Grau Multimèdia – UOC Universitat Oberta de Catalunya
Creativitat i Estètica Grau Multimèdia – UOC

Nous escenaris per a la fotografia

Pere Báscones

Pere Báscones (2014)

La fotografia digital ja és a tot arreu. L’evolució de la pràctica fotogràfica, gràcies a la càmera incorporada als telèfons intel·ligents i sobretot a apps que ens permeten compartir-les a les nostres xarxes socials o apps favorites, està en auge.

spc

Red Orchestra, de Iain Andrews. Fuente: http://www.anaitgames.com/articulos/el-arte-de-la-fotografia-in-game

Però un aspecte interessant que crida l’atenció és com la fotografia avui es pot practicar fins i tot sense càmera a partir de la Xarxa o dels videojocs. En el cas dels videojocs, ja existeix l’anomenada fotografia-in-game, que consisteix a capturar imatges –purament estètiques– a partir de videojocs.

No és estrany que molts videojocs actuals incitin a viatjar per un submón ple de motius susceptibles de ser fotografiats i que poden ser “virtualment” captats amb tot detall.

Alguns nous fotògrafs dins d’aquest context com Duncan Harris (deadentrhills) han trobat una via creativa partint de la seva professió de periodista de videojocs. D’altra banda, James Pollock, un estudiant de Disseny Gràfic a Bath, també recopila la seva fotografia-in-game en el seu blog, Virtual Geographic, i ens ofereix un exercici de fotografia interessant dins d’entorns virtuals.

I és que la veritat és que el nivell de realisme, detall i fantasia d’alguns videojocs dóna per molt en una nova pràctica turística immersiva. En són ja uns quants, els exemples que podem trobar. En el post “El arte de la fotografia in-game”, Rainer Sigl fa una selecció d’exemples interessant, entre els quals també destacaria el projecte de Leonardo Sang: “Fotografía en la realidad virtual” .

leo

Max Payne 3, de Leonardo Sang. Font http://www.anaitgames.com/articulos/el-arte-de-la-fotografia-in-game

En l’entrevista a Roc Herms al programa Caracters de Bibiana Ballvé al Canal 33, es va presentar aquesta pràctica. Roc Herms és fotògraf però, respecte a aquesta pràctica, s’autodefineix com a fotoperiodista digital dins del videojoc PS Home on retrata i entrevista els seus ciberhabitants.

D’altra banda, l’exposició “From Here On”, del Centre d’Arts Santa Mònica, ha marcat una fita en evidenciar com l’era de la imatge està obrint nous escenaris i travessant noves fronteres. De fet, l’exposició s’organitzava a partir d’un discurs que presentava la situació actual de la imatge i en especial com gràcies a Internet es podia treballar amb imatge sense càmera.

La digitalització ha tingut un impacte important en la fotografia com a disciplina, la qual ha experimentat canvis tan radicals que avui en dia tot passa per un nou plantejament de les normes de joc. Amb l’aparició de la fotografia i el vídeo digital, la fotografia tal com l’havíem coneguda semblava destinada a desaparèixer, davant del que aportava el vídeo, per exemple. Però, malgrat això, i en part gràcies al boom de les càmeres digitals, als mòbils i les apps (que permeten retocar i compartir), avui més que mai la fotografia està de moda. De fet, la xarxa social d’Instagram supera la de Twitter, i no són poques les apps que volen competir amb Instagram, com seria el cas d’AudioSnap o EyeEm.

I si bé les xifres indiquen que ha augmentat la venda de telèfons intel·ligents i han baixat les vendes de càmeres digitals, els venedors de càmeres veuen com l’afició del gran públic a la fotografia és també una oportunitat per a descobrir o redescobrir la fotografia d’una altra manera; per això, s’han potenciat les anomenades càmeres pont.

Val a dir que el mòbil ha estat una manera de captar la immediatesa de molts instants, recupera la fotografia casual, i compartir-la; fenòmens com els selfies o el dels instagramer no haurien estat possibles sense els mòbils, ja que no sols es tracta de fer fotos sinó de compartir-les de manera instantània a les xarxes.

Alguns perills

Però, d’altra banda, el boom de compartir tot tipus de fotografies personals a la Xarxa també està portant a traspassar certs límits de la privadesa i a compartir aspectes íntims de la vida personal, això sí, sempre des d’una perspectiva i una visió estatitzades, idealitzades o com a mínim filtrades per alguns dels múltiples filtres que tenen les apps com Instagram.

Aquest fenomen està fent que indústries com la de la moda facin servir Instagram com a mitjà de promoció, però no ja com una simple estratègia publicitària, sinó aprofitant la vida real de les models per vendre un estil de vida cool que queda automàticament associat a la marca.

Agències de màrqueting expliquen que ara a les models se les tria també a partir del seu compte d’Instagram. Això vol dir que està en venda la vida privada? I el que és més preocupant és saber que aquestes imatges que compartim a Instagram o Facebook són cada cop menys nostres i cada cop més de les empreses que hi ha al darrere. I si no, només cal llegir les condicions d’ús que se signen.

 

Referències

Pere Báscones està llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), postgraduat en Disseny i usabilitat per...