostres ciutats i, en la majoria dels casos, s’ha d’importar.

En el quadre següent es poden veure les característiques del tercer entorn definides per Echeverría i la relació que tenen amb les característiques dels entorns anteriors.

La suma dels entorns: 3E = ((E1 + E2) + E3)

No podem entendre els entorns que Echeverría defineix a Los señores del aire com a conjunts aïllats entre si, amb una ruptura total en el canvi. Ben al contrari, el que s’esdevé és una evolució, un canvi progressiu que –en la majoria dels casos– hereta característiques i bases de l’entorn anterior. Si bé és cert que des de l’entorn natural fins a l’entorn digital hi ha canvis completament radicals que impliquen una transformació social completa, també ho és que moltes de les característiques de l’E3 hereten trets i formes dels entorns anteriors sense els quals no podria evolucionar.

Així, no és que en l’E3 la societat abandoni el pensament analògic, o la percepció de la proximitat o la localitat –la matèria, els recintes o la producció pròpia tampoc no desapareixen avui dia–, sinó que el procés de transformació fruit de la revolució digital, l’entorn resultant, és molt més significatiu a escala existencial del que ho havien estat els entorns anteriors. Per primera vegada, l’ésser humà ha estat capaç de destruir o domesticar determinades limitacions físiques i obrir així un gran ventall de possibilitats per a l’evolució de l’espècie i el desenvolupament tecnològic i cultural.

En l’article següent, disponible a la Xarxa, es poden llegir coses sobre les tesis d’Echeverría i el tercer entorn: http://hedatuz.euskomedia.org/1949/1/14007011.pdf

Referència del llibre: http://www.casadellibro.com/libro-los-senores-del-aire-telepolis-y-el-tercer-entorno/9788423331697/668102

Article sobre la telepolis a la revista TELOS: http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/anteriores/num_041/actuali_libros5.html