Henry Jenkins va escriure una de les obres més importants per a la comprensió de la cultura contemporània i els nous mitjans: a Convergence Culture s’exposa com la convergència de la cultura és el fenomen resultat de la transició cap als nous mitjans digitals; quan desapareixen les fronteres físiques, i les autopistes de la informació esdevenen digitals, la cultura es deslocalitza i comença la cursa global.
En un món en què qualsevol fet pot ser retransmès per la Xarxa –independentment de la seva localització– la interconnexió entre cultures, l’intercanvi i l’empatia social, arriben a cotes insospitades abans de la consolidació de l’entorn digital.
Jenkins analitza aquest fenomen plantejant-ne l’origen i la caracterització. La difusió mundial de les notícies, la possibilitat de les diferents cultures de reaccionar davant un estímul cultural global, els passos cap a la fusió i la manipulació de les diferents maneres d’oferir i consumir oci multimèdia són les problemàtiques centrals de la seva recerca.
La convergència del programari s’oposa a la divergència del maquinari, els dispositius es multipliquen i ofereixen noves opcions i capacitats; el contingut, però, convergeix. La cultura convergeix i les fronteres entre els diferents mitjans es difuminen cada cop més.
Aquest llibre parla de la relació entre tres conceptes: convergència mediàtica, cultura participativa i intel·ligència col·lectiva, tots tres conceptes molt importants per a entendre l’entorn actual i els canvis fruit de la influència dels nous mitjans interactius.
La circulació de continguts mediàtics a través de diferents sistemes, ens diu Jenkins, depen de la participació i actuació dels consumidors. La convergència, més enllà d’un canvi en la tecnologia implica un canvi cultural, una nova forma de tractar la informació. Els consumidors tenen un mar d’informació a disposició i, la capacitat per a modificar-la, distribuir-la o fer-la seva.
Aquesta participació del usuari, aquesta cultura participativa de la que ens parla l’autor, contrasta amb l’espectador passiu dels mitjans analògics, que consumia però no creava,… donant pas a una nova dimensió interactiva en la creació i difusió del coneixement.
La introducció d’aquest llibre, disponible a Google Books, és una molt bona introducció al concepte de cibercultura i els seus eixos principals, definint molt bé el context actual del desenvolupament del software cultural i la seva relació amb el prototipatge de nous serveis i aplicacions.