Autor de la Pràctica: Pau Barceló Barceló
Descripció breu:
Es tracta d’un videojoc de realitat virtual, de rol en línia i d’aventures de temàtica medieval i fantàstica en primera persona. L’objectiu és aconseguir sobreviure, enfrontant-nos amb diverses dificultats amb amics o sols, augmentar de nivell i aconseguir les millors característiques del personatge (armes, màgia, armadura i atributs) per arribar al castell final, i enfrontar-nos als enemics més forts del joc, i al monstre final, que té segrestada a la filla del rei del nostre regne, que volem rescatar per aconseguir fama i poder.
Funcionament:
Interactuarem movent-nos en la plataforma, caminant, saltant, corrent o estant aturats. Lluitarem amb les mans o representant els moviments com si tinguéssim una espasa en la mà, un escut o obrint i tancant la mà, per generar màgia. Ens podrem comunicar amb altres usuaris mitjançant el micròfon, sempre que estiguin a una certa distància. Per seleccionar les diferents màgies, es dirà el nom d’aquestes. També hi haurà personatges digitals, amb els que podrem comunicar-nos, però només es podrà parlar, amb els següents comandos de veu: “Hola”, “Adéu”, “sí”, “no”, “nom objectes”, “números”. Aquest vocabulari servirà per comerciar i acceptar missions.
Guió d’interacció:
La interfície física consisteix en diversos elements, unes ulleres de realitat virtual en 3D amb sensor de moviment; auriculars i micròfon de gran qualitat; colzeres, genolleres i pitera amb sensors de moviment i de posició; guants hàptics que generen una força a les mans per representar la pressió al agafar un objecte; unes sabates amb sensors, amb una plataforma relliscosa per desplaçar-se. Tots aquests components, menys la plataforma inclouen giroscopis i acceleròmetres.
L’entorn virtual consistirà en un món medieval d’homes/dones amb armadures i espases, amb un toc de fantasia i màgia. El subjecte virtual serem nosaltres mateixos, el nostre cos virtualitzat. La interfície lògica consistirà en el nostre cos virtual. Les cames per moure’ns i saltar, les mans per lluitar i la veu per comunicar-nos amb personatges digitals i per seleccionar els objectes, per veure diferents informacions com atributs, diners, mapa, amics connectats, etc. El mapatge es basarà en tota la informació recollida pels sensors, que els representaran dins el joc.
Trobem tots els tipus de comportaments: C. passius, com l’aire que farà moure l’herba o les branques dels arbres. C. per fórmules, utilitzat en la física de les rodes dels carruatges. C. per interpolació, el mateix carruatge seguirà una ruta i va canviant de direcció i posició. C. per regles, per exemple si ataquem a un enemic amb l’espasa Si el ferim, li romprem l’armadura o li farem sang, a més d’empènyer-lo.
No disposem d’objectes físics, el nostre cos és tot el que necessitem. En canvi els objectes virtuals són tots els gràfics generats per ordinador, que tindran una potència de gràfics hiperrealistes.
El bucle principal de l’aplicació consistirà en recollir les dades dels sensors i traspassar-les a l’aplicació per transformar-les en accions virtuals. Aquestes dades s’aniran actualitzant cada mil·lèsima de segon.
Procés de treball:
Primer de tot, vàrem recollir molta informació sobre prototips de realitat virtual que es duran a terme els pròxims anys, d’aquí va sorgir la idea de combinar-los i fer un nou projecte que recollís el millor de cadascun. D’aquesta forma aparegué un nou sistema d’interacció, on l’usuari és el comandament. A més volíem, una aplicació completament immersiva, pel que vàrem afegir gràfics en 3D i un so de qualitat, sumant una vestimenta que ajudava a l’adaptació. Si anem amb armadura, la interfície física també es tracta d’una.
La creació d’una vida medieval va sorgir de què en l’actualitat, ja mai sabrem com és viure com antigament. Avui en dia, la gent va a treballar a una oficina, en el passat es lluitava per sobreviure i per guanyar fama i poder. Perquè no la societat actual pot tastar la vida anterior? Aquí apareix Virtual Medieval & Magic Life 1.0. A més, estan de moda els jocs massius en línia de fantasia, per tant és un projecte que podria tenir molt bona acollida.
La part visual de la interfície física ha estat feta amb una càmera fotogràfica i amb un trípode, per representar el que faria l’usuari. A més, em vaig posar tots els elements a sobre. Després amb Photoshop vaig afegir la plataforma i aplicar-hi uns retocs.
Per l’entorn virtual, vaig usar unes ulleres amb càmera integrada, per representar el punt de vista del subjecte virtual. El problema és que realment no es veia com hauria de veure’s l’ull humà. Per exemple si mirem cap a baix, s’haurien de veure els peus i part del pit. Després a Photoshop, vaig afegir efectes i personatges ajuntant les imatges.
Referents:
El meu projecte es basa en tres tecnologies de realitat virtual:
Oculus rift: Es tracta d’un visor de realitat virtual semblants a un casc, perquè incorpora subjeccions i auriculars, que permet reproduir sons i imatges creades per ordinador sobre la seva pantalla en 3D estereoscòpic. A més, gràcies a uns sensors de moviment, segueix els moviments que realitza l’usuari amb el cap. Té un camp de visió de 110º, agafant tot el camp visual humà de 100º.
Més informació: https://www.oculus.com/en-us/rift/
Tilt brush: És un programa compatible amb alguns dispositius de realitat virtual. La seva funció és la de poder pintar en un espai virtual en 3D. Es disposa de diferents textures, colors i formes, i mitjançant un perifèric amb el moviment de la mà, es va dibuixant en un espai en tres dimensions.
Més informació: http://www.tiltbrush.com/
Control VR: Són uns guants i una pitera amb sensors, els primers reconeixen els moviments de les nostres mans i dels dits, el segon reconeix la posició del nostre cos. Usant unes ulleres de realitat virtual, podem veure l’extensió dels nostres braços i part del nostre cos de forma virtual dins la pantalla, i no només es veurà, sinó que seguirà exactament els nostres moviments reals. És com si ens fiquessin completament a un món virtual i existíssim físicament en aquest.
Més informació:
Resultat final: