Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Documentació Audiovisual Grau de Multimèdia

Cerca d’imatges amb Google

Jaume Pedregosa

Les imatges provinents d’Internet i de les xarxes socials s’ha convertit en una font audiovisual a la que recorren documentalistes, creador audiovisuals, periodistes i qualsevol altre professional. Els cercadors generalistes d’Internet permeten múltiples possibilitats per cercar i trobar imatges, vídeo, so i material multimèdia de manera fàcil, àgil i ràpida. Els motors de cerca com Google o Bing permeten la cerca d’imatges però les diferències amb els bancs d’imatges comercials o amb els catàlegs de centres d’informació són notables.


Una de les principals diferències radica en que els bancs comercials d’imatges solen tenir la pròpia imatge mentre que els cercadors d’Internet únicament les enllacen. En el cas dels bancs d’imatges les col·leccions provenen d’una política d’adquisició i gestió mentre que els cercadors únicament indexen i enllacen el contingut de la xarxa.

No hem de confondre, doncs, la recuperació d’imatges o de vídeo amb la gestió d’un arxiu audiovisual. Entenem com arxiu audiovisual tota organització o departament d’una organització que es dedica a recopilar, gestionar, preservar i difondre documents audiovisuals. Algunes d’aquestes organitzacions també tenen la missió de custodiar el patrimoni audiovisual.

Una altra diferència fonamental és la gestió dels drets associats a les imatges. Els bancs d’imatges comercials solen tenir una relació contractual amb els propietaris dels drets de les imatges i tenen establerta la gestió dels drets mitjançant les llicències d’ús. Amb aquestes llicències es permet un ús determinat mitjançant una contraprestació econòmica. Els sistemes comercials permeten una gestió ràpida i eficaç de la recuperació d’imatges però també de la gestió del seu ús. Cal tenir en compte que aquesta relació pràcticament desapareix a la xarxa i és l’usuari que utilitza la imatge d’un tercer qui s’ha d’encarregar de la gestió dels drets per poder reutilitzar una imatge.

Sobre la qualitat i mida de les imatges també hi ha força diferències ja que els sistemes comercials permeten accedir a qualsevol qualitat i mida. A la xarxa passa tot el contrari ja que les imatges moltes vegades han estat concebudes perquè ocupin el mínim possible de bites per tal de fer més ràpida la navegació.

Així, tot i les limitacions per a la seva posterior utilització en un treball professional -bàsicament per temes de drets i de qualitat de les imatges-, la cerca d’imatges mitjançant Google o Bing i els cercadors generalistes permeten algunes possibilitats útils que cal tenir en compte:

– Facilitat i rapidesa per cercar imatges.

– Reutilització d’algunes d’aquestes imatges amb llicències Creative Commons, domini públic…

– Localització, identificació d’ informació. Per exemple, podem identificar una fotografia o imatge a Internet i accedir ràpidament a la font original per poder adquirir-la.

– Possibilitat de cercar imatges amb imatges, en compte de paraules.

La descripció d’imatges, vídeos, àudio o fotografies a la xarxa no funciona mitjançant un sistema centralitzat i homogenitzat de descripció com els que disposen els bancs d’imatges comercials o els centres d’informació com biblioteques o centres d’informació.

Les tècniques SEO per a posicionament fan que la descripció d’elements com imatges i vídeos sigui rellevant a l’hora de posicionar les pàgines web. Per tant, molts editors i creadors de contingut han fet un esforç per poder descriure les seves imatges, ni que sigui de manera molt simple. Aquesta informació, tot i que potser sigui incompleta o inexistent en alguns casos, esdevé una font de descripció d’imatges i material multimèdia que podem utilitzar.

També cal tenir en compte que els motors de cerca funcionen de manera molt diferent als bancs d’imatges ja que es basen en motors que indexen la informació de forma automàtica mitjançant algoritmes que es revisen i modifiquen constament. Per contra les bases de dades comercials i catàlegs de centres d’informació estan indexades de manera sistemàtica i estructurada.

Per últim, l’explosió d’accés a Internet mitjançant dispositius mòbils està començant a obrir un món nou en el camp de reconeixement i d’identificació d’imatges amb gran possibilitats de futur.

Cerca d’imatges amb el cercador general

La forma més fàcil i ràpida per cercar imatges és la d’utilitzar la casella de cerca de la pàgina principal. Per exemple, podem executar qualsevol cerca en el cercador general de Google i un cop tinguem els resultats només cal filtrar per imatges i accedirem als resultats d’imatges. A partir d’aquí disposem de diferents filtres i ajudes per fer més específica la cerca. El cercador d’imatges funciona de la mateixa manera que el cercador general però únicament dona accés al domini d’imatges.

google

També podem començar la cerca d’imatges mitjançant el formulari de la cerca avançada de Google: http://www.google.es/advanced_search o la utilització d’operadors de recerca i ajudes de Google. La cerca avançada d’imatges consisteix en un formulari en el que podem omplir un camp o més. Els operadors de cerca (operados booelans, fórmules predeterminades, etc.) permeten un nivell de recerca més acurat tot i que cal un nivell de pràctica i expertesa més elevat.

Cerca d’imatges amb imatges

En el punt anterior hem localitzat les imatges mitjançant paraules. Però si accedim al cercador d’imatges de Google podem recercar imatges mitjançant altres imatges o fotografies. Podem utilitzar imatges del nostre disc dur o bé imatges que ja estan a la xarxa.

Per tal de realitzar la cerca per imatges tenim diferents sistemes:

– Pujar un arxiu: Per tal de començar la recerca per imatges ens connectem a la pàgina d’imatges de Google http://www.google.com/imghp i cliquem sobre la icona de la càmera que apareix al quadre de cerca.

google2

Un cop s’obre el quadre de diàleg, seleccionem l’opció de Pujar imatge i seleccionem un arxiu del disc dur de l’ordinador.

google3

– Arrossegar una imatge: Els navegadors Chrome o Firefox permeten l’opció d’arrossegar les imatges a l’ordinador. Només cal obrir l’adreça de cerca d’imatges images.google.com i fer clic i arrossegar una imatge emmagatzemada al nostre ordinador.

google4

– Utilitzar una imatge d’un lloc web:Per utilitzar aquesta opció només cal copiar l’adreça d’una URL d’una imatge i enganxar-la a l’opció del quadre “Enganxa URL d’imatge”.

google5

– Per últim també és possible cercar imatges amb imatges des de la pàgina de resultats. Només cal passar per sobre de la imatge amb el ratolí i clicar amb el botó dret. En el diàleg que ens apareix, tenim la opció de cercar mitjançant aquesta imatge.

google6

Un cop hem pujat la imatge amb qualsevol dels sistemes descrits anteriorment, només cal que executem la cerca o obtindrem els resultats.

google7

En aquest vídeo podeu veure un resum de la cerca d’imatges amb Google:


Filtres de cerca

Un cop executada la operació de cerca, és possible discriminar a partir dels resultats. Mitjançant les eines de cerca podem aplicar diferents filtres com tamany, color, tipus d’imatges (fotografia, dibuix, animació, etc.) i data.

Un dels filtres de la cerca d’imatges de Google que s’ha incorporat recentment és el referent als drets d’ús de les imatges. Amb aquest filtre és possible discriminar (de manera limitada) la cerca per imatges que estan marcades amb llicències d’ús que permeten les reutilització de les imatges.

google8

Es tracta d’imatges que han estat prèviament marcades amb llicències de Creative Commons. Les imatges amb llicència Creative Commons poden ser utilitzades sota certes condicions com la de citar l’autor o no fer-la sevir per productes comercials, etc.

Cal tenir en compte que no és el cercador Google qui ha etiquetat o marcat les imatges com a reutilitzables, sinó aquell que les ha pujat a Internet. Això vol dir que, per segons quins usos en volem fer, abans de reutilitzar una imatge capturada d’Internet és imprescindible localitzar l’autor o d’aquell que disposi dels drets per poder-la utilitzar.

Cerca d’imatges amb dispostius mòbils: Google Goggles

La cerca d’imatges als telèfons i dispositius mòbils funciona pràcticament de la mateixa manera que si fem la cerca amb un navegador d’un ordinador. Cal tenir en compte que la tecnologia mòbil permet altres possibilitats de present i, sobretot, de futur sobre la recuperació d’imatges.

Per exemple, una opció per cercar imatges a la xarxa és Google Goggles, una aplicació de reconeixement d’imatges disponible per a dispositius mòbils. L’aplicació permet identificar objectes, llocs, productes, text, codi de barres, OCR, etc..

Per de fer-ho servir, únicament hem de descarregar l’aplicació en el nostre dispositiu i configurar-la seguint els les passos que ens indica. El procés consisteix en l’escaneig d’allò que volem cercar i dura uns pocs segons. Un cop els sistema ha reconegut la imatge, ens retorna una sèrie de resultats de la web, amb imatges similars, coincidència de text i possibilitat de traduir el text. .

Actualment funciona molt bé amb lletres, llibres, llocs emblemàtics, obres d’art, text, etc..En canvi encara no obté bons resultats per identificar animals, plantes o roba, per posar uns exemples.



Un exemple d’utilització d’aqusta tecnologia és l’aplicació que va crear el museu Metropolitan Museum de Nova York en col·laboració amb Google. L’aplicació permet prendre una imatge del museu i enllaçar directament amb la informació de l’obra. L’aplicació permet l’accés a més de 75.000 obres d’art del mateix museu:



Tot i ser una tecnologia en desenvolupament, i possiblement amb algunes macances, es troba en fase d’expansió amb gran possibilitats de futur. La combinació d’aplicacions de realitat augmentada combinada amb sistemes de recuperació de la informació auguren un camp de creixement amb potencia molt alt. Actualment, dispositius com les GoogleGlass, els denominats dispositius wearables i properament la internet de les coses en són una realitat.

Bibliografia
Codina, Lluís. “Los bancos de imágenes y de sonidos por dentro: una aproximación vía Lluís Codina” en Servicio de alerta. [últim accés 28 abril 2014]

Hidalgo-Goyanes, Paloma; López-De-Solís, Iris (2014). “Reutilización de imágenes de archivo en televisión: derechos de propiedad y uso” en El profesional de la información, enero-febrero, v.23, n.1, pp.65-71.

Información general y requisitos de Goggles. https://support.google.com/websearch/answer/166331?hl=es&ref_topic=25275. [últim accés 29 abril 2014]

Nordbotten, Joan C. “Multimedia Information Retrieval Systems”. [últim accés 28 abril 2014]

Campbell, Thomas P. Metropolitan Museum Enhances Online Access to Its Collections with Google Goggles. New York, December 2011. http://www.metmuseum.org/about-the-museum/press-room/news/2011/google-goggles [Últim accés 5 de maig 2014]

Treballo com a documentalista de televisió i col·laborador docent al Grau Multimèdia de la UOC. Estic especialitzat en el camp de la documentació informativa i d'imatges realitzant tant la recerca...

One Response

Deixa un comentari

  1. […] Més recentment, han aparegut les llicències CC (Creative Commons) creades per la seva corresponent organització sense ànim de lucre. Són unes llicències gratuïtes que permeten, sense pagar ni signar contractes, donar permisos legals sobre una obra a una perona/nes entrant aquí. Aquestes llicències es poden consultar amb el cercador d’imatges de Google (vegeu aquest tutorial). […]

Deixa un comentari