Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Imatge i Llenguatge Visual Grau de Multimèdia

No disparis al text. Bala o punt volat

David Gómez Fontanills

Entre la col·lecció de caràcters d’una font tipogràfica, a més del punt com a signe de puntuació que tanca les frases i dels punts suspensius, hi ha dos punts més: el punt volat i la bala. Tots dos són punts que queden situats per sobre de la línia de base, cap a la meitat de l’alçada del tipus. Però és important saber en quins casos és adequat l’un o l’altre, perquè tenen pesos visuals molt diferents: la bala és més contundent i el punt volat és més similar en pes a la resta de signes de la font. Especialment la bala crida l’atenció quan es fa servir inadequada.

Farem servir el punt volat (Marín, 2013, 1.7.2, p. 40):

  • En la ela geminada sempre, no utilitzarem mai la bala per a aquest cas. Un problema amb el programari de Microsoft ha fet que la bala sigui freqüent en aquest ús (en Word surt bé, però quan copiem d’aquest a un altre programa el punt es canvia per la bala). Alguns teclats de telèfons mòbils que incorporen la bala però no el punt volat també han estès el problema. No és adequat perquè contrasta amb la resta de caràcters, es veuen punts diferenciats molt cridaners en el gris normal del text.

Farem servir la bala (en castellà també anomenada topo) (Marín, 2013, 1.7.2, p. 39-40):

  • com a encapçalament d’una llista (com aquesta); és molt adequat justament perquè destaca visualment l’inici de cada element de la llista, encara que tinguin diferent nombre de línies.

  • Podem decidir fer servir l’un o l’altre (Marín, 2013, 1.7.2, p. 39-40):
  • per a separar paraules o títols que volem posar en una mateixa línia però clarament diferenciats. Segons la font tipogràfica i l’estil n’escollirem un o altre.

Vegeu dos textos, un amb punt volat a la ela geminada i l’altre amb bala a la ela geminada:

La fil·loxera va tenir l’efecte col·lateral que ell abandonés la cal·ligrafia, es va deixar de xarel·lo, i serè no escrivia. Li havien dit xitxarel·lo però no volia fer el goril·la ni es volia flagel·lar. Va deixar la parcel·la, la fortuna no era il·limitada, calia fer les amèriques. Va anar a veure l’Apel·les perquè l’acceptés de tripulant, bé que maldestre, a la caravel·la i poder així viatjar a les Antilles.

La fil•loxera va tenir l’efecte col•lateral que ell abandonés la cal•ligrafia, es va deixar de xarel•lo, i serè no escrivia. Li havien dit xitxarel•lo però no volia fer el goril•la ni es volia flagel•lar. Va deixar la parcel•la, la fortuna no era il•limitada, calia fer les amèriques. Va anar a veure l’Apel•les perquè l’acceptés de tripulant, bé que maldestre, a la caravel•la i poder així viatjar a les Antilles.

En el primer les paraules amb ela geminada no es distingeixen de les altres, el punt s’integra bé en els caràcters. En el de la segona columna la vista se’ns en va cap a la bala, cada paraula amb ela geminada es distingeix de les altres per ella, en certa manera interromp la lectura amb una taca negra que cap altre caràcter no té.


La bala i el punt volat en diferents fonts tipogràfiques

puntvolatVsbalaEn aquest exemple es compara l’ús del punt volat (a l’esquerra) i la bala (a la dreta) en una ela geminada amb les fonts Liberation Serif, Liberation Sans i Gentium Basic. Observem com el punt volat s’adapta millor a la font sense estridències. Si en la Liberation Serif és un cercle en la Sans és un quadrat (igual que passa amb el punt de la «i»), i en la Gentium Basic és una el·lipsi inclinada en sintonia amb el disseny i dinàmica de la font. La bala en tots els casos és un punt rodó o el·líptic que ha de fer destacar l’inici d’una línia de text però que desentona entre les lletres d’aquest. Observem en tot cas que Gentium Basic també l’adapta a l’eix que marquen els seus caràcters.


Per a saber-ne més

Col·laborador docent de la UOC des del 2000. És consultor a l'assignatura d'Imatge i llenguatge visual (ILLV) des de 2009. Coautor dels materials didàctics d'aquesta assignatura i de la de...