Autor : Manuel Samper Garcia
Descripció
El funcionament de l’aplicació és senzill si ja hem fet ús algun cop de Google Maps o alguna altra eina de geolocalització. Cal dir que, per a utilitzar l’aplicació, farem ús de dues interfícies: Un dispositiu mòbil amb l’aplicació GMaps AR per a l’entrada de dades tàctils que estarà vinculada al cotxe (Tal com es vincula actualment l’agenda de contactes del mòbil al cotxe via bluetooth), i el mateix cotxe (el parabrisa) que és on gaudirem de l’experiència de realitat augmentada. Sabudes aquestes premisses, el funcionament de GMaps AR serà el següent:
L’usuari pujarà al cotxe i accedirà a l’aplicació mitjançant dispositiu mòbil que contingui l’aplicació vinculada correctament al cotxe. Es tracta d’una interacció usual amb una interfície bàsica com la clàssica del Google Maps. Un cop iniciada l’aplicació se’ns demanarà que indiquem la ubicació on ens volem dirigir i si volem marcar alguna altra opció com “evitar peatges”, etc. Quan acabem la interacció amb el dispositiu adient, el sistema HUD del cotxe començarà a projectar la informació al cristall del parabrisa per tal d’emprendre la navegació, i els altaveus del cotxe vinculats a l’aplicació començaran a emetre les indicacions en els moments necessaris. Part de la carretera s’acolorirà de blau, indicant-nos que és aquest el camí que hem de seguir per a arribar al destí.
A la part superior del parabrisa se’ns mostrarà la informació del viatge: A la part superior esquerra veurem en un requadre verd la propera direcció cap on haurem de dirigir-nos, i a la part dreta se’ns mostrarà informació sobre els kilòmetres i minuts que ens falten per a arribar al lloc. A mesura que ens anem movent, els elements del parabrisa aniran variant d’acord amb les dades que el computador del HUD vagi recollint dels sistemes GPS i Contiguard. Tal com ens aproximem al destí, anirà apareixent de forma progressiva el famós indicador d’ubicació de Google que anirà fent-se més gran com més ens aproximem al lloc exacte. El guió d’interacció entre l’usuari i l’aplicació esdevindrà el següent:
* Indiquem amb verd aquelles pantalles que se’ns mostrarien al dispositiu mòbil i amb groc les que es mostrarien al parabrisa.
Referents
El sistema de realitat augmentada que presentem neix de dos vessants:
D’una banda, es tracta de l’evolució lògica d’una aplicació socialment estesa i coneguda com ho és Google Maps, una aplicació desenvolupada per Google que ofereix un servei de mapes i geolocalització per a dispositius mòbils. Si bé, els primers dissenys d’orientació i geolocalització es poden considerar els mapes impresos en paper, l’evolució d’aquests ens va portar fins a una app com Google Maps, ja endinsada en un entorn de mapes virtuals amb interacció en temps real. Seguint aquesta línia, el següent esglaó ens suggereix una aplicació que s’integri en la realitat, que ens permeti conduir sense haver d’apartar la mirada del parabrisa per veure la pantalla del dispositiu GPS, i que ens traci uns recorreguts virtuals tan fidels a la realitat que es puguin sobreposar sobre aquesta per tal de garantir una experiència d’orientació més òptima que qualsevol dels dissenys de mapes anteriors.
D’altra banda, l’aplicació beu d’unes influències de sistemes de visualització i reconeixement de l’entorn que ja s’estan testejant en alguns automòbils. Pel que respecta al sistema de visualització, la principal influència és el sistema HUD (Head Up Display), un sistema que neix com a tal en l’aviació militar, amb la intenció de mostrar informació rellevant de vol i mira d’objectiu sobre el vidre de la cabina en un entorn, el cel, on no es gaudeixen de senyalitzacions ni altres indicadors visuals de ruta. Està format bàsicament per:
- El combinador: és la superfície sobre la qual es projecta la imatge. En el nostre cas és el parabrisa.
- El projector: generarà la imatge mitjançant LEDs o ones òptiques i la dirigirà cap al combinador.
- La unitat de computació: processarà les dades que va obtenint de les diferents fonts i les organitzarà per a la seva projecció.
Pel que respecta als sistemes de reconeixement de l’entorn, la influència principal són els sistemes de seguretat ContiGuard: es tracta d’un mecanisme creat inicialment per tal d’evitar accidents. Funciona mitjançant una peça frontal en el xassís del vehicle amb dues càmeres, amb sensors CMOS d’alta resolució, que faciliten una visió estereogràfica per reconèixer obstacles. Aquestes càmeres van col·locades en la part alta de la cabina, per sobre del parabrisa, just davant del mirall retrovisor. Mitjançant la relació física entre la reflexió de la llum en els objectes i la velocitat del vehicle, aquestes càmeres poden reconèixer l’altura dels obstacles propers, tenint un abast de fins a 60 metres i una precisió en distàncies mitjanes d’uns 20 a 30 centímetres de marge d’error. Així doncs, el sistema és capaç de distingir entre vianants, ciclistes, cotxes i altres objectes, mesurar la distància fins a ells, i predir la seva trajectòria. Cal dir que segueix funcionant quan existeixen inclemències climàtiques tals com a pluja, neu o boira densa.
Fonts:
Resultat final
https://youtu.be/ed9MHkqpv8Y