Dealers of Lightning: Xerox PARC and the Dawn of the Computer Age (Michael A. Hiltzik, 2000, HarperBusiness, ISBN 978-0887309892) és un llibre gairebé imprescindible sobre la història d’un dels centres de recerca i desenvolupament que ha tingut més influència sobre la història de la informàtica i de la interacció entre persones i ordinadors, si no és el que n’ha tingut més.
El llibre és ple a vessar d’història de la informàtica: al PARC es van inventar la impressora làser i Ethernet, la programació orientada a objectes va néixer amb Smalltalk a Palo Alto i bona part dels conceptes de les interfícies informàtiques que es fan servir avui van néixer a la mare de totes les demostracions de Douglas Engelbart, el 1968, abans de la creació del PARC, però abans de materialitzar-se en l’Apple Lisa, cap al 1983, van madurar molt, moltíssim, a Palo Alto, a les mans d’Alan Kay i companyia (ningú no usurparà el merescut lloc d’Apple en els llibres d’història, però si Jef Raskin no hagués convençut Steve Jobs d’anar al PARC i amarar-se del que s’hi inventava, la història hauria estat molt diferent).
La “mare de totes les demostracions”, la demostració feta per Douglas Engelbart el desembre del 1968 en què es presentaven gairebé tots els conceptes d’interacció basats en la metàfora Wimp (finestra, ratolí, punter o window, mouse, pointer), que es popularitzarien a principis dels vuitanta i que encara constitueixen la base de la nostra interacció amb els ordinadors:
Si s’ha de parlar d’història, és impossible saltar l’Alto, al qual costa robar el títol de primer ordinador personal. L’Star, d’altra banda, potser no és tan mític, però és “solament” el primer ordinador comercial que va incloure una pantalla de mapa de bits o bitmap (això és, capaç de presentar gràfics) en la qual es mostraven finestres i icones que s’assenyalaven amb un ratolí, i materialitzava així per primera vegada els conceptes inventats per Engelbart en un producte comercial. I tampoc no ens ha de passar per alt que el PARC és el lloc de naixement del Bravo, el primer programa WYSIWYG, pare directe d’eines com Microsoft Word, per exemple.
Es tracta, a més, d’una història repleta de personatges dignes de pel·lícula, com Alan Kay (que ja hem esmentat), Adele Goldberg (cocreadora de Smalltalk amb Kay i la resta del System Concepts Laboratory), Butler Lampson (en el seu currículum hi ha l’Alto, l’Star i el Bravo), Robert Metcalfe (va coinventar Ethernet i després va fundar una companyia anomenada 3Com, sense la qual la història de les xarxes informàtiques hauria estat molt diferent i, probablement, molt més lenta), Charles Simonyi (que després de col·laborar de manera decisiva en el naixement del Bravo se’n va anar a Microsoft el 1981, on va supervisar la creació de Word i Excel i en va ser una peça clau), Alvy Ray Smith (sense el qual els gràfics per ordinador no serien el que són, i entre altres coses és cofundador de la companyia d’animació per ordinador Pixar), Bob Taylor (fundador del PARC), Chuck Thacker (líder del projecte Alto) o John Warnock (que, cansat que les seves invencions no rebessin l’atenció que considerava convenient, va fundar Adobe i va crear primer PostScript i després el format PDF). A més de ser membres destacats i imprescindibles de l’arbre genealògic de gairebé qualsevol cosa digital, les històries personals que narra el llibre són vertaderament apassionants.
En qualsevol cas, potser la conclusió més important del llibre, l’aprenentatge que s’ha d’extreure de la lectura, és que Xerox, la companyia que va contenir tots aquests genis i al si de la qual van néixer tots aquests invents, no és ningú avui dia en el món de la informàtica i, de fet, no ho va ser mai. És la història absolutament cruel d’inventar-ho gairebé tot i no ser capaç de comercialitzar gairebé res (“gairebé”, entre cometes: Ethernet i les làser van donar molts diners a Xerox, encara que no ens sembla que això hagi de consolar avui els qui van poder posseir el “planeta PC” i no ho van fer). Els constants xocs de trens entre les fortíssimes personalitats dels personatges de la història van ser un motiu, però el llibre és, sobretot, la història que explica com Xerox, una companyia enorme i gairebé totpoderosa, va ser incapaç de reconèixer i aprofitar tanta innovació. Per problemes polítics i males decisions, sí, però, no ho passem per alt, també perquè canviar el rumb d’un transatlàntic és una tasca que no està a l’abast de tothom, i encara menys si el rumb actual és una autèntica gallina dels ous d’or, com era el mercat de les fotocopiadores per a Xerox (encara avui, als Estats Units, hi ha molta gent que fa servir xerox com a sinònim de fotocopiar).
Llegit com a llibre d’història, Dealers és un text imprescindible per a tots els qui estan interessats tant en la història de la informàtica com en tot el que tingui a veure amb innovació en general, i en el camp digital en particular.
Hem d’agrair al professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC José Ramón Rodríguez que en una de les seves excel·lents entrades en el blog iNFoRMáTiCa++ ens descobrís el llibre.
La versió original d’aquest contingut es va publicar el 29 de març de 2012 a http://obm.corcoles.net/20120329/un-libro-a-leer-dealers-of-lightning-xerox-parc-and-the-dawn-of-the-computer-age/.