Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Imatge i Llenguatge Visual Grau de Multimèdia

Drets d’autor

David Gómez Fontanills

Els drets d’autor són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la major part de països per als autors d’obres originals, incloses obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals. Aquesta protecció afecta tant obres publicades com obres que encara no s’han publicat. Dóna al propietari del dret d’autor de l’obra el dret exclusiu a disposar-ne i fer-ne ús ell mateix i autoritzar-ne l’ús a tercers.

La protecció dels drets d’autor es produeix a partir del moment en què l’obra és creada d’una manera fixada en una forma d’expressió tangible; això vol dir que no es protegeix una idea sinó la plasmació d’aquesta, les idees en si mateixes no són objecte de propietat intel·lectual ni de drets d’autor.

Els drets d’autor sobre una obra creada passen immediatament a ser propietat de l’autor que l’ha creada. No cal registrar-la. Només l’autor, o aquells a qui es derivin els drets a través de l’autor, pot reclamar-ne la propietat.

Cal distingir dos tipus de drets, uns als quals es pot renunciar i altres que no:

  • Drets morals o extrapatrimonials (intransferibles, inalienables, no es poden cedir).
  • Drets patrimonials o d’explotació (transferibles, es poden cedir).

Drets morals

Els drets morals són drets que no es refereixen a l’explotació de l’obra sinó al reconeixement d’autoria, reputació i integritat de l’obra. D’acord amb el conveni de Berna les lleis dels països signants estableixen els drets morals següents:

  1. Dret d’atribució o paternitat: exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra.
  2. Dret d’integritat: exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra aquesta que suposi perjudici als seus legítims interessos o dany a la seva reputació.

Els estats signants del conveni poden ampliar o desenvolupar aquests drets. Així la legislació espanyola estableix també els següents drets morals (similar en altres països):

  1. Dret de divulgació: decidir si la seva obra ha de ser divulgada, en quina forma i si ha de ser sota el seu nom, pseudònim o anònimament.
  2. Dret de modificació: modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d’interès cultural.
  3. Dret a retractar-se: retirar l’obra del comerç, per canvi de les seves conviccions intel·lectuals o morals, prèvia indemnització de danys i perjudicis als titulars de drets d’explotació.
  4. Dret d’accés: accedir a l’exemplar únic i rar de l’obra, quan es trobi en poder d’un altre, per tal d’exercir el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui.

La llei estableix que els drets morals són irrenunciables en vida de l’autor, aquest no pot cedir-los a tercers. Encara que hagi cedit els drets patrimonials, l’autor conserva els drets morals. Així, per exemple, un editor que hagi adquirit els drets patrimonials no pot fer-los servir per a impedir la divulgació de l’obra i un col·leccionista que l’hagi adquirida no la pot destruir o malmetre.

Els drets morals també tenen límits i condicionants, així l’autor pot modificar l’obra però no en contra de la protecció que pugui tenir com a bé d’interès cultural. I pot retirar una obra del mercat però indemnitzant els que en tenien els drets concedits.

Alguns drets morals són perpetus, es mantenen després de la mort de l’autor i no s’extingeixen mai:

  • Dret a ser reconegut
  • Dret a la integritat de l’obra

Quan mor l’autor qui pot exercir aquests drets és qui ell hagi estipulat en el seu testament, els seus hereus i, si no n’hi ha, l’Administració pública.

Alguns drets morals s’extingeixen amb la mort de l’autor:

  • Dret de modificació
  • Dret de retirada del comerç
  • Dret d’accés a l’exemplar únic o rar

I altres drets morals es mantenen, exercits pels hereus i si no per l’Administració, durant el període de protecció general per als drets d’autor que estipuli la llei (70 anys en la majoria d’estats):

  • Dret de divulgació

Drets patrimonials

Els drets patrimonials són aquells susceptibles de tenir un valor econòmic. Els de propietat intel·lectual són, entre els drets patrimonials, un cas específic referit a les obres originals que tenen drets d’autor. Són drets que es refereixen a l’explotació de l’obra, que es poden cedir a tercers i sobre els quals es pot acordar una compensació econòmica. Com a creador de l’obra, l’autor pot fer i autoritzar altres de fer el següent:

  • Reproduir o distribuir l’obra o còpies d’aquesta.
  • Mostrar, presentar o interpretar l’obra públicament.
  • Fer obres derivades basades en la transformació de l’obra.

L’autor pot cedir els drets patrimonials de diferents maneres:

  • Mitjançant contracte amb un editor o divulgador.
  • Per acord d’adhesió a una societat de gestió de drets que els explotarà en nom seu.
  • Mitjançant permisos o llicències que acompanyin l’obra en ser publicada.

En aquests casos pot cedir tots els drets patrimonials o només alguns (per exemple els de reproducció però no els de transformació). O pot restringir l’àmbit i abast de la cessió (per exemple per a un nombre d’edicions en concret, o durant un període d’anys o per a una llengua en concret). Els drets poden o no cedir-se en exclusiva; quan es cedeixen en exclusiva l’autor deixa de poder exercir els drets cedits.

Les societats de gestió de drets solen exigir als seus adherits la cessió de drets en exclusiva. És un model de gestió col·lectiva en què els titulars de drets s’associen i la societat és la que en gestiona l’explotació i remunera els autors segons uns barems. Les llicències o permisos estandarditzats (com les Creative Commons) són una manera d’alliberar part dels drets perquè qualsevol en pugui fer ús sense haver de negociar amb l’autor i no són cessions en exclusiva, l’autor segueix disposant de tots els drets i pot fer-ne ús i cedir-los d’altres maneres. Els contractes amb editors poden tenir termes molt diversos, i habitualment es cedeixen drets en exclusiva (perquè un altre editor no pugui exercir-los), però per a un àmbit i/o període en concret.

Després de la mort de l’autor, el conveni de Berna estableix una durada mínima de 50 anys de vigència dels drets d’autor que els estats signants poden allargar. La majoria de països l’han fixat en 70 anys, en el cas dels europeus seguint la Directiva 2006/116/CE.

Durant aquest període els titulars de drets podran seguir exercint-los. Els editors que els tinguessin per contracte els podran seguir explotant segons els termes d’aquest, les societats de gestió podran seguir-los gestionant i els hereus de l’autor podran exercir els drets que no hagin estat cedits i, per als que l’autor hagués cedit, podran beneficiar-se de les compensacions que els termes de la cessió haguessin establert.

Passat aquest període els drets patrimonials sobre l’obra s’extingiran i l’obra passarà al domini públic, només se’n mantindran els drets morals perpetus ja esmentats, però tothom podrà disposar lliurement de l’obra per explotar-la.

Els autors d’una obra col·lectiva són copropietaris dels drets sobre aquesta, tret que hi hagi un acord diferent sobre aquest aspecte. Els autors de contribucions a una obra periòdica o en sèrie sobre la qual hi ha drets de l’obra en conjunt, tenen drets sobre la seva contribució a aquesta. La llei espanyola distingeix entre obra col·lectiva amb un coordinador que n’és el titular de drets (únic cas en què pot ser-ho una persona jurídica) i les obres en col·laboració entre autors d’igual a igual. També distingeix les obres compostes que inclouen altres obres de manera que puguin ser identificades separadament, i en distingeix l’autoria de la de l’obra que la inclou.

Resum

  • Els drets d’autor protegeixen obres originals.

  • Ho fan tant per a obres publicades com inèdites.

  • Ho són des del moment de crear-les, no cal registre.
  • Són de l’autor i pot cedir els drets patrimonials però no els morals.

  • Els qui rebin els drets per part de l’autor poden explotar-los.
  • Quan mor autor alguns drets s’extingeixen, altres es mantenen durant 70 anys i altres, com el reconeixement d’autoria, són perpetus.

Per a saber-ne més

D. Gómez – Fundació UOC 2015 – CCBYSA 4.0es / GFDL 1.3
Obra derivada: Autors de Wikipèdia 2006-2015.
Aquest text amplia i actualitza «
Un vistazo a los derechos de autor y licencias abiertas»
que adaptava alguns textos de Wikipèdia.

Col·laborador docent de la UOC des del 2000. És consultor a l'assignatura d'Imatge i llenguatge visual (ILLV) des de 2009. Coautor dels materials didàctics d'aquesta assignatura i de la de...