En aquesta entrada es treballa amb més detall i profunditat el procés que s’ha portat a terme a aquesta altra entrada.
Aquí es planteja la realització d’un reportatge a partir de material provinent d’un rodatge. Aquesta vegada s’atendrà amb més detall al manteniment del ràcord o continuïtat de les accions i es tindran en compte aspectes com el ritme de la producció.
Finalment es procedirà a exportar el clip.
El tema, si bé és diferent, presenta similituds amb l’anterior. En aquest cas de tracta d’un reportatge sobre la subhasta del peix a la llotja de Sant Carles de la Ràpita. Les imatges pertanyen a un rodatge fet amb càmera de 3 CCD en Hi-8.
Es crea un arxiu nou en el Premiere Pro CS 5 que es denomina Programa 02.prproj. A la carpeta Proyecto es creen els elements necessaris per a organitzar els elements del projecte:
- Una carpeta Clip Origen en la qual s’importa el clip Subhasta del peix.wmv o Subhasta del peix.m4p
- Una seqüència Llotja en la qual s’editarà el clip
02-01
Les safates (Bandejas) faciliten la gestió dels clips en la finestra Proyecto. Es poden crear de manera directa mitjançant el botó Nueva bandeja indicat en el gràfic superior. Hi ha altres vies per a fer-ho que ja es comentaran.
02-02
En crear una safata (Bandeja) i fer doble clic a sobre s’obre una finestra flotant similar a la Proyecto.
En aquest cas s’hi ha importat el clip Subhasta del peix. Es pot fer o bé mitjançant un doble clic en l’interior de la finestra o bé mitjançant Archivo / Importar si està activa la finestra. Els elements de les safates es poden canviar d’una a l’altra arrossegant-los.
Una vegada importat el clip es procedeix a revisar-lo o visionar-lo. En aquest cas, conté preses sobre la subhasta del peix amb un repertori de primers plans, plans de detall, mitjans i generals. Plans estàtics i plans dinàmics. Uns referits al subhastador, altres al públic, altres a diferents moments del procés.
Per a fer anotacions sobre els detalls de cada clip s’utilitzaran els camps Comentario i Duración del vídeo de la finestra Proyecto. Per a seleccionar que hi apareguin els camps desitjats i no els que vénen per defecte serà necessari especificar els camps visibles. Entrem en el menú de configuració de Proyecto mitjançant la icona indicada en verd en el gràfic següent.
02-03
Activant Visualización de metadatos s’obre el quadre de diàleg corresponent, del qual en el gràfic es mostra una versió reduïda. En Metadatos de Proyecto de Premiere mantindrem en aquest cas Nombre, Comentario i Duración del vídeo. La resta ho deixem desactivat. En funció de les necessitats de cada projecte de treball activarem els camps que considerem necessaris.
02-04
En el pas següent s’analitzaran les preses del clip importat i s’aniran aïllant plans a partir d’aquestes. De cada pla es portaran a terme descripcions del contingut, que s’inclouran en el camp Comentario que s’ha configurat en el pas anterior.
Abans de portar a terme aquesta tasca veurem en aquest pas alguns controls més de la finestra Origen. En el programa anterior es van veure els botons per a definir un punt d’entrada i per a definir un punt de sortida del clip.
En l’exemple contigu s’ha definit un pla de 3 segons i 16 fotogrames de durada. Una vegada definits aquests punts es pot navegar fins a aquests de manera automatitzada mitjançant els botons Ir al punto de entrada (rectangle verd) o Ir al punto de salida (rectangle vermell). El botó del rectangle blau, Reproducir de entrada a salida, permet la reproducció del fragment seleccionat.
Mitjançant aquests controls anirem definint exactament els fotogrames exactes que formaran part de cada pla. Una vegada aïllat el pla s’arrossega des de la finestra Origen fins a una safata que es crea en la finestra Proyecto per a emmagatzemar-hi els plans que s’aïllen. La safata es denomina Clips de la subhasta
02-05
02-06
Tenim oberta la safata Clips de la subhasta. S’hi han anat arrossegant els clips que s’han individualitzat en Origen i de cadascun s’anota un comentari amb la seva descripció. Duración del vídeo és una informació que es genera automàticament.
En els comentaris de descripció del clip s’anoten el tipus de pla, els moviments de càmera, i possibles detalls d’interès que puguin contenir.
Aquesta manera de treballar, d’estudiar pla a pla i classificar-lo en una carpeta específica, és un mètode de treball que s’utilitza en produccions d’envergadura. I especialment quan puguin intervenir diverses persones en una mateixa producció.
En les vegades en les quals es parteix d’un guió i els equips són multidisciplinaris, és imprescindible detallar la informació per escrit. Però també cal dir que no són poques les vegades en què una única persona porta a terme tot el procés. Amb freqüència segueix un guió mental previ que combina o actualitza amb els imprevistos que inevitablement apareixen.
02-07
Durant qualsevol procés d’edició és fàcil que les finestres es resituïn en la pantalla i que arribi un moment que la distribució resulti confusa. Sempre arriba un moment en el qual es requereix tornar de manera automàtica a la configuració inicial.
Com ja s’ha comentat a aquesta entrada, els espais de treball predefinits es troben en el menú Ventana / Espacios de trabajo. N’hi ha cinc de predeterminats (Audio, Corrección de color, Edición, Efectos i Registro de metadatos). En aquest projecte treballem amb Edición. En qualsevol moment és possible seleccionar Restablecer el espacio de trabajo actual, per a deixar-ho a la configuració per defecte. Si no s’activa, el Premiere desa l’última modificació que s’ha fet en tancar un projecte.
També hi ha la possibilitat de portar a terme una configuració pròpia i desar-la, o bé importar espais de treball des d’altres projectes. Aquestes opcions corresponen a les últimes del menú.
02-08
02-09
Anem editant el clip a partir del material d’origen. Mostrarem a continuació alguns exemples. Però és important aclarir que no es tracta de reproduir exactament el mateix clip sinó d’analitzar i experimentar amb les nocions i procediments que es van comentant. No importa tant el clip final com el procés per a fer-lo.
En aquest pas es mostren la presa completa i el pla final que s’ha utilitzat del subhastador. També es mostra el mateix pla unit a un pla mitjà.
La finalitat és observar la importància d’ajustar convenientment els punts de tall. En un dels clips s’ha tallat de manera que el pas del pla de detall al primer pla es porta a terme mantenint la continuïtat. En canvi, en l’altre clip, en tallar el pla de detall en el moment en què l’home mou el cap, la continuïtat queda afectada. En el final d’un pla i en l’inici de l’altre, l’home es troba en dues posicions distintes.
01-A Preses i plans.flv
01-C Preses i plans.flv
01-D Preses i plans.flv
El procés d’edició és repetitiu. Les operacions d’individualitzar els clips es repeteixen una per una. Cada clip s’analitza, se seleccionen els fragments vàlids i es marquen els punts d’entrada i sortida abans d’arrossegar-los a la línia de temps. Pla a pla es va construint el projecte. En aquest moment del programa, més que el procediment en si, interessa analitzar per què es talla un clip en uns punts determinats i no en uns altres. Més que posar l’accent en la mecànica, es pretén analitzar com el resultat d’una selecció dels clips repercuteix en el ritme del projecte.
Com a norma general la durada d’un pla en un reportatge estàndard és de 3 segons. Però quan hi ha moviments en l’interior del pla o moviments de càmera, la durada s’hi ajusta. En aquest pas es mostra una presa i el pla que s’ha aïllat a partir seu. La durada del pla està determinada pel moviment de càmera i l’acció de la dona. El càmera buscava passar de la cara de la dona a l’acció d’escriure mitjançant una PAN vertical. En els primers moments de la presa s’observa que hi ha un lleuger ajustament de la càmera, amb una persona que passa per darrere i amb moviments dispersos de la dona. No interessa incloure’ls. Es busca el moment abans que s’iniciï la PAN. La dona mira lluny, dirigeix la mirada cap avall i s’inicia el moviment de càmera.
En la part final de la presa es pot tallar just quan acaba la PAN i la dona fa l’acció d’escriure, o deixar que anoti alguna cosa. En aquest cas amb la rectificació del bolígraf inclosa.
Es tracta de detalls mínims però que afecten el ritme final del clip. Tallar els plans al màxim genera un ritme més àgil.
02-A Preses i plans.flv
02-B Preses i plans.flv
Se segueix el procés d’analitzar les preses i extreure’n els plans vàlids per al muntatge. El procediment per a aïllar els plans és repetitiu. Els plans es poden desar en una safata com s’ha indicat al principi o incorporar-se directament a la línia de temps des de la finestra Origen. Tot depèn de la complexitat del projecte.
Durant el rodatge d’un reportatge hi ha sempre una certa improvisació. Els personatges filmats, com en aquest exemple, amb freqüència no són actors sinó pescadors i compradors que fan el seu treball. Durant la filmació no és possible controlar els seus moviments o accions, ja que no són actors d’un rodatge. El càmera està atent als moviments, a les circumstàncies del mitjà en el qual filma. Una certa capacitat de guionatge mental, de veure els plans durant el rodatge és qualitat imprescindible perquè faci bé el seu treball. Aquesta capacitat del càmera de veure, improvisar, captar l’imprevist i adaptar-lo a les seves necessitats de rodatge es podria definir com aptitud per al guió mental. El guió d’un reportatge no sempre detalla tots els plans. Moltes vegades es coneix el tema, potser l’off inicial, les característiques del lloc de rodatge. I el càmera fa el seu treball amb dosis importants d’iniciativa pròpia. Actua, de fet, com un realitzador.
El càmera va buscant detalls tenint en compte les necessitats del guió o de la situació a filmar. En el primer exemple el pla de les mans és estable. En el segon cal anar re enquadrant a mesura que l’home es mou.
03-A Preses i plans.flv
03-C Preses i plans.flv
El ràcord o continuïtat s’associa a diverses situacions. Habitualment es percep com concepte associat a les accions d’un motiu. Com l’exemple anterior del subhastador.
Però la continuïtat és una cosa que també pot ser més subtil. En els exemples d’aquest pas no hi ha una continuïtat d’accions, però si que hi ha una continuïtat generada per mirades i moviments de càmera.
- La direcció de la mirada del subhastador és la mateixa del sentit de la PAN. També la dona del pla posterior mira des d’on ve la PAN abans de girar-se i escriure.
- El pla de l’home del palet es talla quan mira cap avall. En el pla següent es veu altre pescador ajupit. Les mirades de tots dos gairebé es creuen.
- La PAN vertical acaba en la cara del noi. Aquest es gira cap a la dreta. Cap al lloc on mira té lloc una acció. L’home del pla acaba d’escriure i surt de quadre.
Es pot pretendre deliberadament que una seqüència no tingui continuïtat. En els clips publicitaris, amb històries condensades en pocs segons i amb un objectiu clar de reclamar l’atenció, la continuïtat no solament es trenca amb freqüència sinó que s’evita. Amb freqüència, el salt de ràcord és un reclam publicitari.
Continuitat 01.flv
Continuitat 02.flv
Continuitat 03.flv
No hi ha una norma fixa per a determinar la durada d’un pla. La durada habitual d’un pla fix sense moviment normalment és de 3 segons. Però si hi ha moviment intern o moviments de la càmera, el temps s’adapta en funció del desplaçament o mobilitat del pla.
Per altra banda, quan es munta una seqüència de plans de detall monotemàtics (el cas dels plans amb el peix que tanquen el reportatge) la durada pot ser menor. Per exemple aquí es pretén fer l’efecte de la variabilitat de tipus de peix que hi ha en la subhasta. Una seqüència ràpida de plans resulta més apropiada amb plans de curta durada que si es dilata innecessàriament la durada d’aquests.
Noteu com, si bé la norma general és de plans de 3 segons, hi ha variacions en funció de diversos criteris.
- Plans estàtics : 3 segons
- Panoràmiques: 11:24 segons i 7:14 segons
- Plans estàtics : 1 segon
Temps-01.flv
Temps-02.flv
Temps-03.flv
En el programa anterior hem exportat a DV PAL el clip final. Es tracta de l’opció recomanable si el que necessitem és exportar un clip de treball sobre el qual potser seguirem editant o que utilitzarem com a medi en projectes posteriors. El DV PAL és un bon format per a ser utilitzat com a màster. Però no ho és per a la publicació en el Web. Un DV PAL manté un nivell de qualitat perquè té poca compressió. Però aquesta mateixa raó impedeix que sigui un bon format per a la publicació en el Web perquè el pes de l’arxiu és considerable.
En aquest programa veurem un format d’exportació més apropiat per al Web. Es tracta del Windows Media Video (wmv) o de l’H.264 (mp4). De fet ja hem comprovat que també es pot usar per a edició. Però possiblement recordarem aquestes premisses:
- Exportarem en DV PAL (avi) quan necessitem un màster, desar un màxim de qualitat
- Exportarem en Windows Media Vídeo (wmv) o H.264 (mp4) quan necessitem publicar o distribuir el clip en el Web
- Exportarem en un format exclusiu para al Web como el Flash vídeo (flv) quan únicament hàgim de publicar en el Web, no editar posteriorment. Veurem aquest format en un altre programa.
- També podem usar un Windows Media Vídeo (wmv) o un H.264 (mp4) com màster, per edició si el comprimim al mínim. No obstant, sempre que sigui possible optarem per AVI PAL com màster d’edició.