Col·laborador docent de la UOC des del 2000. És consultor a l'assignatura d'Imatge i llenguatge visual (ILLV) des de 2009. Coautor dels materials didàctics d'aquesta assignatura i de la de Disseny gràfic. També treballa en la implamentació de tecnologies i metodologies col·laboratives i de participació en l'àmbit artístic, social, cultural o educatiu.
Entre la col·lecció de caràcters d’una font tipogràfica, a més del punt com a signe de puntuació que tanca les frases i dels punts suspensius, hi ha dos punts més: el punt volat i la bala. Tots dos són punts que queden situats per sobre de la línia de base, cap a la meitat de […]
La majoria de famílies tipogràfiques tenen variants formals, conegudes habitualment com a «estils», que es distribueixen en diferents fonts. Dins de la família les variants conserven una línia general de formes i proporcions que fa que es puguin combinar de manera coherent. Aquests estils, com ho poden ser l’ús de majúscules, minúscules, versaletes o cometes, […]
Majúscules i minúscules són variants tipogràfiques (Marín, 2013, 2.1.4, p. 60) dins d’una mateixa font. Havien estat originàriament, en època romana i carolíngia, sistemes d’escriptura separats. Però la seva combinació, que s’inicià al segle ix, ha ampliat les possibilitats de l’escriptura per a comunicar millor, per a ser més llegible i per a distingir els […]
Les cometes són signes auxiliars de la puntuació que es fan servir per a contenir citacions literals i també com a recurs distintiu per a posar de relleu paraules foranes o matisos de significat. Les cometes són signes dobles, tenen un signe que obre i un altre que tanca. Hi ha diferents tipus de cometes […]
Els signes contenidors són signes tipogràfics que van aparellats, un signe obre un conjunt de text que contindrà i un altre el tanca. Els signes contenidors que s’utilitzen habitualment en el text com a complement de la puntuació són els parèntesis i els claudàtors. També hi ha les claus, tot i que aquestes són signes […]
Les xifres són aquells signes que ens serveixen per a escriure els nombres (concepte abstracte que ens serveix per a comptar i operar) i els números (nombre amb què es designa una cosa dins d’una sèrie). Quan utilitzem l’alfabet llatí, tot i que fem servir un sistema d’escriptura principalment fonogràfic (les lletres representen sons) per […]
Josep Maria Rabella, de la Universitat de Barcelona, ha recopilat per a l’Institut Cartogràfic de Catalunya algunes convencions i orientacions per a utilitzar la tipografia en els mapes. La cartografia és un camp molt codificat pel que fa a ús de símbols, línies, colors, etc. I també hi ha convencions ortotipogràfiques que permeten diferenciar a […]
Les convencions ortotipogràfiques varien segons la llengua, estan vinculades tant a característiques pròpies de la parla com a la seva ortografia, però, sobretot, ho estan a com tradicionalment s’ha escrit i com els lectors s’han habituat a llegir-la. Les llengües llatines solen tenir convencions ortotipogràfiques similars, molt influïdes per la tradició editorial francesa. Tot i […]
Hi ha alguns autors que han fet la tasca de recopilar i presentar de manera organitzada la tradició ortotipogràfica per facilitar-ne el coneixement i aplicació i que a més han estat capaços de partir d’aquest coneixement donant criteris per a resoldre ambigüitats. Cada llengua té la seva tradició tipogràfica per a la composició de textos, […]
És sabut que l’ortografia regula a través de normes com s’escriu una llengua (sense distingir si es fa manualment o tipogràficament) i que la tipografia s’ocupa del disseny dels tipus i de com es combinen en l’escriptura no manual. L’ortotipografia s’ocupa de les convencions per escriure una llengua amb caràcters tipogràfics. Tracta d’allò específic d’aquest […]
