Secciones Universitat Oberta de Catalunya
Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Imatge i Llenguatge Visual Grau de Multimèdia

Ortotipografies segons la llengua

David Gómez Fontanills

Les convencions ortotipogràfiques varien segons la llengua, estan vinculades tant a característiques pròpies de la parla com a la seva ortografia, però, sobretot, ho estan a com tradicionalment s’ha escrit i com els lectors s’han habituat a llegir-la.

Les llengües llatines solen tenir convencions ortotipogràfiques similars, molt influïdes per la tradició editorial francesa. Tot i així en cada llengua hi ha aspectes que difereixen. L’anglès i l’alemany tenen una pràctica ortotipogràfica bastant diferent de les llatines.

Tradicionalment la traducció de llibres ha comportat també una adaptació ortotipogràfica. Un cas clar és quan es reprodueixen diàlegs (Pujol i Solà, 1995, 2.76-2.79). La convenció anglesa no fa servir guions, els britànics fan servir cometes simples i els nord-americans dobles:

Alice looked all round the table, but there was nothing on it but tea. “I don’t see any wine,” she remarked.

“There isn’t any,” said the March Hare.

“Then it wasn’t very civil of you to offer it,” said Alice angrily.

“It wasn’t very civil of you to sit down without being invited,” said the March Hare.

La convenció francesa comença el diàleg amb cometes i a la segona intervenció hi posa guió, els incisos breus, que no són part del que el personatge diu, no els separen amb guions sinó amb comes:

Alice regarda tout autour de la table, mais il n’y avait que du thé. «Je ne vois pas de vin,» fit-elle observer.

— Il n’y en a pas, dit le Lièvre.

— En ce cas il n’était pas très-poli de votre part de m’en offrir, dit Alice d’un ton fâché.

— Il n’était pas non plus très-poli de votre part de vous mettre à table avant d’y être invitée, » dit le Lièvre.

En canvi, la convenció hispànica (i és així tant en català com en castellà) fa servir els guions des de la primera intervenció en un diàleg i també els fa servir dins dels incisos:

Alícia va mirar al llarg de la taula, però només hi va saber veure te.

— No veig que hi hagi vi —va observar.

— No n’hi ha pas —va dir la Llebre de Març.

— No ha estat gaire educat per part seva d’oferir-lo si no n’hi ha —va dir Alícia un xic enutjada.

— No ha estat gaire educat per part teva de seure a la taula sense haver-hi estat convidada —va dir la Llebre de Març.

Com es pot veure cal fer especial atenció en el cas de traducció entre les llengües llatines (aquí francès i català) perquè la solució és semblant però no idèntica.

També són molt significatives les diferències en l’ús de les cometes (utilitzades per a les citacions o per a assenyalar paraules amb un significat doble o singular) i en els signes que es fan servir per a representar-les. Com a exemple vegem com s’utilitzen en citacions segons la llengua (Pujol i Solà, 1995, 3.29; Senz, 2012):

  • En francès es fan servir guillemets, dites cometes baixes o franceses: «…»
  • En anglès es fan servir les cometes volades, també dites angleses o saxones; simples (britànics) o dobles (nord-americans): ‘…’ o bé “…” respectivament
  • En alemany es fan servir les Gänsefüsschen (petjades d’ànec), mena de cometes com les volades però baixes les primeres i altes però invertides les segones: „…‟, o bé fan servir les cometes baixes franceses però a la inversa »…«.
  • En neerlandès s’obre amb les petjades d’ànec alemanyes i es tanca amb les volades angleses: „…”.
  • En català i castellà s’utilitza tant l’opció francesa (cometes baixes) com l’anglesa nord-americana (volades dobles): «…» o bé “…” .

I també són força significatives les diferències en l’ús de les majúscules. Potser el més diferent respecte al que estem acostumats és el que es fa en alemany, en què la primera lletra de tots els substantius es posa en majúscula. Però ja és més habitual el que es fa en anglès de posar totes les primeres lletres de les paraules en majúscules quan són denominacions oficials (the Duke of Wellingotn, the Library of Congress, the First World War, Baker Street, the Pacific Ocean, the Catalan Parliament), cosa que contrasta amb el francès, en què es minimitza l’ús de les majúscules (les jeux Olympiques, la Première Guerre mondiale, la Conféderation générale du travail, le Parlament catalan) (Pujol i Solà, 1995: 4.78-4.81). En anglès fins i tot es posa en majúscula la primera lletra dels substantius, pronoms, adjectius, verbs i adverbis en els títols com el següent The Sims as Resource: A Virtual Ethnography Evaluating the Concept of Digital Information Culture in the Gaming World. Per la influència global de l’anglès aquestes pràctiques ja no ens són estranyes i es nota en els usos de les majúscules en altres llengües.

D’altra banda, hi ha llengües amb alguna singularitat ortotipogràfica, com passa amb el castellà pel que fa a les frases interrogatives. Com altres llengües llatines (també el català) l’estructura de la frase no ens diu que és una pregunta (com sí que passa, per exemple, en anglès) i per això té sentit que des de l’inici de la interrogació hi hagi un signe «¿» que ens indica que hem de canviar l’entonació, a més d’un signe «?» al final que ens indica que s’acaba. A més, algunes paraules dins de la interrogació s’accentuen. Aquesta norma és igual per a les frases exclamatives. I, malgrat que la problemàtica és compartida, el castellà és de les poques llengües que va adoptar (fa un segle) aquesta solució, que ajuda el lector a interpretar correctament el text (Pujol i Solà, 1995, 1-45 i 1.46). I és que a més de conèixer la tradició hem de tenir present que la funció de l’ortotipografia és facilitar la lectura i comprensió del text, i aquest és el criteri general que hem de seguir quan en situacions complexes per convivència de diverses llengües o per les característiques del mitjà hem de prendre decisions d’adaptació de les convencions.

Només hem vist alguns exemples, però haurien de servir per a prendre consciència que l’ortotipografia varia i que si hem de compondre textos en diferents llengües n’hem de conèixer les tradicions. Però això també pot variar segons el mitjà. En el disseny web i de productes multimèdia les convencions del mitjà pel que fa a l’ús dels textos també pot tenir condicionants; especialment quan són projectes multilingües. En aquests casos hem de valorar si és possible mantenir l’ortotipografia pròpia de cada llengua o si cal buscar solucions comunes (totals o parcials) i quines són les que semblaran menys estranyes als lectors. En tot cas, les solucions adoptades han de ser coherents i hem de mantenir-les en tot el text.

Per a saber-ne més

    • Interrogació i exclamació 1.45-1.46
    • Usos dels signes segons les llengües 1.74
    • Diferències en els usos del guió 2.69 a 2.73 i dels diàlegs 2.74-2.75
    • Puntuació dels incisos dins citacions en anglès 3.46
    • Majúscules i minúscules en diferents tradicions ortotipogràfiques 4.78 a 4.81
    • Ús de cursives en anglès per marcar pronunciació en diàlegs 5.18
    • Ús angloamericà invers al continental europeu de la coma i el punt en xifres 6.4
    • Abreviatures per omissions en francès i anglès 7.70
    • Variacions continental europea, anglesa i nord-americana en horaris i dates de 7.89 a 7.93

D. Gómez – Fundació UOC 2015 – CCBYSA 4.0es

Etiquetes: , , , , , ,

Col·laborador docent de la UOC des del 2000. És consultor a l'assignatura d'Imatge i llenguatge visual (ILLV) des de 2009. Coautor dels materials didàctics d'aquesta assignatura i de la de...